Ha fet ja deu anys que en Salvador Mercado (Alimara) juntament amb el desaparegut Enric Martí (aleshores mestre a Lo Rat Penat) van concebre aquesta nova modalitat de dansà (i dic modalitat per no dir "engendro") que fou estrenada en la presentació de la fallera major de València davant d'una estorada Rita Barberà i un president de nom Zaplana. No puc recordar l'any però us diré que fou, com totes, al Palau de la Música.
Des de feia ja algun temps, en Salvador rondava la idea de "rectificar" el que per a ell era un greu error: haver estés la variant de la dansà (o les danses) de la ciutat de Xàtiva. Particular en la dorma i en l'ús dels balls de comptes de la comarca. Així des de l'any 1977 en què es va instaurar la dansà de la Mare de Déu (he vist les primeres fotografies on tocava la dansà un jove Fermín Pardo a la guitarra, imagineu-vos si no tenien ni dolçaina) es realitzava des d'una porta a l'altra de la Basílica (uns 6-8 metres) sense cap públic assistent. Amb els anys i amb el treball que començà Alimara i al qeu li van seguir Lo Rat, el grup de danses de Montcada, i la seguida d'escicions del grup rat penater, prompte es va escampar aquesta modalitat que ja no es realitzava seguint l'antic ritual xativí (aquell en el què l'home cap de dansa va traent a totes les balladores amb una passada de ball de comptes, aquesta en acabar passa amb el seu ballador per a executar la coneguada com a dansa plana "passar-se, passar-se en dos temps, les diagonals, la pinya...." per acabar amb el fandango la parella cap de dansa amb una elaborada passada".
Així l'any 1977 va nàixer la coneguda des d'aleshores com "la dansà", una variant evolucionada d'aquella modalitat xativina on una parella, els caps de dansa, començarien amb una passada, s'afegirien la resta de parelles i rematarien amb el fandango, utilitzant una de les passades de la ciutat socarrada, la coneguda actualment com a passada de fandango.
Amb els anys aquesta tipologia és la que s'ha escampat arreu les comarques valencianes, ballant-se en localitats on no es tenia ja el costum (totes les localitats de les comarques que envolten la ciutat de València on s'hi van crear nous grups de danses), combinant-se amb la variant local (Canet d'En Berenguer) o desplaçant la variant local en altres (Xàtiva). El triomf de la dansà en els pobles valencians és degut a diversos factors però hi podem esmentar alguns:
-el naixement de les primeres agrupacions folklòriques en l'etapa pre-autonomista i l'autonomista fa que es desitge la recuperació d'allò valencià.
-La simplicitat en el ritual i la fàcil realització d'aquest (unes quantes parelles que sàpiguen ballar)
-Expansió de l'ensenyança i creació d'escoles de dolçaina (Algemesí, València, Meliana, Puçol...) que permeten la contractació de músics.
-etc...
Fan que s'implante aquesta modalitat en moltíssimes localitats. Però clar amb el temps comencen a sorgir i estudiar-se altres variants, es redecobreix les danses de Canals, Canet d'En Berenguer, Carpesa, Guadassuar, Navarrés, Xella, Bolbaite, Énguera i un llarg etcétera. Així doncs en Salvador comença a estudiar la idea de realitzar una "dansà" segons ell més fàcil i asequible per al poble. Però jo ja ací veig el primer gran error. Com pot desitjar canviar una cosa que ella mateixa funciona, i funciona prou bé ? i que es balla també a pobles d'Alacant i Castelló, encara que siga amb passades únicament de la Costera.
Ja abans de l'estrena en Salvador, i per a la dansà de la Mare de Déu de València, havia probat alguns "injertos" com la col.locació d'una part del ball de pla de Benassal. I tan fort era el seu desig "d'arreglar el estropicio" del que segons n'era el culpable directe juntament amb Sebastià Garrido.
Així i tot arribem a la data d'estrena de la nova varietat, que com si fóra un nou empelt de taronja satsuma o navel.lina, va causar un fort impacte al mercat folklòric tradicional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario