Segons em va relatar ell mateix (En Salvador Mercado) les reumions que havia mantingut amb el finat Enric Martí, havien donat els seus fruits. Es va compondre una dansà amb "pedacets" d'altres dansades. Així es va col.locar la Xàquera Vella, que segons ells era la dansà de la ciutat, ?, (no sabien que era un muntatge de mestre per a la Fira de Juliol?) i com tenien les partitures de la Xàquera del quadre de balls de J. Garcia Romero (que havien estat guardats a Alcàsser) la van col.locar també. Per aquell temps el món folklòric de València capital havia descobert la dansà de Gandia i també va ser col.locada la seua música per a l'eixida. Així es trematava la primera part de les danses amb una eixida, la ballada de la Xàquera Vella amb la seua música i amb la música de l'altra Xàquera i la col.locació de parelles en quadre (per què clar s'havia de fer alguna cosa per a poder començar amb la segona part).
A la segona part s'hi va col.locar moltes de les melodies que com a dansa plana s'interpreten i es realitza una cadena. La elegida la cadena de Bocairent, per què? molt fàcil, un ballador d'Alimara és de Bocairent, i "dicho i hecho" per a què buscar més. Després un altre afegitó el fandanguet dels nanos de València, per a rematar la xocolatà. I ara no es volia canviar i fer-la més fàcil, doncs no. La tercera part, els balls de comptes per a que tot continue igual.
Algú ho entén, per què jo encara a dia de hui no. Si la qüestió és fer unes danses o dansà més fàcil i assequible (que s'agafe l'estructura de Guadassuar i prou). No! per a remat es col.loca el ball de comptes. Així que tota la parafernàlia fa només que es complique, restant una "dansà" sense trellat, aliena a la història i evolució (per què quan ha evolucionat les danses i han afegit altres músiques o balls, aquests s'han acoplat a l'estructura preexistent, adaptant-se i formant una part nova al final).
No vull convencer a ningú sobre la idioneïtat d'aquesta dansà o d'un altra. Per a mí el més important és que es balla alguna cosa valenciana, que la gent participa i que d'una manera o altra s'adapta als nous temps com a mostra de la nostra valencianitat. Que no m'agrada, també us ho dic. La veritat és que la dansa coneguda com a "dansà de la Mare de Déu" s'ha convertit en això que sempren fan a la ciutat, una mostra barroco-coenta del seu tarannà com a ciutat que arrastra greus problemes i complexos, en la qual es mostra una cara superficial externa i aparentment bonica que oculta una altra realitat.
Ara, el que menys m'agrada de tot, és el constant atac que s'està fent per tal d'escampar aquesta versió de la dansà. Canviar la versió setentera de la dansà per aquesta dels noranta.
Com diu algú: Qué poca feina tenen!!!
Si el fet d'una dansà o altra és per a que s'aproxime al poble, aquesta última versió no és acceptable. Per què jo tinc una pregunta que fer:
Que la gent que balla en un grup de danses, no és del poble?
D'una anys ençà aquesta moda que s'ha imposat d'aproximar-ho al poble, fer saraus, ballar "de particular", fer passades "populars", etc, etc... Ens està duent a un greu error, a despreciar allò escolaritzat que en algunes comarques és el que realment ha portat l'evolució del ball popular (la Costera, La Ribera, l'Horta, la Safor...) i que torne a dir és el que ens ha portat l'evolució de la dansa des de meitat del segle XIX. No podem ara "repopularitzar-nos". La gent del poble no va a posar-se a ballar les danses en massa, però si alguna gent del poble serà continuadora. Ara com abans no tot el món balla.
A mí realment el que m'agrada és ballar el que cada poble vullga, qui vol fer danses per què les ha conservat o recuperat amb trets característic, molt bé!. Qui vullga fer les danses de balls de comptes, molt bé també, qui vullga fer aquesta nova modalitat, també molt bé. Però no maregem a la gent que no sap més que el que li diu l'entés de turno (i hem puc posar jo també al sac) no actuem de mala fe, buscant un reconeixement propi per tal que ens puge "el ego". Deixem que uns i altres trien, com triaren els nostres avantpassats fer una o altra cosa, ballar o deixar de ballar i mirar. Al cap i a la fí, estem ballant quelcom valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario