ELS QUADRES DE BALLS POPULARS VALENCIANS A CARCAIXENT

Article publicat al llibre de festes de Carcaixent 2008

A partir del darrer terç del segle XIX diversos autors centren els seus estudis en la recopilació i estudi d'allò folklòric que venia a reflectir sovint la imatge d'un passat ple de tòpics i amb un cert aire romàntic i regionalista que basava els seus conceptes bàsics vers la recuperació d'allò perdut. José Inzenga, Ruiz de Lihori, Eduardo Ximénez, Eduardo López-Chavarri o els mossens Mariano Baixauli i Francesc Fogués, entre altres, van interessar-se per aquesta mostra de cultura popular que en el seu moment es plasmava sovint amb agrupacions professionals o semi-professionals que interpretaven balls i cants valencians[1], alhora que mostraven una indumentària típica que sentaria després les bases per allò que hom coneix com a vestit "regional".

Aquestes agrupacions funcionaven al voltant d'un cap visible, el mestre o director que ensenyava balls, creava altres, realitzava arranjaments musicals, oficiava de gerent i "mànager" al mateix temps que organitzava indumentària, coreografies i espectacles. Amb una xicoteta agrupació de músics que sonaven guitarres, guitarrons i instruments de vent -quasi sempre clarinet, trompeta i trombó de vares-, un parell de cantadors i un reduït cos de ball -generalment format per unes quatre o sis parelles mixtes- realitzaven ja des de ben prompte gires i espectacles en les principals ciutats de l'estat o l'estranger[2].

A més de la ciutat de Valènica on destacaren les agrupacions de Ramón Porta, Enrique Vicent, J. Garcia Romero, Talón, Caldereta i algunes altres, a les comarques centrals de la Costera i la Ribera van sorgir algunes agrupacions com les de la ciutat de Xàtiva amb la familia dels Garruts o els Richard; La Llosa de Ranes amb l'agrupació que dirigia Adela Penadés, qui també va ensenyar balls a Carcaixent[3]; Alzira amb la rondalla i qudre de balls valencians de José España "el mestre Corretja"; Corbera, amb Amparo Bañuls, deixebla de l'anterior; Algemesí amb diferents mestres que van exercir especialemtn en el ball de les llauradores per a la processó; l'Alcúdia i Carlet amb Bernaet "l'aiguader" i a Carcaixent amb els grups de balls populars valencians de la familia Pla o aquell que dirigia Julián Martines.



El repertori que interpretaven mostraven sovint peces alienes al nostre folklore que es van posar de moda cas del ball americà, el tango o el charlestón[4], que s'interpretaven juntament amb el balls i danses més representatives de cada grup o rondalla. A la ciutat de València i l'Horta trobem com es repeteixen al segle XX les valencianes de l'u i dos, l'u i dotze, la mesinessa, el ball de les panderetes -panderetólogo- o la Rapsodia valenciana entre altres, interpretades per diferents agrupacions com les d'Enrique Vicent, els Porta, etc... A la comarca de la Ribera trobem com les agrupacions es poden diferenciar en quatre grups o estils, el primer aquell comprés per les agrupacions de Carlet i l'Alcúdia, amb la interpretació de valencianes, boleros i les seguidilles del pomell, Benifaió on ensenyava Mascarilla de Torrent el ball de les valencianes com al seu poble d'origen, la zona d'Alzira-Corbera-Tavernes de la Valldigna amb el mestre Corretja com a nexe d'unió i interpretant el seu repertori de l'u i dos, boleros o malaguenyes entre altres i finalment, Algemesí que va adoptar el ball del bolero per a la processó de la Mare de Déu de la Salut i finalment Carcaixent, més pròxima a l'estil de la Costera, on destaquen els balls de comptes com els boleros, les seguidilles i el ball per la de l'u.

Al segle XX i al caliu de la fira d'octubre es programaven actuacions de quadres i grups de balls valencians. Les agrupacions locals i aquelles més fortes de la ciutat de València actuaven dues nits consecutives al reial de la fira, sovint al passeig o al camp d'esports, com apareix reflectir als programes de festes conservats o als diaris de l'època[5]. Així l'any 1928 va actuar a Carcaixent la Rondalla Valenciana, dirigida por el maestro D. Ramón Porta, el qual havia presentat pressupost a la comissió de festes que s'havia constituit el mateix any, al igual que un altre quadre, la Rondalla Valenciana del mestre Rafael Lerma. Ambdúes agrupacions rivalitzaven en les seues actuacions pel favor del públic, mentre la rondalla dels Porta es presentava com:

..."Éxito sin precedente en la Gran Exposición de Turismo de Londres, y en cuantos teatros y plazas de toros de España, se ha presentado..."
..."4 parejas de baile mayores, 1 pareja de baile de Niños, 3 músicos de Ayre, 2 cantadores, 1 guitarrón, 1 director..."

Total por dos funciones 900 pesetas.

L'altra Rondalla mostrava exactament la mateixa quantitat de balladors, músics y cantadors afegia, però amb una notable diferència monetària:

..."Cantos de toda clase valencianos, jotas y modernos de flamenco".
..."un dulzainero y tamboril"
..."Bariación de trajes en cada clase de baile y trajes de seda casulla de labradora echos exprofeso, para cuando vienen SS.MM., a Valencia (...)".

Total por una actuación 350 pesetas, por dos dias 650 pesetas, transporte y demas gastos.




Aquesta rivalitat es transformava cada vegada més en espectacles i coreografies més complexes, costum per el que es veu ja de moda des del segle anterior com bé apuntava López-Chavarri en parlar de la jota valenciana:

"Desde hace algunos años estos bailes van degenerando y convirtiéndose en espectaculares; bailarines y músicos son profesionales escolarizados, gentes de teatro, y la danza suele ser reglada con entera oposición a su sentido racial y folklórico. Nunca se protestará bastante contra la tendencia espectacular teatral con que se desfigura el espíritu de los cantos y las danzas populares[6]



No tant la teatralització sino més la tècnica de ball provinent del ballet sí que observem en algunes de les escoles o agrupacions de la Ribera, la Safor o la Costera, destacant visiblement en alguns balls com les Seguidilles del Pomell de Carlet o en el Bolero de l'Alcúdia. El que sí podem afirmar és que la base de la dansa popular en segle XIX interpretada per quadres o agrupacions i rondalles valencianes comptaven amb mestres que sino dominaven la tècnica de ball de ballet, alguns sí en tenien bones nocions. L'escola carcaixentina, més emparentada amb les agrupacions de la Valldigna, Xàtiva i la Llosa de Ranes van tindre també mestres amb tècnica depurada no tan evident -si ho volem anomenar així- com en ambdúes poblacions esmentades anteriorment.




En esclatar la guerra civil algunes d'aquestes agrupacions van desaparéixer, tornant-se a constituir en la dictadura, Tavernes de la Valldigna, o intengrant-se en les noves agrupacions de Sección Femenina cas de Corbera, l'Alcúdia, Carlet, Benifaió, Xàtiva, La Llosa de Ranes o Carcaixent. Actualment i després de l'esclat i transformació que el folklore valencià va fer per tal d'adaptar-se als anys 80 del segle XX a la nova situació política i social després danys de repressió, viu ara un altre procés de canvi que allunya cada vegada més la concepció d'aquestes agrupacions com estrictament locals per abarcar un espai més ampli, dinamitzador que es basa en allò que encara s'hi pot recuperar de la nostra cultura tradicional i de les seues barrejes i adaptacions contemporànies que hi realitzem.

..........................................................................................................................................................................

[1] Especialment la ciutat de València i posteriorment a un àrea d'influència major que abarcaria significativament les comarques de l'Horta, i bona part de la Ribera i el Camp de Morvedre.
[2] La rondalla i quadre de balls valencians d'Enrique Vicent va visitar i actuar a la Fira Internacional de Paris l'any 1924, o la rondalla i quadre de balls valencians del mestre Ramón Porta va actuar a les nits de la Fira Internacional de Turisme de Londres. A.M.C. Festes Populars.
[3] Informació facilitada per Angelita Bolinches qui ens va informar com a Carcaixent venien Adela Penadés i el seu fill José Richard per ensenyar cants i balls a la primera agrupació de Sección Femenina.
[4] Arxiu Municipal de Carcaixent. Ferias y Fiestas. Programes.
[5] A Las Provincias i al Mercantil Valenciano trobem un seguit de notes que ens afirmen l'actuació de grups de balls i rondalles valencianes locals i forasteres especialment els dies 15 i 16 d'octubre per la nit, especialent durant la primera i segona década del segle XX.
[6] Anotació manuscrita conservada a l'Arxiu de la Sección Femenina de València, referida als comentaris del ball de les valencianes de l'u i dos. Publicada en :
PARDO, F., JESÚS-MARIA, J.A., La música popular en la tradició valenciana. IVM, Sèrie Menor, pàg. 81.