SOBRE LA RESTAURACIÓ FOLKLÒRICA-I

Des de fa ja algun temps tinc la necessitat de posar en comú alguns dels aspectes que afecten a la restauració folklòrica en les nostres comarques i què són primerament fruit de les meues reflexions personals. Si un aspecte està marcant les agrupacions folklòriques valencianes des dels anys noranta, és la revisió de tot allò que s'hi va fer durant les etapes anteriors, especialment sobre les restauracions realitzades en la década dels huitanta, els setanta, la sección femenina,....fins arribar als quadres de balls valencians anteriors al colp d'estat del 36 o inclús ateriors. Aquestes agrupacions de balls populars van utilitzar sovint música i passades populars o popularitzades que van escolaritzar juntament amb altres de nova creació, modernitzant allò vell i donant-li un nou caràcter més academicista, espectacular i que era creat per a la seua contemplació, i aquesta nova modalitat es va estendre prontament per les comarques més puixants com van ser l'Horta, La Ribera (alta i baixa), la Safor i la Costera juntament amb altres més allunyades de la capital com la Plana de Castelló o els Serrans, entre altres. Però, en algunes o altres comarques aquest fet va tapar, ocultar o deixar fora les velles manifestacions folklòriques verdaderament populars com són les danses. Així l'Horta de València, les Riberes, la Costera i en menys mesura la Safor van anar deixant de costat el ball popular front un ball més escolaritzat.

Ara ens centrarem en la nostra comarca la Ribera del Xúquer i intentarem traure algunes conclusions:

Si a la nostra comarca el ball escolaritzat arracona el popular, encara que es conserven mostres populars com són les danses tradicionals (el que actualment es coneix com a dansà), si ara hem de fer restauració: ¿ Sobre quina base hem d'eixir?

¿Sobre un principi popular? encara que aquest no tenim ni idea com és

o sobre un principi escolaritzat?

Últimament, bé des de fa uns quatre o cinc anys, s'està atacant sovint al ball d'escola o escolaritzat com a "montajitos de mestre" però ¿no es fan "montajitos de popular"? Doncs jo us dic que sí, balls de la comarca de Requena-Utiel, balls de la Canal de Navarrés, del camp de Llíria, del camp de Morvedre, de les terres de Castelló (totes les comarques) al igual que les d'Alacant han patit també "montajitos" al gusto popular. Pe rquè inclús algunes vegades en la recuparació de balls i cançons al influir nosaltres mateix en el moment del seu enregistrament alterem conscient i inconscientment algunes detalls, que podem ser molt importants.

Estic fart de sentir restaurar una peça segons els criteris musicals que dicta algú i que sovint venen descrits en catàlegs musicals, i com a exemple un bolero: segons els cànnons actuals ha de tindre dues parts (hi ha qui tenen solament una i per ahí, no diré qui, s'assegura que hi havia de tres parts també) que es ballen tres passades que si el bien parado al final, etc... i després al treball de camp t'hi trobes balls complets, com el de Simat amb una sola part i amb tres cobles que repeteixen la mateixa mudança, o com els Boleros conservats a Corbera que repeteixen la estructura habitual però que en el ball han estat manipulats per a una correcta execució escolaritzada.

Però si en parlar-ne de balls d'escola pot resultar més fàcil. ¿Què hem de fer quan apareixen mostres de música popular i volem interpretar-los per a ball? (Ara també us diré per a aquells que podeu respondre en aquest moment "no ballar-los" si no s'ha trobat ball, que la "fiebre" de muntar tot per a ball -valencianes de cant, jotes de ronda, etc...- està encara que siga per a mí i en aquest cas concret justificat en la raó per que si no ho fem així actualment no es conservarien aquestes peces, i es poden realitzar d'una o altra manera (exemple les valencianes noves d'Alcúdia, per a cantar solament no s'interpretarien però igual per a ball també poden gaudir d'una vida restituïda un poc més llarga.) Bé i per a no fer-ho llarg, tediós i ininteligible, tornen al gra de la qüestió: què fem en quant al ball popular partim de l'escola o d'un invent popular?. Per què al cap i a la fí i invent va ser un a principi, meitat o final del segle XX, igual d'invent seria montar una cosa com si fos del "siglo XVIII" o del siglo "XIX" si no tens ni idea de com era en eixe moment.

Bó, i ara ¿què penseu?