viernes, 16 de enero de 2009

i LES SEGUIDILLES DE CARCAIXENT III

I ja per finalitzar aquest serial seguidillenc solament diré (i ho faig per a que quede el més clar possible) que qualsevol amb el material que té a l'abast pot fer el que li vinga en gana. Pot muntar qualsevol ball o dansa de la manera que crega més oportuna, correcta, de caire simplista, all'antiga (i que trie el segle que desitge) o respectuosa amb allò que ha trobat i la evolució històrica que ha sofrit. Per què si un edifici o un bé moble pel seu suport físic deixa patent a la vista els canvis o evolucions que ha sofert, aquest apartat immaterial (i que evoluciona a cada interlocutor) no pot considerar-se de la mateixa forma, així s'haurà de ser més respectuós encara amb allò que ha arribat (i ho dic per què ningú pot afirmar taxativament l'estat que tenia en origen)
Podia ser un cant que una persona determinada ha sentit en "Castella, Múrcia, o Burkina Fasso..." i després la canta al seu lloc d'origen com una cosa aïllada, ho sent algú i eixe ja es pensa que és tradicional de "tota la vida" ho canta i trasmés als seus descendents que ja es pensen que és tradicional i finalment ho arreplega algú que ho monta per a ball. Per això jo sóc molt crític amb les restauracions en quant s'hi trobe que ja ha estat muntat, m'explique: per a mí no és igual la masurca de les mantellines de Carcaixent (cançó que recorda moltíssima gent del poble) la qual s'ha trasportat als intruments de la rondalla, s'ha acoblat al ritme de masurca i se li han posat unes passades populars ballades per a masurca, que les seguidilles que juntament amb la primera part del Bolero Pla i el ball de les llauradores (conegudes també com les danses escolaritzades) formen la terna de les peces que amb música i ball ha conservat la que fou Sección Femenina de Carcagente.
Així doncs, amb tot açó, no és igual voler restaurar un edifici neogòtic i voler-lo deixar com si fos gòtic (i per a més inri de caire internacional) com voler restaurar unes seguidilles conservades com el que són (una amalgama deformada amb aire de seguidilles) però que ha conservat estructura i mudances.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL MÓN DEL FOLKLORE

REFLEXIONS PERSONALS AL VOLTANT DE LA MÚSICA I EL BALL TRADICIONAL VALENCIÀ I EL SEU ESTAT ACTUAL

Aquest no és un blog per a criticar ni defensar ningú. És un blog on exposar les meues pròpies idees al voltant d'allò que hom coneix com a folklore. Sempre i baix el meu punt de vista parle d'allò que sé, he vist o ha succeït davant meu.