LES FOLIES MARCA TENDÈNCIA?

Si bé fa alguns anys, no m'haguer aplantejat en cap moment aquesta pregunta que encapçala l'escrit, ara sí que em ronda pel cap (des de fa ja algun temps).

La primera vegada que vaig veure que ens seguien va ser quan en una de les danses populars de Carcaixent va aparèixer un dels directors d'una afamada agrupació de la capital. Tot i intentant no mostrar el que lia gradava la nostra indumentària va anar realitzant fotografies de tot allò que portàvem, i a l'any següent en la dansà de la plaça de la Mare de Déu de València la seua agrupació va reproduir els nostres vestits, reproduits, això sí, amb algunes transformacions. El temsp va anar passant i aquest seguidor, ens seguia. Després de l'actuació oferida al Monestir de Santa Maria de Valdigna per la recuperació de les danses i els balls populars de les poblacions de la Valldigna, ja no fou aquest mateix director si no un altre també qui van adaptar elements que tornavem a traure "com a novetat" ,i ara us explicaré este terme, en les seus pròpies actuacions. I per últim en presentar la recuperació de l'escola de José España "Corretja" d'Alzira, el dia 30 d'abril de 2010, no han estat una ni dues agrupacions la que ens segueixen si no tres ja, i de les més capdavanteres, la qual cosa ens plena d'orgull. I si solament fos la roba la que còpien, diriem que fem alguna cosa bé i altres de pitjor, però ja no és solament la roba, si no el ball, la música, la forma d'interpretar-los i les coreografies creades per a ocasions determinades.

La veritat és que em fan sentir molt pagat.

Ara parlaré sobre el terme "com a novetat". I en això em referisc a tornar als escenaris balls del segle XX, que havien estat abandonats i deixats de costat gràcies en part a la forta càrrega simbòlico-política que arrastraven, al igual que alguns elements de la seua indumentària: els caragols (tres monyos), la joieria de perles com els raïms, les borles en les sabates i postisses, els gipons de mànega de farola, les faldes amb menys vol, els colors clars, etc...

De tot açó crec que sí que podem dir que LES FOLIES marquen tendència, o no?

QUE PASSA EN AQUEST MÓN?

Què ens passa als grups folklòrics valencians, a tots i sense cap distinció ! Sempre ens queixem que si això no és així que si allò no val que si mal, que fatal, pitjor, roin, deprorable, malament, tots parlen mal dels demés....

A mí no em costa res veure sempre les coses bones que fan els demés, encara que jo tinc el meu gust, clar, i sempre es pot opinar entre les teues amistats i inclús amb diferents grups, però no de forma destructiva i per tal de fer mal.

Crec que molta gent d'aquest món es pensa que tè la raó absoluta de tot, que aboquen en el folklore tots els seus problemes, tot el seu odi irracional....i a mi tot això em dona llàstima i risa, literalment, doncs sovint per tal de desqualificar una persona es poden inventar vertaderes bestialitats i no solament dir-les si no també escriure-les...quina vergonya.

A vore si aprenem tots un poc i actuem més cordialment uns amb els altres, per què al cap i a la fí tots fem el mateix, ballar de valencians que si és més antic o menys, això ja es molt relatiu...

ELS QUADRES DE BALLS POPULARS, DE MODA NOVAMENT?

Des d'un temps ençà algunes agrupacions entre les quals estem Les Folies, treballem amb el material que han trasmés les "antigues" balladores de la sección femenina de les diverses localitats. Algunes d'aquestes dones, cas de Lola Pla a Carcaixent, Amparito Banyuls a Corbera, Lolín Peiró a Tavernes o Mercedes Alminyana a Simat de Valldigna van conèixer els mestres anteriors a aquest període tot i ensenyant-se amb aquells les danses, balls i coreografies que executaven.

Si bé està clar que a la Ribera i la Valldigna s'han transmés prou bé alguns balls d'aquests mestres (a través de la sección femenina, clar) altres han passat a l'oblit per diverses raons, entre elles la no comprensió d'algun d'aquests balls, cas dels balls de les valencianes amb les seues variants per la de l'u i dos i per la de l'u i dotze principalment.

La tasca que des de les Folies hemrealitzat a la nostra comarca, la Ribera del Xúquer, ha estat la recuperació, o si es vol millor, la tornada als escenaris dels antics balls que realitzaven els quadres populars de principi de segle XX a les poblacions de Carcaixent, Alzira, Corbera, Simat, Tavernes, Benifairó, Polinyà, Llaurí, Riola, Cullera, Xeresa, Xeraco i Gandia. Totes viles i ciutats connectades mitjançants mestres de balls com és el cas del mestre Corretja d'Alzira i en menor mesura els Pla de Carcaixent.

La meua sorpresa rau en el colp d'efecte que ha provocat l'estrena de l'espectacle Al mestre Corretja, José España Sifre, estrenat al gran teatre d'Alzira el dia 30 d'abril de 2010 i que va estar precedit d'una xarrada sobre el procés de'investigació realitzat en la qual va participar molt amablement la senyora Na Victoria Sousa Genoves Victorieta, i Amparo Banyuls Tornero, nomenada posteriorment a Corbera el dia 5 de setembre com a Mestra Honorífica de les Folies, doncs ha estat aquest l'últim grup que per dir-ho amb les seus pròpies paraules "els he ensenyat jo". Aquest espectacle que feia un recorregut per les diferents poblacions on s'han replegat materials d'aquest mestre mostrava també la indumentària, tópica i típica, usada pels balladors de l'época i que molt gratament posteriorment hem vist reproduir per diferents agrupacions.

La sorpresa no rau en la còpia o no d'aquest material, sino en com després de titllar aquest tipus de material i roba ,que també forma part de la nostra història, de no canònic, inclús de NO "tradicional" vers una roba sovint reinterpretada fins a la sacietat i copiada de pintures franceses, angleses, italianes i inclús ruses "del siglo dieciocho" del colp a repent canvia i és aceptada del dia al matí per tots i totes, i açó em porta a preguntar en veu alta:

Tan mal està el món folklòric valencià que un sol espectacle pot variar el gust d'alguns grups "capdavanters" en aquesta matèria?

HI ha una crisi en el món folklòric?

S'ha acabat la supremacia del segle XVIII, i acceptem ja també els tòpics?

Bé espere que algú em diga alguna cosa....

AMPARO I BASILIO BANYULS TORNERO

Demà diumenge 5 de setembre i dins les festivitats a la Mare de Déu del Castell de Corbera s'hi realitzarà el merescut homenatge a Amparo i Basilio Banyuls Tornero. Aquests dos corberans junt a sa mare Amparo Tornero Marrades "la Balança"i el fill d'aquesta i germà dels anteriors Bernardo van mantindre viu a Corbera durant el segle XX tots el repertori de José España Sifre, el mestre Corretja.

Ballarem a la plaça major de Corbera a les 20,30 tot el repertori que ens ha trasmés "Amparito", del seu mestre:

Rapsòdia Valenciana
Bolero canviat, o Corretja i final del bolero a la flamenca.
Xàquera vella del mestre Corretja
Xàquera d'escola (ensenyada a la seua acadèmia i conservada a Simat de Valldigna)
Jota de Simat
Bolero mallorquí de Simat, també conegut com a Bolero llis de Corretja.
Valencianes per la de l'u i dos de Tavernes de Valldigna, que té les seues passades mesurades pel mestre Corretja.
Jota Vallera, amb passades de valencianes.
Valencianes per la de l'u i dos de Corbera.
Jota estudiantina de Corbera
Bolero andalús
Malaguenya de Corbera
Valencianes per la de l'u i dotze de Corbera
Bolero Pla de Corbera.

AMPARO BANYULS TORNERO

Amparo Banyuls Torenero i Xavier Rausell

Des de fa ja prou anys visite regularment la casa d'Amparo Banyuls Tornero a Corbera. Aquesta vella dona guarda encara en la seua memòria els balls que executava amb el seu quadre de balls populars valencians de Corbera des de l'any 1942, quan per a unes festes del Santíssim Crist es van decidir a muntar un dels quadres de balls (que com el que havia existit a la localitat durant la primera i segona década del segle XX funcionava).

Amb l'ajuda del seu fill Rafael Pastor Banyuls, qui també fou ensenyat per sa mare, la pròpia mare d'Amparo, Amparo "la Balança" i els dos fills també d'aquesta Bernardo i Salvador Banyuls Tornero, aquesta familia de balladors que englobava també sonadors i cantadors han conservat fins els nostres dies la memòria dels seus balls.

Ara, el dia 30 d'abril de 2010, un segle després de la fundació del primer quadre de balls populars valencians de Corbera (que tenia com a mestre a José España "corretja") i 68 des de la segona refundació amb el mateix mestre, i posteriorment amb Amparo Tornero i Amparo Banyuls (mare i filla com a mestres de ball), les Folies, grup de balls populars de Carcaixent i el Quadre de balls populars valencians de la Ribera del Xúquer presentarem la recuperació de bona part del repertori que ensenyaven, juntament amb altres peces recuperades també en altres poblacions de la comarca i que van ser també part del repertori dels quadres de balls que ensenyava aquest mestre.

Us esperem a tots.

TROBADA A BARRANDA

Ací em teniu amb Antonio Moya després de ballar, parrandes, manxegues, malaguenyes, peretas i boleros als caminals de Barranda on s'hi va montar un bon canyaret folklòric

El cap de setmana passat a la pedania de Barranda (Caravaca-Múrcia) s'hi va realitzar el tan famós encuentro de cuadrillas. Des de feia un bon grapat d'anys desitjava anar per tal de poder veure amb els meus propis ulls una de les festes "folklòriques" més multitudinàries i a la qual s'apleguen balladors i sonadors murcians, manxegs, andalusos i enguany com a novetat valencians.

A més de tot aquesta gentada un altra idea en rondava el cap des de feia temps doncs ja coneixia l'existència de mestres boleros murcians que es dediquen a l'ensenyança dels balls de la zona, i entre ells en destaca Antonio Moya qui a més en crea de nous. Per la meua part em picava la curiositat per saber com treballa i com crea passades i balls, ja que a mí i encara que sé que sovint m'ho diuen amb una segona intenció també hi ha gent que m'anomena "mestre de balls de comptes valencians" la qual cosa és tot un reconeixement per a mí i pense que si m'ho diuen serà per qué ben pocs hi poden ser. La creació o recreació de balls antics basats en passades podeim dir "al l'antiga" per usar termes italianitzants usants sovint en la restauració de peces mobles és un fet provat que jo mateix i tots els "investigadors" o "folkloristes" que recuperen i/o "restauren" (terme al meu parer mal utilitzat) balls i cants antics fem quotidianament en el nostre hobby particular.

Des de fa molt de temps pense que ser mestre és un honor, i és també saber ensenyar i transmetre, es podrà fer d'una o altra forma, amb més o menys rigorositat (encara que cal saber qui i com pot assegurar que això que es fà és d'esta o d'aquella manera), i més o menys gràcia. Els germans Flores d'Alacant han vist al seu treball com la zona del sud valencià entra en contacte ja folklòricament parlant amb mestres boleros murcians (els quals tenien també més a prop), així que us deixe una foto que em van fer amb l'Antonio i així si d'ací unes décades algun friki li pega per cercar coses d'aquest món i encara s'hi troben coses per tal d'estuadiar-nos que tinguen almenys una foto per tal que puguen veure que si més no ens coneixíem.

SOBRE LA "RESTAURACIÓ" DE PECES II

Si bé en l'anterior entrada no esmentava, o ho feia de passada, el paper dels dirctors, caps de grup o mestres de ball, ara si que esmentaré com sempre al meu parèixer està aquest món folklòric.

Dins del panorama general de les agrupacions valencianes folklòriques, la pràctica generalitat de grups tenen a un cap, director o mestre que es dedica a l'ensenyança de balls que es preparen generalment per tal de cumplimentar un expedient ben magre i que té amb la actuació local el fet més destaclable. Cal veure ací com sovint falta gust i capacitat per tal de mostar decentment el treball que realitzen. No vull nomenar ningú però sempre es poden fer presentacions més adequades a l'acte, ensenyar els balls més adequats per a la capacitat dels interprets i aconsellar o cercar millor les peces d'indumentària que vestiran. Aquestes agrupacions solament interpreten peces ja conegudes del nostre patrimoni folklòric del qual hi ha unes 20 peces que es repeteixen en unes i altres agrupacions.

L'altre gran bloc, és aquell on els directors o mestres viuen d'una manera més personalitzada i personalista el moviment folklòric. Cerquen als arxius, realitzen treballs de camp, parlen amb alguns i amb altres...però tots tenen un àura egoista, sovint massa personalista que porta a desqualificar el treball dels demés. Sovint a un caràcter potencialment complicat (els d'aquests mestres) es junta algun problema de tipus psicològic (en el millor terme de la paraula) que els porta sovint a no saber ni encaixar crítiques ni respesctar el treball dels demés.

Jo mateix he sigut objecte de crítiques, sovint banals i sense trellat, però d'altres positives i encoratjadores que fan que a poc a poc millore, que fan veure les coses des d'un altra perspectiva o si més no tindre en compte altres visions. També massa a sovint els zels o les ganes de figurar i "ser el primer" comporta un magre resultat.

Parlant l'atre dia a un folklorista reconegut i el qual sempre l'he tingut com a bona persona i millor treballador del nostre folklore, en ser preguntat sobre l'aparició de diferents versions d'un mateix ball o dansa em va contestar que quantes més millor. En un primer moment no vaig comprendre-ho però passat un prudencial temps de reflexió vaig entendre i comprende allò que m'havia dit, si bé observe llastimosament com gràcies a els enemisguismes-amiguismes no podia dur-se a efecte. La meua reflexió venia a detallar-se en la següent idea, si hi ha més versions, més possiblilitats de conservació es té, el problema és que ni es conta tota la veritat (que a alguns de nosaltres se'ns demana constantment mentre que altres poden fer el que vullguen saben i tot que inventen i recombinen peces) ni la gent està preparada per escoltar-la. per que ara penseu a gent d'una agrupacio qualsevol no sap d'on ve un ball o qui el va ensenyar, ni els importa ni ho volen saber...però i si ha algú que si...conec prou gent que li agrada saber el que fa, per què ho fa i quan. Però bé per tal de no extendrem més cal apuntar com aquests mestres o directors entre els quals em compte jo mateix ens hem de deixar de vanalitats, de polèmiques estèrils i de dogmes inquebrantables...cada u porten un camí per que cada ú som diferents, alguns tenen la sort de sempre fer-ho bé, altres com jo mateix d'ensenyar-me a poc a poc, sovint sol...

Caldria posar en comú algunes d'estes idees ací exposades, utilitzar una mateixa nomenclatura per tal de definir els processons recuperadors o restauradors d'allò que fem. Obrir noves vies com la de la creació de peces noves seguint la tradició, etc.

SOBRE LA "RESTAURACIÓ" DE PECES ANTIGUES PER AL BALL

Si bé en aquest món de la dansa popular, o més o menys popular, s'hi poden trobar diferents sensibilitats vers la recuperació i/o restauració de peces de balls més o menys oblidades (punt al qual faré referència més avant) des de les acaballes de la década dels noranta un nou concepte com és el "revisionisme" va apararèixer en les tasques "recuperadores" d'alguns dels nostres grups i/o folkloristes -o persones que es dediquen a aquestes tasques-. Cal anotar seguidament ja com segons qui i quan el treball tindrà un reconeixement diferent o diferenciat dels de la resta, sovint basat en allò que jo mateix vaig batejar com a "amiquisme-enemiguisme" (no cal esplaiar-se molt més en el concepte que es resumeix conceptualment com a el que fa un mateix és allò desitjable, correcte i "antic" i el que fa el contrari és totalment abominable, siga el que siga)

Des de la meua perspectiva, i amb el pas del temps quan un apren dels seus propis errors -però també dels demés- acaba per extraure unes senzilles conclussions que si bé i segurament molts dels que em llegiu penseu igual no crec que fins ara ningú ha gosat dir-les (si bé sempre es parla en àmbits on un mateix és el cap i per tant no cal apuntar cap nota dissonant) i menys escriure-les. El que cal és posar unes idees bàsiques sobre els conceptes restauradors, recuperadors, etc...

Si bé agafem l'art de la dansa com una de les altres arts efímeres, la recuepració de peces que ja no s'interpreten tindran més d'interpretació actual basant-se en el gustos, les modes (incloent ací també historiogràfiques) i capacitat o gust per a la posada en escena, que aantiguitat pròpiament dita.

Aquests conceptes que aniré enumerant un a un i del qual intentaré ser el més explícit possible, sé ja de bestreta que alguns de vosaltres no hi estareu d'acord, però segurament altres veureu reflectits alguns pensaments que si bé també canvien amb el temps, ara per ara és la meua base per a la ·recuperació, restauració, repristinació o revitalització" d'allò que hom coneix com a balls folklòrics.

El terme més emprat actualment és el de RESTAURACIÓ, si bé entenen aquest per tornar un ball que suposadament no es ballava des de feia temps. Aquestes restauracions sovint enganyoses són en realitat interpretacions de balls i cants enregistrats o muntatges amb fragments varis de peces, com és el cas de la Jota de Nadal de Carcaixent, interpretada per dues dones diferents, sense cap tipus de relació que jo conega en aquest moment. Ésta és sovint l'opció més emprada i si bé parlem de restauració caldria anomenar-se d'altra manera -la qual jo actualment no sé quina- i per tant deixar ben calar que es tractaria d'una suposada interpretació d'un material que ha estat muntat per l'entens tal en el moment qual. Aquestes restauracions sovint acaben "mutant" amb el temps, canvien amb el temps, segons la informació obtinguda després, noves revisions, etc...i en aquest apartat podriem també incloure un terme nou com és el REVISIONISME fet que actualment esdevé a les agrupacions i que té per objectiu la revisió dels muntatges anteriors (décades dels 80 i 90 especialment) fet que si bé remarca sovint les presses i corregudes amb que es va treballar aquest material en temps passats. Per no ofendre a ningú i venint-me al cap molts molts exemples parlaré sobre les danses processionals de Carcaixent les quals les tinc ben estudiades: als anys 90 i després d'errònies interpretacions (fet qe també esdevé a altres poblacions) s'adopten models i patrons d'Algemesí....ara des de fa un temps aquest revisionisme també afecta les danses processionals.

Un terme poc emprat és el de REPRISTINACIÓ: "recuepació d'un element en el seu estat o forma, original i primitiva de l'obra d'art mitjançant el qual s'eliminen els afegits i distorssions estratificats al llarg del temps si bé aquests són també part de la història i aporten molta informació sobre la vivència de les peces en qüestió". Mai amb aquest nom, clar i precís, alguns folkloristes s'encaboten en deixar peces tal qual han de ser, mesurades i exactes, segons els patrons musicals (estètics no per que cap agrupació pot representar-ho gràcies a les poques referències trobades). Algunes peces i posaré per cas les Seguidilles de Carcaixent, són ballades amb amb errades musicals, mesures allargades, etc... en aquest exemple s'utilitzen unes cobles que mesuren 9 sil.labes quan les seguidilles utilitzen 7. Què hem de fer? Castrar la informació que obtenim per tal de deixar les cobles en 7 sil.labes o respectar allò que trobem si bé sabem que no és correcte i les interpretem amb les de 9. Jo mateix després de repensar-ho bastant vaig adoptar ser respectuós amb la peça i amb la seua trajectòria que ens fa pensar que és una peça de començament de segle XX, quan ja les seguidilles són peces anacròniques i per tant desfassades, muntades per a l'agrupació de balls i com a que no sabiem res més de la peça trobe més coherent respectar el que tenim, fent els acoblaments justos que sabem (igual si puguerem averiguar quelcom més canviaria i adaptariem allò de nou que apareguera, ah! i tambe podriem presentar algun dia la versió més divuitesca, per què no?)

El tema de parlar de RECUPERACIÓ per a mí és més complicat, què es recupera? alguna cosa perduda, però ha estat perduda de veritat? o solament adormida en qualsevol calaix....això és recuperar?. Sovint els grups ens omplim la boca parlant de recueperacions quan solament fem versions d'allò conegut. L'any passat un grup que conec parlava que havien recuperat l'U d'Ador, quan el que volien dir és que l'havien aprés eixe any....però això van dir davant la sorpresa del públic assistent...i segueix passant....es recuperen valencianes i balls escolaritzats que mai han estat perduts i que alguna agrupació encara els té en repertori. Caldrà ara que algu recupere la Messinessa, la dansa del quadre de València o per què no la Xaquera dels Porta...jjajjajaajaja...ara que ja casi ninguna agrupció ho porta en el seu repertori.....

i l'últim terme del qual vull parlar-vos és el de REVITALITZACIÓ, concepte més ampli i que algun estudiós que em mereix la meua total afecció i respecte l'utilitza. En ell es pot incloure molts aspectes de l'anterior doncs en ell caben parts d'altres conceptes com és el cas de la repristinació, la restauració o recuepració si bé en aquest cas l'usariem més per tal d'incloure les peces creades noves, o reutilitzades per tal d'incloure-les en festivitats. El cas més paradigmàtic seria el de les danses, o la dansà com agrada utilitzar molta gent, estructures noves que combinen passades antigues i també de més noves, amb melodies d'aci i d'allà ocupen un lloc dins d'un determinat acte festiu. Però com a revitalització també podem incloure peces muntades sobre referències pobres, cas del Bolero Llis de Carcaixent del qual teniem la musica i una lleu descripció, o aquells balls que recombinen passades d'altres per tal de formar-ne de nous.

Bé per tald e no fer-ho més llarg ja em direu, sé que em llegiu i podrieu escriure alguna cosa per tal d'explicar-me més o si de cas de recriminar-me algun detall.

Xavier Rausell