Així doncs ens trobem amb unes seguidilles, en el mateix calaix popular que aquelles variants castellonenques, però que són escolaritzades (del quadre de José Pla passa a Sección Femenina) i han conservat balls de comptes i que casualment la seua música repeteix els primers compassos de la sarsuela ambientada al camp de Múrcia "l'alegria de la huerta".
Està clar que d'una o altra manera, aquesta música tradicional ha perviscut dins del repertori local de danses fins que és replegada per les agrupacions actuals, com una barreja d'un no se sap que és, amb un ritme difícil i que per a interpretar-se s'ha d'ajustar. I a partir d'ací és on parteix el meu raonament:
¿què hem de fer?
-respectar el més possible la informació rebuda?
-jugar a compondre unes noves seguidilles a partir del material recuperat?
Per a uns i altres raonaments són totes dues vàlides. Al meu parer i trobant també el ball crec sincerament que les agrupacions del Bolero i Alimara, o aquells que han fet els nous arranjaments, haurien d'haver respectat més la informació que els ha arribat, i així ens hauriem estalviat algunes cobles ridícules que interpreten (com aquella que diu: el retor de la Sarga porta sotanes per a que no se li vegen les avellanes) i clar ja em podeu dir que collons fa dient aquesta cobla que nomena a la població de la Sarga i que es canten amb diferents variancions a les comarques del sud valencià. Per què si vols posar-la li canvies el nom i prou i així podien cantar:
El retor de Cogullà
o el retor de Polinyà
o el retor de fer la mà...
Bé deixant de costat les menudències, que l'única cosa que provoquen són una lleu somrisa quan les escolte, sí que m'agradaria que pensàreu com s'han de fer les restauracions folkòriques, per què una cosa és trobar una música, unes passades, diferències o mudances, totes dues o solament una i restaurar o reinterpretar el que va poder ser eixe ball o fer una repristinació del ball i deixar-lo com si fos del siglo XVIII o del segle XVI o si voleu tant em fà com si el volen fer del segle XIV abans de Crist.
El que us vull dir és que penseu que si hem de fer el mateix que amb altres arts, com quan es repristina una catedral (la de València) amb decoració neoclàssica i es queda en una catedral gòtica, o com si en una neteja d'un quadre i després de fer una anàlisi es descobreix que hi ha una pintura millor o més antiga baix es fa botar la que es veu. Aquest problema és comú a totes les arts, i especialment conflictiva en les restauracions.
Si ho desitgeu podeu llegir-vos la teoria de la Retauració de Cesare Brandi, un llibre de capçalera per a tots aquells interessats en la restauració, reaturació de qualsevol art.
El que realment em moslesta és que algunes persones s'encaboten en saber si aquest o aquell ball l'has montat o t'has trobat a ballarines vives que te l'han ensenyat. Com si una cosa o altra no fos igualment vàlida, o és que no sabeu que hi ha balls que no tenen més de trenta anys, com la segona part del bolero de l'Alcúdia, la marjuquera, l'ú de tàrbena, la petenera de Xàtiva, la perxelera d'Ador...
No hay comentarios:
Publicar un comentario