El món "folklòric"

Ja feia temps que desitjava comenar un blog on escriure tot allò referent als balls i les danses tradicionals. Aquest "vici" amb el qual he de conviure em duu a ser un àvid consumidor de tot allò que com a mínim faça "pudor" a antic. Ja fa uns anys i parlant amb un amic les seues paraules em va resultar fortament colpidores:

"Aquest món folklòric està podrit!, no té remei i gràcies a quatre moniatos seguirà sense remei"

Aquelles paraules em feren pensar, acabàvem d'eixir d'un teatre, que no diré el nom, de veure una actuació d'un grup de danses de l'Horta. No havia pagat la pena haver-se mogut de casa per tal d'acudir, com una mare, una tia, una veïna o "l'auela del carrer" a vore a l'artista de torn dalt de l'escenari intentant seguir els passos de la manida malaguenya de Barxeta, el fandango d'Aiora o la patètica "jotica de cofrentes", amagades totes elles en patètiques representacions pseudohistoricistes de "bailes de palasio" i mercats on ballaven fins els gats.

Tot allò no em deixa de rondar el cap i a la fí em féu plantejar-me la imatge que donem les actuals agrupacions de danses. és si més no per a plantejar que collons estem fent. Uns seguidors de l'anomenada "escola (que jo afegiria moderna) d'Alimara", altres seguidors de la restauració "all'antiga" o siga estil Fermín Pardo, i la resta que es meneja, i mai millor dit, entre un munt de dubtes.
Així que el panorama folklòric valencià està dividit en tres grups, uns els de la nova escolarització, altres els de la vella repristinació i la resta ja sabem tots, no cal ni parlar-ne.