jueves, 31 de diciembre de 2009

VAL TOT EN LA INDUMENTÀRIA?

Ja porte un temps que volia parlar-vos sobre la meua perplexitat en el tema dels complements en la indumentària tradicional valenciana i la "xarcuteria fina" o el bijoux briggitte que porten alguns dels balladors, balladores o sonadors del nostre panorama folklòric.
La parula aberració és poca per al poc gust o indecència estètica que fan "gala" algunes d'aquestes persones que no tenen cap por en colocar-se qualsevol arracada, amb una medalla de "zamac" feta als anys 70 del segle XX o que porten al coll o nugat amb un llaç al pint, cadera o cos un penjoll de bressol, un devocionari de paret o un quadre, si si ....i açó és la última novedad un quadre d'uns 10 cm x 12 cm amb una pintura al oli de tamàtica religiosa, que completava amb un precioso rosario de pétalos de rosa con la imagen de Nuestra Señora de Fàtima.....que li deixava el mocador tot tacat amb uns redolinets de color roig....increible, quin despropósit. Però bé és que aquells que estan en la élite del folklore, i açó no és que ho diga jo (lo de la èlite clar) sino que ho diuen ells mateixa, fan les mateixes barrabassades com portar unes arracades tipus girandole amb un agulla de imitació (doncs clar no s'ha trobat cap agulla que li faça joc), joies que podien haver estat en la taula de Maria Antonieta, i demés "animalades" ixen al carrer o als escenaris... veges tú! i que hem de fer.... primer que res riure i després....plorar...jajajajajj

SOBRE EL CONCURS SONA LA DIPU (ÚLTIMA ENTREGA)

He d'agrair des d'ací les felicitacions i també alguna que altra "condolència" pel resultat de la final del concurs "Sona la Dipu de balls tradicionals de 2009". No havia escrit fins ara per què tampoc tenia res més que afegir al que per eixemple pot observar-se en les reiterades repeticions del concurs que Tele 7 valencia o Punt2 s'encarreguen de difondre. Sí es veritat que cada vegada que ho veig em reafirme més en el treball més que digne del meu grup: Les Folies de Carcaixent, el qual des d'ací també agraisc a músics i dansadors el treball realitzat.
Sobre el resultat emés pel jurat no vull dir res, solament que m'he vist quasi "forçat" a escriure aquesta entrada per donar-vos gràcies a tots i també dir-vos que jo al igual que la resta dels foliers i folieres seguim treballant com abans del concurs, que solament ha estat un parèntesi temporal el qual ens ha regalat una tercera posició, molt digna i amb un treball excel.lent, sense desmerèixer els altres dos classificats el Bolero, grup de danses de l'Alcúdia i el grup de Dansa de l'Alcúdia, els quals van obtindre la puntuació que el jurat va creure oportuna i que els ha col.locat en la posició finalment determinada.
Punt a banda és que jo mateix compartisca aquesta terna gunayadora si bé cal apuntar com va estar molt ben presentat i especialment ben cantades les peces que va mostrar el grup Tabaira de Xulilla.
Reiterar el meu agraiment a tots aquells que ens recolzen i veuen en la serietat i el treball ven fet de les Folies la nostra marca, així com un grup gran i nombrós que segueix treballant pel que més ens agrada el nostre folklore, amb una roba acuradíssima la qual i especialment en les dues edicions (semifinal i final) va estar a la altura que s'esperava, amb reproduccions i complements antics els quals representaven allò que s'ha conservat a la nostra ciutat per tal de vestir-se per a ballar les danses en la semifinal i la imatge entre segles o vestits "a l'antiga" que vam presentar a la final del concurs, que representava models i reproduccions d'aquesta època, ja que pareix ser que en la semifinal va haver qui no va entendre el que vestiem, una roba utilitzada per a vestir-se per a ballar les danses de Carcaixent i que va perdurar fins els anys 60 del segle XX, això sí ja molt desfigurada i desvirtuada com sol passar en aquets casos.
Sense més vull agrair novament a tots el vostre recolzament.
Xavier Rausell, mestre de Les Folies, grup de balls populars de la Ribera del Xúquer.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

ENHORABONA A TOTS!!!!

Dissabte 5 a la final del concurs Sona la Dipu de 2009 els gunayadors van ser: 1er premi el Bolero de l'Alcúdia, 2on premi el Grup de Dansa de l'Alcúdia i el tercer LES FOLIES el grup de balls populars de Carcaixent.

A banda de les apreciacions i gustos de cadascú per tal d'haver col.locat els tres grups riberencs al pòdium, hem de felicitar també al grup Tabaira de Xulilla qui va aconseguir una menció especial gràcies al seu treball.

D'aquest últim concurs es poden extraure algunes coses que s'han de millorar per a la pròxima edició, especialment en el repartiment de les entrades o el aforo de la sala, doncs no ha de permetre`s el que dissabte va ocòrrer en el teatre Principal de la ciutat, on es va donar una de les situacions més penoses que he vist en els últims anys i que des d'ací anime als responsables a demanen disculpes a tots els afectats ja que va aparèixer fins i tot la policia municipal (qui va desallotjar allò com fi foren....)
Ha quedat patent que les agrupacions de la comarca de la Ribera Alta segeuixen mantenint la força que els va donar fama en temps passats, que continuen conservant els nostres cants i danses valencianes. Enhorabona a tots!!!!!

jueves, 3 de diciembre de 2009

FINAL SONA LA DIPU

Dissabte 5 de desembre es finalitzarà el concurs de folklore "Sona la Dipu 2009" amb la final que es realitzarà al Teatre Principal de la capital valenciana. 8 grups són els que han passat a la final i interpretaran per ordre d'actuació les següents peces:

1-LA CALDERONA DE NÀQUERA, amb la jota de bétera i la malaguenya de Barxeta.
2-GRUP DE DANSES DE MONTCADA, amb les valencianes d'Albal i la jota de Picanya.
3-EL TOSSAL DE LLÍRIA, amb la jota de Llíria i la jota de Vilamarxant.
4-LES MORERES DE RIOLA, amb la malaguenya de Corbera i les danses de Riola.
5-EL BOLERO DE L'ALCÚDIA, amb el bolero "València" d'Algemesí i les seguidilles de Carlet.
6-TABAIRA DE XULILLA, amb la jota de Xulilla i la jota, fandango i seguidilles del Villar.
7-LES FOLIES DE CARCAIXENT, amb el bolero llis i el ball per la de l'ú de Carcaixent.
8-GRUP DANSA DE L'ALCÚDIA, amb la valenciana i el bolero de l'Alcúdia.

Molta sort a tots, i que guanye el millor. Esperem també que el resultat contente a tots, cosa que pel que es veu sovint impossible, encara que no perdem l'esperança. Sort!!!

jueves, 26 de noviembre de 2009

ELIMINACIÓ DE L'ENQUESTA

No sé ben bé com funciona realment aquest gadget del blogger, però el que sí tinc clar és que no funciona bé. Ja m'havieu dit que no comptava realment els vostres vots i que ahir dia 25 de novembre va estar tot el dia amb el mateix recompte de vots, tot i votant com ja sabeu. De totes formes i si puc solucionar el problema la tornaré a penjar.
Moltes gràcies a tots pels vostres vots ! !

martes, 17 de noviembre de 2009

SOBRE LA ROBA DELS GRUPS DE BALL

Actuació al concurs "Sona la Dipu". Algemesí 14 de Novembre de 2009. Les Folies , grup de balls populars obté la segona posició i es classifica per a la final que es realitzarà el proper dia 5 de desembre al Teatre Principal de la capital valenciana.

Des de fa un temps vinc observant el gran desconeixement que sobre la indumentària tradicional valenciana, aquella usada per a vestir-se en èpoques passades i aquelles altres que han estat utilitzades per a vestir-se posteriorment de valencians i valencianes.


Pareix ser que tot allò que està fora dels estàndars "oficials", o siga la seda i el cotó, és encara estrany per a bona part dels habitants d'esta terreta. La llana, molt utilitzada antigament i posteriorment per a vestir també la roba tradicional d'algunes comarques ha estat molt ben acollida pels grups de danses, això si, amb un fort recarregament en els adorns o en els dissenys cosits, estampats, pintats o retallats que porta a reproduir sanefes que decoren habitacions, goteres, cortines, etc...però no roba....i menys tradicional.


Del cotó que si ha estat més assumit com a roba "valenciana" (sempre per que ha estat present en la indumentària de l'horta i del cap i casal ) solament ha usat poca varietat : cretones, percals...però també madràs. I vosaltres direu: què és el madràs?


Aquest teixit que porta per nom la ciutat de l'Índia on va ser inventada o pareix ser que teixida principalment, va començar a exportar-se cap a Occident, mitjançant transport marítim del qual a les nostres terres entrava pel port de la ciutat d'Alacant i Barcelona que les redistribuïen a les principals ciutats valencianes i de la resta d'Espanya. Aquests teixits del qual es confeccionaven cortines, cobertors i altres elements per a la casa prompte es va utilitzar per a la confecció també de roba com faldes, mocadors, davantals, mantellines, bolcades, etc... i de les quals a quasi totes les col.leccions d'indumentària tradicional que es conserven per part d'indumentaristes i col.lecionistes privats, guarden zelosament peces antigues.


Especialment aquest material usat per a la confecció de faldes i amb un folre de color, també van ser usades posteriorment per a vestir-se de valencians i així es conserven utilitzades especialment per a la roba ritual de les danses tradicionals conservant-se fins l'actualitat en les danses del rei moro del poble d'Agost a Alacant on cada dia de les danses les balladores vesteixen un model d'indumentària. En fotografies de Laurent poden admirar-se unes parelles alacantines vestides també elles amb aquestes faldes, a les danses de Carcaixent fins l'any 1964 eren usades faldes de madràs antigues o ja sinagues amb teles fines i transparents com la batista que recordava ja les antigues faldilles utilitzades, a més a més de tota aquella roba que especialment a la Ribera del Xúquer ha estat utilitzada per a ballar les danses dels Arquets i de la Carxofa que també utilitzem com va utilitzar en una època determinada la Moma de la ciutat de València aquestes faldes blanques (podeu veure el rotllo del Corpus del segle XIX on s'observa clarament com va vestida aquest pesonatge o la gran quantitat de fotografies que d'aquesta dansa s'han publicat i on també va vestida amb madràs o el que pareixen sinagües).


He de reconèixer que el món folklòric està un poc boig, i per això generalment jo amb la meua agrupació fa temps que vam decidir de mostrar un sol model d'indumentària per actuació, doncs és l'única forma possible de que aquells que ens segueixen i els servim de model puguen aprendre realment les combinacions, els teixits i inclús la seua col.locació....que no sempre i segon la moda o la peça pot variar, i no barregen unes i altres peces sense cap trellat, solament cercant allò recarregat.


Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions, moltes d'elles per la indumentària tradicional de Carcaixent (el madràs és clar) que vam portar al concurs "Sona la Dipu" el passat dissabte.


domingo, 15 de noviembre de 2009

SONA LA DIPU-14 DE NOVEMBRE-ALGEMESÍ

Després de la segurament la semifinal més dura i amb més nivell de les realitzades fins els moment, els quatre grups participants van executar cadascun dues peces del seu repertori i van passar a la final que es celebrarà a València el proper 5 de desembre: 1er el grup de dansa de l'Alcúdia i en la segona posició i empatats amb els mateixos punts: el grup de balls populars Les Folies de Carcaixent i el grup de danses el Bolero de l'Alcúdia.

A tots tres les meues felicitacions, a músics i balladors !!!!! I espere encoradament que a la propera edició del concurs siguen més els participants de la nostra comarca presents així com també estiguen a la final el grup de danses d'Alzira, qui malhauradament va obtindre la menor puntuació.

Moltes gràcies a tots, a l'organització, als grups presents i a tots aquells que van omplir el teatre municipal d'Algemesí per tal de gaudir d'una vesprada on vam representar una vegada més el nostre folklore.

Felicitats als guanyadors!!!!!

viernes, 13 de noviembre de 2009

SOBRE LA MÚSICA DEL BOLERO DE L'ALCÚDIA

Amb aquest títol vull comentar la gran quantiat de variants que s'hi troben d'aquesta bella melodia que ha donat fama al pobla riberenc de l'Alcúdia. Ja sabiem des de l'existència d'una variant a Albal (l'Horta) i també a Catarroja (on sota el nom de Boleres) ballen també una variant d'aquesta melodia. A més està el conegut com a Bolero del Raval de Carlet, la música del qual és la mateixa ara ballada amb les passades de balls de comptes de l'important escola de balls populars de la ciutat del Magre, i de la que és hereva l'Alcúdia, de la mateixa forma que l'escola carcaixentina ho és de la de Xàtiva en passar (de la mateixa forma) un dels seus integrants a erigir-se coma a mestre de la nova escola creada, a Carcaixent a meitat del segle XIX i als pobles del Magre segurament a les acaballes del mateix segle.

Aquesta entrada aporta com a novetat la trobada d'una altra variant ara a Carcaixent. Maria "la Barraleta" també va cantar aquesta melodia i ens va informar de les passades de balls de comptes que s'hi ballaven: el toll, i les "escarramplaes" (que no sé qué són) en total 5, i d'estructura pareguda a les boleres de Catarroja....no sé quan apareixen doncs aquesta dona no es va involucrar (per raons polítiques amb el grup de Falange local i tenim clar que la seua familia va estar molt relacionada amb els músics i balladors del quadre de Juliàn Martínes) però serà una variant local?, serà una còpia de principis de segle? es ballaria també pel quadre de balls populars de la familia Pla? (esta última pareix que no, doncs no apareix reflectida en el llistat de balls de 1865 i 1875...)

Tot preguntes obertes...., però clar...tot pot ser una de les últimes cabòries d'una pobra dona major....Ja us aniré contant segons es desenvolupen els fets.

L'ESTIL DE JOTA A LA RIBERA

Fa anys, algun "erudit" del món del folklore i la dansa va dir en altaveu que a la Ribera del Xúquer no hi havia cap peça de jota. Si descomptem les que aquesta persona coneixeria llavors: jota d'Alfarb, jota de l'Alcúdia i jota redona o u i dotze de l'Alcúdia...anava ja prou errat al seu camí.

Amb els anys i amb les diferents campanyes que han realitzat les diverses agrupacions riberenques han aparagut més variants a Alfarb, l'Alcúdia, Carcaixent, Algemesí, Guadassuar, Corbera, Fortaleny, Riola.... si més no a vegades és millor callar i no dir res.

Jo també ho faré er si de cas....

jueves, 12 de noviembre de 2009

EL CONCURS DE FOLKLORE III



Fotografia: Assaig de la presentació de la Recuperació dels balls populars de l'escola de José Pla Penalba a l'Auditori de les Dominiques de Carcaixent. 2 de desembre de 2005. En la fotografia balladors sèniors de l'Alcúdia interpretant el Bolero de l'Alcúdia. En la presentació van estar representades les escoles de Carlet, Algemesí i l'Alcúdia, interpretant la peça més representativa de cada escola.


Ja finalment i per acabar la trilogia del concurs abans de la realització de la semifinal de la Ribera Alta, exposaré algunes de les meues idees per tal de fer més gran i important el concurs, deixar la por de costat i seguir endavant.

Cal anotar com aquest concurs ha estat un revulsiu per a les nostres associacions, s'han realitzat més assatjos, les rondalles s'han posat "les piles", alguna gent s'ha confeccionat roba tradicional, etc, etc... tot molt positiu donada la passivitat que els nostres grups de balls estaven passant des de fa alguns anys. Per que algú recorda alguna temporada tan animada com aquesta?, la veritat que com a Folies l'any 2009 ha estat massa, actuacions, viatges, un octubre que ha fet coincidir quasi totes les festes de Carcaixent en dos caps de setmana consecutius i que ha fet que des del dia 8 d'octubre i fins el 25 no hem parat d'actuar... i ara per rematar el concurs "Sona la Dipu", en el qual també anem a presentar-nos.

No sé si l'any vinent es tornarà a realitzar la tercera edició d'aquest concurs, (ha de ser força cansat organitzar-ho tot )però esperem que sí, i per això mateix ací us pose algunes idees al voltant d'ell a veure que penseu, i espere que em contesteu (com així feu alguns):

1-estaria molt bé i com que la federació de folklore és de tota la Comunitat Valenciana que entrasen també a concurs els grups de danses de tota la Comunitat. Que penseu, estaria bé? seria massa quantitat de grups?...

2-que les actuacions que reberen els grups guanyadors també es pogueren realitzar en les ciutats de Castelló, València i Alacant. Així els grups guanyadors també actuarien a estes poblacions valencianes i podien fer-se més nom, etc...

3-Que amb un mínim de punts aconseguits en les votacions es passés directament a la final, sense marcar-ne quants de cada comarca han de passar segons els inscrits (cosa que realment la veig dificultosa també, doncs l'opció triada pot no ser del gust de tots). Així si alguna comarca té molts grups bons o amb una qualitat a tindre en compte podrien passar tots a la final, pujant el nivell del concurs, etc... En aquest cas la comarca més beneficiada seria per eixemple i enguany la Ribera Alta on els 4 grups presentats segur que estan millor (i no és per despreciar a cap altre grup) però les coses són com són.

4-Que per altra banda, les comarques amb menor representació, o menor nivell, s'asegurarien un lloc, o els que feren falta també a la final, així estarien també representades i no sempre estarien els mateixos en la dita final. Seria una final amb un bon nivell però també amb la representació de totes les comarques participants, er què el que interessa és que els grups més "pobrets" puguen aprendre i pujar també, i això s'aconsegueix juntant-se tots al mateix escenari, actuant uns davant i altres darrere.

Tot açó són idees que m'han vingut al cap, que pense que poden funcionar i fer més gran el concurs. Ja sabeu, si voleu, escribiu-me i em digueu...

miércoles, 11 de noviembre de 2009

SOBRE EL CONCURSOS DE FOLKLORE II

Si bé en l'anterior entrada em feia ressó d'algunes de les moltes preguntes sense resposta que alguns membres de diferents agrupacions comarcanes s'hi feien o fan, i de les quals jo les vaig agafar i explicitar en una entrada sobre el concurs de folklore que ha organitzat la Diputació de València i la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana. Esta vesprada i després d'una xarrada amb un molt bon amic, pense que també he de posar ací els seus raonaments i dels meus propis ja que fins el moment i sobre el tema tot eren preguntes obertes que poden induir a pensar que jo mateix vull decantar-me entre aquells que no els agrada el concurs, quan jo no he dit ni que si ni que no.... ara vorem....
Punt per punt anirem veient allò que feia referència en l'anterior entrada. En ella una qüestió de les més principals i de les quals amb tots i cadascun dels membres de les agrupacions riberenques que he tingut el gust de parlar estes setmanes enrere, tots i vull dir la totalitat no estèveu a favor d'un concurs "al uso", com el que es realitza, però si sobre una mena de concurs d'idees, projectes o activitats a realitzar el propi grup. NO és açó un concurs igual?, No hi ha un jurat el qual ha de decidir quin és el grup al que se li concedeix l'ajuda per realitzar l'activitat? Tindrà la capacitat per a decidir o ho farà per "amiguisme", "enemiguisme" tan de moda? Hi haurà interessos ocults?
Totes les preguntes es poden fer en un sentit i en l'altre. Ja sé que sovint i per la meua manera "particular" d'escriure molts no enteneu realment allò que vull dir, nogensmenys lleva per que s'adoneu que sovint parle així per què ho faig des de la distància, sense entrar en confrontació directa.
De totes maneres, i ara si que parlaré i donaré la meua opinió com a X.Rausell la idea d'un concurs per a mí és tan bona com un altra, em pareix perfecte, aixó si i no vull que alguns pensen que escric açó des de la força que em dona la meua agrupació ara per ara una de les capdavanteres. Siga triar uns projectes o realitzar una actuació sota la mirada d'un jurat, tot és el mateix, el que realment importa és que està fent-se alguna cosa pel folklore, es mou, ara es fan semifinals, ara la final, apareix als diaris, tot això és importantíssim per què és notícia i com a notícia es tracta i circula per uns medis que sovint obliden el folklore, si no el desprècien directament o el veuen com a una cosa carca, antiga i vella la qual s'ha d'arraconar per tal de morir.
Sobre les preguntes del jurat, què els jurats d'una sala penal, dels que donen els premis Jaume I, els d'alguna acadèmia de cinema o els dels mateixos premis nobel no són persones amb les seues bones intencions o podem dir que inclús alguns tenen de males, que més dona, afinitats, interessos, etc..., i què? És un jurat i com a tal actua, triant allò que li agrada més d'allò que li agrada menys.Totes aquestes reflecxions les quals estava esperant a escriure poc després d'acabada la semifinal que es realitzarà dissabte vinent a Algemesí, les he avançades per açó mateix, per a aquells que em llegiu d'altres comarques o ciutats pogueu entendre'm un poc millor. Deixar ja de banda el tema comarcal i tindre en consideració que algunes afirmacions us puguen pareixer si més no prou "atrevides".
Els anys m'han donat també l'experiència en alguns grups o altres, he estat com a membre i ballador de les agruapcions de Meliana, Alimara, Alfara de la Baronia i he anat a ballar amb aquell que m'ho ha demanat com el grup de Puçol, El Puig, Nàquera, Silla..., i tots s'han comportat de la mateixa manera, amb lluites internes de caràcter caïnita, els uns contra els altres o a per tot allò que es bellugue. Una llàstima! per què estan més pendent d'allò que fa este o l'altre del que realment pot aconseguir el grup. Per a mí açó és l'etern desgavell, i parle amb el poder que em dona haver estat també mestre de l'escola d'Alimara, ja fa anys, o l'ensenyança d'uns i altres balls en aquells grups que així m'ho han demanat i jo voluntàriament ho he fet.
No hi ha dos sense tres, així que en acabar el Concurs el dissabte intentaré escriure-vos una entrada sobre la realització d'aquest, i com ja vaig dir: molta sort per a tots!!!!

DESPRECI DE FORA O DE DINS? QUÈ PREFERIU?

Quina pregunta més oberta, i vosaltres que preferiu? El despreci de la majoria d'habitants d'estes terres conegudes actualment(oficialment, vull dir) com a Comunitat Valenciana, vers els seu propi folklore i en parell a la cultura, llengua, història, etc, etc... o als vostres propis companys d'altres agrupacions que fan el mateix que tú, (es pareteixen la cara per actuar, assatgen, es fan roba intentant reproduir models antics...etc) Què us agrada més contesteu, contesteu...

Jo ara diré unes quantes i sé que serà difícil d'engolir per alguns, però va anem allà:

Si sempre als balladors homes ens han dit maricons, algunes vegades certament, altres no tan acertadament, què passa... a les altures que estem encara anem jugant amb eixos romanços... aqui volen despreciar usant eixes paraules? Que si som rojos és l'altra pregunta, doncs ni roig, ni blau, ni groc, ni cap coloret.... el que fem no té cap partit si bé i hem de fer esta reflexió en veu alta, conteu quins ajuntaments (vull dir de quin partit) són els més nobrosos per programar actuacios de valencians, el psoe...NO!!!, el bloc NO!!!! el PP SÍIIIIIII !!!! Mira per on.... cada ú que pense el que vullga, jo ho tinc molt clar....
El pitjor és ser responsable d'un grup, si es pot dir responsable, i no diré qui, espere que ho llegeixca i es done per al.ludit, tinga la cara d'anar a parlar amb un gestor cultural per tal de llevar una actuació a un grup que no és d'eixa ciutat amb el motiu de no deixar presentar un material recuperat que ja volgueren ells tindre....
Cada ú ha de ser responsable de les seues acccions, per a mí el responsable d'aquesta agrupació riberenca em pareix un idiota, que és capaç de no aprofitar el material que nosaltres mateix li oferiem i que podia després usar en les seues pròpies actuacions....

Bé amb uns o altres, sovint nadem en un mar de desgavells, però qui tindrà la serenitat de posar les coses al seu lloc?....

SOBRE ELS GRUPS DE DANSES I LES SEUES INQUIETUDS


Fa temps que amb algunes persones ja vinc parlant sobre el tema dels grups de danses o de balls populars (denominació al meu parèixer mes correcta, doncs les nostres agrupacions el que realment fan són interpretar els balls populars i no les danses rituals o processionals dels nostres pobles), i per a la qual cosa intentaré ser el més explícit i clar possible.

Primer, la situació actual dels grups no és des de fa ja algun temps la més idònia. Per a cap agrupació, cada grup careix d'unes o altres coses, hi ha qui funciona molt bé dins el terme municipal, i aquells que funcionen millor a l'inrevés. Alguns són pocs els que tenen membres del poble o ciutat en qüestió i altres solament acepten als "locals".

Segon, les contractacions han minvant considerablement, i no és per la temuda "crisi", més bé per una saturació del mercat, una quantitat exagerada de grupets i grupúsculs que actuen ara en lloc dels grups que anteriorment es contractaven.

És per això i per algunes coses més que l'actual situació dels nostres grups no és millor que la de fa uns anys, quan començà el declivi, gràcies als programadors culturals (que sovint cerquen altres coses més "modernes": pseudo-ballets, play-backs fallers, teatre en anglés, concerts de tota classe...)

A la nostra comarca, la situació dels grups no difereix massa de la tònica general valenciana, si bé també cal dir que és en aquesta comarca on també subsisteixen les agrupacions més punteres, però és també patent aquest declivi.

Cal cercar noves solucions, els grups ja no han d'esser únicament localistes i s'ha d'obrir a la participació d'altra gent. A més no hem d'entrar, com no ho hem fet fins el moment en la lluita caïnita d'uns contra els altres, i fer el que els grups de la ciutat de València fan. Hem de ballar, i deixar ballar als demés, doncs tots representem el mateix, al nostre benvolgut país del Xúquer.

lunes, 2 de noviembre de 2009

SOBRE ELS BOLEROS

Des de fa ja un temps la majoria de grups folklòrics valencians han anat a poc a poc fent cada vegada més lents els boleros. Si bé no pareix un estil massa ràpid no tots es regeixen amb les mateixes normes. Així trobem com, encara que modernament, els boleros de Carlet i l'anomenat Bolero Popular de Tavernes de la Valldigna són peces més alegres i ràpides que la pràctica generalitat dels boleros valencians. Revisant els videos de la Sección Femenina que estan penjants pel Ministeri de Cultura a la seua pàgina web i que podeu instal.lar juntament amb el google earth es pot veure un bolero de l'Alcúdia que res té que veure amb la lentitud, per a mí desesperant, que s'interpreta per les agrupacions actuals.
La molt afamada escola de Xàtiva i la seua ombra allargada, ja des d'antic, a la qual li devem, i hem de donar gràcies, tota o quasi tota l'escola carcaixentina, ha tractat sempre els boleros de manera reposada i amb un caire que hom anomena "elegant", "senyorívol", etc... i de "palasio" que si bé en aquesta ciutat podien, encara que jo i disculpeu puga discrepar, haver-se interpretat en les velles cassones del carrer de Montcada i altres, han anat "contagiant" altres boleros i grups de danses en la seua manera de fer. Quasi tots solament instrumentals, quan en un principi eren cantats, i interpretant-se de manera lenta, la qual cosa m'agrada en els boleros xativins, que quede clar, però no tant ja en els riberencs o en els escasos conservats a l'Horta, cas de les boleres de Catarroja o el d'Albal.
Un altre tema a tractar seria la infinitat de variants que trobem d'una mateixa música, així en conegut com a bolero de l'Alcúdia es troba també a part de les anteriors poblacions de l'Horta citades a Carlet (Bolero del Raval) i a Carcaixent on sota el nom de "boleret" s'interpreta de la mateixa manera que a Catarroja (segurament ja com a còpia del bolero que interpretava el quadre de Juan G. Romero quan actuava a la nostra ciutat). El bolero de Carlet tampoc està sol, també s'hi recullen variants a altres poblacions riberenques o de la mateixa manera com e Bolero Pla (la Llosa de Ranes, Carcaixent, Corbera, Tavernes de la Valldigna)... Tot un munt de variants que històricament s'han interpretat a la nostra comarca i que fa de vagades molt dificil saber de quina escola o de quin mestre és el bolero en questió.

sábado, 31 de octubre de 2009

SOBRE EL CONCURS SONA LA DIPU

Si bé i des d'un començament els meus prejudicis front un concurs de folklore que recordava i recorda aquelles velles mostres folklòriques d'un passat on tot havia de justificar les malaltisses idees d'un il.luminat que pensava que anava a salvar España, i el pitjor de tot, que a molta gent directament li agradava i li segueix agradant, van anar caient una darrere de l'altra.

És també cert que es podia haver plantejat un altre idea sobre els concursos, doncs moltes preguntes em venen al cap: ¿per què unes comarques i altres no?, ¿quina capacitat té el jurat per a ser just?, ¿té algun membre del jurat interessos en uns o altres grups?....Tots sabem que és molt complicat, en una terra plena d'amiguismes i com diria alguna persona propera a mí "d'enemiguismes", per la qual cos tan se fa un concurs com una selecció de propostes a realitzar pels grups que així presentaren projectes per tal de recuperar alguna dansa, ball o portar endavant algun altre projecte.
A la nostra comarca, 4 són els grups que es presenten al concurs, així el dia 14 de novembre i segons ordre de participació, que ha estat sortejat, ballararan el grup de dansa de l'Alcúdia, Les Folies grup de balls populars de Carcaixent, el grup de danses d'Alzira i el Bolero grup de danses de l'Alcúdia. D'aquests 4 tots som vàlids per passar a la final, i molt millor que altres que participen en diferents comarques seleccionades. Així i tot, es classifique qui es classifique hem de recolzar-nos els uns als altres, per que si bé els grups de la Ribera del Xúquer han mantés fins el moment una immillorable salut i força, ben prompte podriem caure en el desgavell que ha succeit a altres comarques o a la mateixa ciutat de València on uns i altres solament es dediquen a esperar les desgràcies alienes de les agrupacions "contraries".
Des d'ací faig una crida a aquests grups i als altres comarcans que no s'hi han presentat, doncs si bé solament passaran dos, seran dos agrupacions de la comarca i SIGA QUI SIGA serà un de nosaltres...
Molta sort a tots!!!!

jueves, 8 de octubre de 2009

EL PROJECTE DE RECUPERACIÓ DELS EGUICI TRADICIONAL I POPULAR DE LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU D'AIGÜES VIVES DE CARCAIXENT. Llibre festes 2009

EL PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL SEGUICI TRADICIONAL I POPULAR DE LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU d'AIGÜES VIVES DE CARCAIXENT

Al segle XIV, en acabar feia temps les guerres de reconquesta, el nou Regne de València que havia estat creat per la corona catalanoaragonesa, va decidir crear el seu propi calendari de festes on destacarien aquelles de caire patriòtic que venien a reforçar el sentiment que com a nou poble s'havia creat
[1]. Aquest nou calendari es va confeccionar mitjançant les festes que volien potenciar i fer respectar per l'Església i la Corona, que celebraria com a festivitats importants aquelles relacionades amb la vida de Jesucrist, Maria -la Mare de Déu- i alguns sants màrtirs relacionats de manera molt estreta amb la ciutat com Sant Vicent màrtir[2], Sant Donís -en commemoració de la conquesta de la ciutat- o el mateix Sant Jordi[3], patró del braç militar de les corts, i que amb les seues aparicions en moments crítics de la reconquesta, havia ajudat les tropes cristianes. Els poders civils i religiosos de l'època van veure en les processons un aglutinant de la societat i alhora un divertiment en èpoques poc donada a la joia. Amb els primers seguicis populars commemoratius -religiosos i civils- i especialment en les festes centenàries de la conquesta de la ciutat[4] i les processons religioses prompte van ser objecte de variades intervencions per tal de sumar al seu primitiu caràcter devocional altres més terrenals com la jerarquització i estructuració de la societat urbana i servir d'exemple a les altres viles i ciutats del regne mitjançant les crides públiques que es realitzaven en diferents per tal d'acudir a solemnitzar aquelles festivitats extraordinàries[5]. Poc després amb la declaració de la festivitat al Santíssim Sagrament i la posterior creixent devoció vers el Corpus Christi[6] feu que a partir de 1372 els jurats de la ciutat reorganitzaren i engrandiren la seua processó, que es celebrava des de 1355 amb l'assistència dels gremis, convents i parròquies, amb la participació de balls i danses, misteris, roques, personatges bíblics, gegants, timbalers, banderoles... per tal de compondre un seguici cívic, d'obediència a la religió cristiana dominant i amb clars elements sancionadors de l'estructura política i estamentària en una comunitat urbana on es barrejen els elements ideològics i polítics per a una celebració que esdevé també un espill patriòtic on voldran veure´s reflectides, com ja hem dit, altres ciutats importants del regne,[7] i a les quals seran convidades d'excepció mitjançant les crides públiques[8], fet que els durà a importar aquest model tot i copiant aquests elements en els seus propis seguicis, on es reforcen i mostren el poder militar, económic, social i espiritual d'un regne de nova creació.
Al segle XVII les canonitzacions, beatificacions, arribades de reliquies des de Roma, visites reials, els centenaris de la conquesta
[9] o aquelles realitzades per desig o afalagament del monarca[10], causaren una vertadera impressió en aquells representants de les principals ciutats del Regne que acudien a elles com a invitats o representants de les Corts[11]. Les ciutats més importants i capdavanteres del regne ja havien adoptat els seus propis seguicis processionals a imatge dels de la capital, gràcies a què gaudien d'una folgada situació econòmica i social, deguda en bona part gràcies a l'expansió del cultiu de la seda i la seua exportació cap a centres manufactures de la península o França.
Aquest fet serà sense dubte l'iniciador a les terres valencianes d'aquest patró festiu que a poc a poc anirà escampant-se primerament des del cap i casal a les ciutats més importants i des d'aquestes a les ciutats i viles properes de les quals depenen. Així les ciutats d'Alzira, Xàtiva o Gandia entre altres, comencen a representar el mateix tipus de festa
[12] molt prompte tot i adaptant els gustos i modes al seu propi tarannà i medis, i aquestes són alhora les trasmessores del nou patró festiu a les viles que li són pròximes o depenents i que en passar els anys seran en moltes ocasions aquestes petites viles les que les assortiran de músics i colles de balls[13].

Aquests seguicis que honoren el Santíssim, els monarques o les diverses efemèrides especials com la canonització d'algún sant, també participen de les processons marianes
[14]. Des de meitat del segle XIX i especialment a partir de l'últim terç i fins els primers anys del segle XX els pobles riberencs veuran l'etapa més explèndida d'aquests seguicis, plens de balls, danses i misteris en les principals devocions marianes. Però ja mab el començament del problemàtic segle XX, totes aquestes mostres populars començaran a patir una forta crisi, deixant de participar elements[15] o inclús desapareguent tot el seguici complet gràcies als problemes i avalots de caire polític que es succeeixen als nostres pobles.

A Carcaixent hem pogut reconstruir documentalment els diversos elements que participaven de les processons de la patrona a les acaballes del segle XIX i principis del segle XX. Per a la qual cosa hem tingut que consultar diversos arxius
[16] per tal de poder reconstruir les danses i elements que participaven de la festa. Tot i esdevenint un patró a seguir per a la recuperació dels balls, danses i altres elements de la festa major de Carcaixent. En ella intervindrien primerament els quadres plàstics, les danses i balls de la processó, els misteris, els personatges bíblics, la dansa dels tornejants i l'anda amb la Mare de Déu d'Aigües Vives.




Ordre d'eixida:

Els quadres plàstics

LA DEGOLLA, grup de folls que obrin la marxa fent rebombori i obrint el pas, com al Corpus de València.
LES BANDEROLES, 2 Banderoles (amb les armes del regne) i clarins i timbals.
CARRUATGE AMB MURTA, que enrama els carrers per on passa la processó d'herbes aromàtiques.
EL TRIOMF DE L'AVE MARIA, colla de moros i cristians a cavall que desfilen en aquest misteri sobre la troballa de la mare de Déu d'Aigües Vives.
BALL DE MICOS AMB COCOS, moixiganga burlesca on intervenen homes disfressats de micos que paròdien un ball.
LA MÚSICA SORDA, moixiganga burlesca que participava també de les processons carcaixentines on una suposada banda fa com que interpreta una peça que realment no es sent.
LA MOIXIGANGA, quadre plàstic i figuratiu, que remata el ball amb l'alçada d'una torre humana.
Les danses i balls de la processó

GEGANTS, 2 parelles: reis cristians i reis moros. Actualment ixen a la processó per una colla de geganters locals.
CABUTS, tradicionalment han participat sempre 9 cabuts, malhauradament en l'actualitat ballen solament 4 capgrossos amb la música de València, deixant de banda el ball i la música que s'interpretava a Carcaixent i que provenia de Xàtiva.
BALL DE LES PASTORETES, dansa infantil. Actualment no ballen la versió de Carcaixent, reproduiexen música i dansa d'Algemesí. Caldria recuperar el ball i la música local. És interpretada pels xiquets i xiquetes de l'Asil.
BALL DELS AROS o ARQUETS, dansa infantil tradicionalment interpretada a la nostra ciutat per 16 xiquets. En l'actualitat es ballada per xiquetes amb la música i coreografia de la ciutat de València, per les alumnes de dansa del Conservatori.
BALL DELS NEGRETS, dansa perduda que cal recuperar-la.
BALL DE MARINERS i MARINERES, dansa infantil que cal recuperar.
BALL DE PASTORETS i PASTORETES, dansa infantil amb música i coreografia de Carcaixent recuperada per les Folies. Les pastoretes blanques.
BALL DE LA CARXOFA I, dansa infantil amb versió carcaixentina que no s'interpreta, cal recuperar-la.
BALL DE LES JARDINERES, dansa infantil i ornamental interpretada per xiquetes. És la dansa d'arquets de flors però realitzada amb xiquetes. Actualment no s'interpreta, cal recuperar-la.
BALL DE CATALANS i CATALANES, segons arxius era dansa infantil o d'adults. Actualment no s'interpreta, cal recuperar-la.
BALL DE POBLETANS i POBLETANES, dansa ornamental d'adults que ballen amb postisses. Podia tractar-se de la dansa de les Llauradores.
BALL DE LES QUATRE PARTS DEL MÓN, dansa ornamental on ballen xiquets abillats amb indumentària representativa de les quatre parts del món.
BALL DE LA CARXOFA II, versió de ball i música que compartim amb altres pobles de la comarca i que era interpretada per xiques fadrines.
BALL DEL SABRE, actualment ha deixat d'interpretar-se, caldria tornar-la a recuperar.
BALL DE PALS I PLANXES, també coneguts com els Indis de Carcaixent, actualment ha deixat d'interpretar-se, caldria tornar-la a recuperar.
BALL DE SERRANS, dansa guerrera i ornamental recuperada per Les Folies.
BALL DE LES XIQUES PELEGRINES, dansa ornamental femenina recuperada per Les Folies. La carxofa que remata el pal amaga una figura de la Mare de Déu d'Aigües Vives que s'obri en acabar la dansa.

Misteris

MISTERI DE SANTA BÀRBERA, verge i màrtir. Amb Diòscor (el pare), el xivato, Santa Bàrbera i els morets que arrastraven la torre. Actualment es interpretat pel grup Les Folies. Misteri de la LA FUGIDA A EGIPTE, també conegut per la mare de Déu de la Burreta i l'esquadra romana amb Herodes. Cal recuepera-lo.
MISTERI D'ADAM i EVA amb la serp, cal recuperar-lo.

Personatges bíblics

Moisés
Abraham i el seu fill Isaac
Job
Noé, "L'auelo del colomet"
Josué
La Judit i el cap d'Holofernes
Salomó
Sansó i Dalila
Símbols dels evangelistes, el Lleó de St Marc, el Bou de St Lluc, l'Àngel de St Mateu i l'Àliga de St Joan.

Les santes medievals: Santa Llúcia, Santa Caterina i Santa Àgueda.
Sant Joan Baptista i Sant Roc
Sant Abdó i Sant Senent, els sants de la Pedra.
Sant Tomàs d'Aquino i Sant Joan Nepomucé (popularment Papusen)
Sant Pere i Sant Pau
4 profetes
4 evangelistes, Marc, Lluc, Joan i Mateu
els cegs guiats
Els 12 Apòstols

LA DANSA DELS TORNEJANTS, amb les particuaritats propies de Carcaixent, cal recuperar-la. El GUIÓ DE LA MARE DE DÉU.
12 CIRIALOTS

L'ANDA AMB LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU d'AIGÜES VIVES.
CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU.
L'AJUNTAMENT DE CARCAIXENT.
BANDA DE MÚSICA.

[1] Francesc Almela i Vives a la seua obra Valencia y su Reino adverteix com:

"no pocas de las fiestas a que se entregan los valencianos de las ciudades y de los campos tienen su origen en la conmemoración de hechos históricos o reputados como tales".

ALMELA Y VIVES, Francisco., Valencia y su Reino. Ajuntament de València. Delegació de Cultura. Edició de 2004, pàg., 612.

[2] Aquest sants màrtirs que honorava la primitiva Església Valentina poc després de la conquesta del nou Regne de València -Sant Vicent Màrtir a la capital i Sant Bernat i les germanes Maria i Gràcia a la Ribera- van anar perdent el seu patronatge vers les noves advocacions marianes, sobretot després de les troballes i la gran quantitat de miracles que se'ls atribueix es converteixen en el vertader centre de la devoció local. Vegeu: ARIÑO VILLARROYA, A., Festes, rituals i creences..., pàg., 118, "Transformacions en el sistema patronal", dels sants a Maria.

[3] Sant Jordi fou patró dels reis de la corona catalano-aragonesa, d'Europa, Anglaterra i Grècia. Per a més informació vegeu:
VINCKE, JOAN, "El culte de Sant Jordi en les terres catalanes durant l'edat mitjana, com a expressió de les relacions entre l'església i l'estat en aquella época". La Paraula Cristiana, abril 1933, Barcelona, pàg., 3-12. Citat també en ARIÑO VILLARROYA, A., Festes, rituals i creences. Alfons el Magnànim, València, 1988, pàg., 47.

Per aquesta raó i gràcies a la fama assolida sobre tot a l'època medieval, Sant Jordi és un dels primers personatges a desfilar en les processons del Corpus Christi de la ciutat de València. A.H.M.V.: Claveria Comuna, citat en Festes, rituals i creences d'Antoni Ariño Villarroya.

"en el capitulo 18 de las Cortes de Monzón de 1626, asegurando que la compañia del centenar de la Ploma, instituida por la magestad del Senyor Rey En Jaume lo conquistador. Esta fuerza cívica reconocia por patrón à San Jorge, que lo era al mismo tiempo del egército de Aragón (...) algunas veces se le denominaba del Centenar del gloriós Senct Jórdi".
Notícia Histórica de la Conquista de Valencia por el Rei D. Jaime I de Aragon, escrita, con ocasion de celebrarse el sesto centenario, por D. Luis Lamarca. Valencia, 1838. Ajuntament de València, col.lecció 9 d'octubre 15. Introducció de Manuel Bas Carbonell, 2007, pàg., 28 i 29.
Fiestas reales. Descripcion de la cabalgata y de la procesión del Corpus por D. Vicente Boix, cronista de Valencia. Valencia 1858. Imprenta de la Regeneración Tipográfica de D. Ignacio Boix, calle del Sagrario de Sta. Cruz, nº 4. Biblioteca Valenciana, pàg., 8 "de la cabalgata"

[4] (...)"La restauración de Valencia, su libertad despues de cinco siglos de esclavitud, fué blason mas glorioso del invicto D. Jaime de Aragon, ué un acontecimiento memorable, digno de eterno recuerdo y celebridad. Conociéronlo así los primeros valencianos, hijos y nietos de los conquistadores, y á la manera que la antigua Roma celebraba con magníficos juegos las centurias de su fundación, así también aquellos, al cumplirse el primer siglo de la conquista, no solo determinaron que se diesen gracias al cielo y se hiciesen fiestas, sino que acordaron que se repitiese tambien todos los años la memoria de tan fausto suceso."
Notícia Histórica de la Conquista de Valencia por el Rei D. Jaime I de Aragon, escrita, con ocasion de celebrarse el sesto centenario, por D. Luis Lamarca. Valencia, 1838. Ajuntament de València, col.lecció 9 d'octubre 15. Introducció de Manuel Bas Carbonell, 2007, pàg., 22 i 23.

[5] BOIX, Vicente., Noticia histórica de las fiestas con que Valencia celebró el siglo sexto de la venida á esta capital de la milagrosa imagen del Salvador. València, 1853. Biblioteca Valenciana, pàg., 12.

[6] L'any 1264 el Papa Urbà IV institueix la festa del Corpus Christi mitjançant la butla dictada per ell mateixa sota el títol "Tansiturus hoc mundo" el dia 11 d'agost. Celebrada la festivitat el primer dijous després de l'octava de Pentecosta, comptava des del principi amb una processó claustral que va passar poc després a realitzar-se en l'exterior. Pareix ser que la gran quantitat de miracles relacionats amb la Sagrada Forma des de l'any 700 i sobretot els ocorreguts a Llutxent l'any 1239 i el de Bolsena a Itàlia 1263 va decantar que aquest instituís la festivitat. El Papa Climent V confirmà dita festivitat en 1311 i en 1317 és ratificada pel també Papa Joan XXII. La festa al Santíssim Sagrament es va convertir juntament amb les de Pasqua i Nadal en els grans esdeveniments litúrgics de l'any. El bisbe valencià Hug de Fenollet instaura la festa en la ciutat del Túria el 4 de juny de 1355 amb processó general solemne.

[7] Com Alzira, Xàtiva, Vila-real, Sogorb i Gandia entre altres.
Antoni Atienza en un article seu publicat a la Revista de Folklore adverteix també com sempre ha existit un clar mimetisme de les ciutats importants de l'Antic Regne vers el cap i casal en allò referent a les processons.
ATIENZA PEÑARROCHA, Antoni., La danza de la Moma del Corpus de Valencia, en Revista de Folklore, núm., 177-tomo 15b, 1995, pàg., 86-100.

"Valencia se ofrecía de esta manera como el espejo de las buenas costumbres, el ejemplo a seguir por los habitantes de su reino, cuyas vilas no ocultaban una rendida admiración por la capital. La ciudad creó así su[s] propios mitos difernciados, muchos de los cuales se aplicarían a todo el territorio valenciano, y entre ellos los primeros fueron, naturalmente, los de carácter religioso..."
FURIÓ, Antoni (dir.), GARCIA MARSILLA, Juan Vicente; MARTÍ, Javier., Historia de València. Levante El Mercantil Valenciano. Universitat de València. "Las formas de la sociabilidad urbana", pàg., 138.

[8] Ibidem nota 4.

[9][9] En les quals la figura del rei Conqueridor era especialment representativa, com es pot veure en les descripcions de les festes extraordinàries de la troballa del Santíssim Crist del Salvador de València en novembre de 1852:

"El retrato gigantesco del Rey D. Jayme el Conquistador figuraba en el muro exterior del Sagrario. Este personaje figuraba en todas nuestras fiestas, porque este Rey ha sido la personificación de nuestra libertad, de nuestra grandeza, de nuestra gloria y de nuestro nombre".

En la processó commemorativa celebrada el dia després de la seua festivitat, el 10 de novembre, i segons el cronista de la ciutat Vicente Boix van participar "...2688 luces, 96 imágenes, 18 músicas, 18 pendones y banderas, 190 personajes en trages diferentes, 4 damas y tres carros de triumfo."
BOIX, Vicente., Noticia histórica de las fiestas con que Valencia celebró el siglo sexto de la venida á esta capital de la milagrosa imagen del Salvador, València, 1853. Boblioteca Valenciana, pàg., 24.

[10] "Esa misma imagen de sociedad ordenada, armónicamente dispuesta, era la que pretendía ofrecer el gobirno local cuando rendía pleitesía a sus monarcas, especialmente en las ceremonias de entrada de éstos en la ciudad".
FURIÓ, Antoni (dir.), GARCIA MARSILLA, Juan Vicente; MARTÍ, Javier., Historia de València. Levante El Mercantil Valenciano. Universitat de València. "Las formas de la sociabilidad urbana", pàg., 138.

"Las prolongadas ausencias del soberano hacían de las "entradas reales" una ocasión única, cuyo complejo y fastuoso ritual servía para reafirmar una y otra vez la mística comunión del rey con la ciudad de Valencia".
Ibidem, pàg., 214, "Lugartenientes y absentismo regio: la corte de la reina Maria", MARTINEZ, Luis Pablo.

"Entre los obsequios, que Valencia ha preparado, con el objeto de solemnizar el fausto nacimiento del Príncipe de Asturias, en presencia de SS.MM., figura, como el mas popular y público el espectáculo de una gran cabalgata cívica y alegórica (...)".
Fiestas Reales, descripción de la cabalgata y de la procesión del Corpus por D. Vicente Boix, cronista de Valencia. València 1868. Imprempta de la regeneración Tipográfica de D. Ignacio boix, calle del Sagrario de Sta. Cruz, nº4., pàg., 5 "de la cabalgata". Biblioteca Valenciana.

[11] A les festes extraordinàries del sisé centenari de la toballa de la imatge del Crist del Salvador al llit del riu Túria de la capital valenciana, el consell de la ciutat feu crida pública en les viles i pobles de l'actual àrea metropolitana i als mateixos barris de la ciutat, els quals van acudir amb les seues imatges més importants:
(...)" Alfafar con Ntra. Sra. de la Resurrección, y otra música igual, (...) Benimaclet con S. Abdón y Senén y con un lindo guión, (...) Meliana con Nra. Sra. de la Misericordia, (...)"
BOIX, Vicente., Noticia histórica de las fiestas con que Valencia celebró el siglo sexto de la venida á esta capital de la milagrosa imagen del Salvador, València, 1853. Boblioteca Valenciana, pàg., 36-37.

[12] Adaptant l'estructura festiva de la ciutat i els seus integrants a les viles reials en un primer moment. L'aportació dels gremis i oficis en el desenvolupament festiu serà determinant per a alcançar l'explendor que en realitat van tindre.
La ciutat de Xàtiva ja publica una crida reguladora en 1512 per tal d'organitzar els misteris i les danses en la processó del Corpus de la ciutat.
CUCARELLA, T., HERAS, A., MARTINEZ REVERT, A., Xàtiva. Festivitat del Corpus. Amb fotografies d'Antoni Marzal. València, 1999., pàg., 19.
Buscar les primeres referències sobre les processons del Corpus a les ciutats d'Alzira i Gandia.

[13] La mobilitat dels dolçainers feu que moltes músiques populars circularen amunt i avall, cas dels famosos dolçainers de Tales o del "Trio Alonso" d'Algimia d'Alfara, Joan Baptista Basset de Benifaió, el dolçainer de Benimodo, Honorat Gil i el seu fill d'Alfarb, Francisco Casañ de Cullera...tots ells van participar tocant les melodies de les processons i cavalcades de la troballa de la Mare de Déu d'Aigües Vives.
A.M.C. Caixa H-103 i 104. Orden público. Feria y fiestas.

Cal recordar també com la ciutat de València llogada al segle XVIII colles de "toqueados", balladors de pals i planxes, per a participar de les processons del Corpus Christi. Carles Pitarch apunta com participaven colles de l'àrea metropolitana.

[14] A la ciutat de València en la traslació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua nova capella, posteriorment basílica, ja participen elements del Corpus.
[15] A la processó del Corpus de l'any 1903 a la ciutat de Xàtiva deixen d'eixir els cirialots, les imatges de Sant Pere, Sant Feliu, la Mare de Déu de la Seu i Sant Joan Nepomucé.
CUCARELLA, T., HERAS, A., MARTINEZ REVERT, A., Xàtiva. Festivitat del Corpus., pàg., 31.
[16] Arxiu Municipal de Carcaixent, Arxiu Històric de la Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent, Arxiu del Regne de València, Arxiu de Casa Insa -València-, Arxiu particular de José Pla Penalva, etc.

lunes, 10 de agosto de 2009

HUI HA MORT LA DARRERA MESTRA DE BALLS DE L'ALCÚDIA

Victòria Boix ha mort a l'edat de 92 anys. Sotmesa a una senzilla operació les coses es van complicar i anit a la matinada ha faltat la darrera mestra de balls de comptes de l'Alcúdia. Victòria havia estat directora de la primera agrupació de Coros y Danzas de la Sección femenina de Alcúdia de Carlet, i amb el anys ella, amb ajuda de Bernat l'aiguader, va muntar la segona part del Bolero. Amb un llarga i intensa, Victòria amb 92 anys ha fet l'últim ball....

SOBRE ELS MACRO-FESTIVALS FOLKLÒRICS

Ho sé si vosaltres en un moment o un altre de la vostra vida "folklòrica" haveu estat en algún macro-festival com puguen ser el de Camprodon a Catalunya o el dels Pirineus a Jaca. Visitat en companyia d'alguns membres de les folies aquest últim macro-festival que gaudeix de bona infraestructura i el més important: d'una sucosa subvenció econòmica, ha degenerat com molts altres en un negoci per a fer diners. I vosaltres direu, qui ? i com? doncs, qui: els organitzadors arregl espectacles i com, enganyant als ciutadans i l'ajuntament per tal de mostrar una quantitat exagerada de balladors i músics, tocant i pegant bots per la ciutat capçal de la jacetània.
En aquests festival, i sempre com us dic, al peu parer, els grups valencians estem de sobra, i ho puc afirmar per què hi he estat a dintre. L'organització et diu que ara has de ballar de matí i després de vesprada, en hores que trenquen qualsevol visita a les rodalies, i si no et dones pressa tampoc pots visitar ni els carrers de la ciutat.
Açó clar per a grups estrangers que realitzen ballets folklòrics, dels quals hi ha que són meravellosos, no és cap problema, ells són professionals i com a que reben remuneració económica cada ballador i músic, ja sabeu feina, feina és. Però i dels grups que no són professionals, en l'última edició, l'edició 45, solament el grup d'Elx amb el qual viatjàvem era amateur, si descomptem els americans que feien vergonya.... (d'aquesta agrupació solament diré el que una "indígena" pirinenca va dir: si esto lo viese Obama los encerraba todos en Guantánamo y no los dejaba salir nunca más..."- dures paraules les de la jovenívola senyora d'uns cinquanta anys. Però tornant al punt incial, com un grup que ha de vestir-se, ben vestits, i pentinar-se, ben pentinats...pot aguantar durant 5 dies passacarrers d'un hora de duració a les 12 del matí i a les 6 de la vesprada, amb canvis de roba, etc, etc... La veritat tot un fàstic si no és per la companyia i les ganes de festa que teniem juntament amb russos de totes les repúbliques bàltiques i aiàtiques, xinesos, negrets de l'àfrica, etc, etc...
Des d'ací faig í per a que estigueu avisats no aneu cap grup de valencians al festival dels pirineus de Jaca, i si aneu porteu-vos més d'un especialista en fisioteràpia...., que com el grup de la Rioja de 12 membres el tercer dia 6 estaven en l'hospital de la ciutat amb diverses lesions, algunes d'elles bastant greus...
Salutacions a tots!!!! i he de tornar a dir que han estat els 6 dies que més m'he rist de m'ha vida, i també que més cansat que quedat.

viernes, 13 de marzo de 2009

JA ESTAN ACÍ LES FALLES!!!

Ja estan les falles al carrer, i amb elles el desficaci en la roba i indumentària. Bruses de tots els colors, faldes que arrastren per terra com si foren núvies a punt d'entrar a l'església, "mantillas españolas" colgadas al viento..., joieria plena de pedres dels colors més irreals, grans faldes estovades com si foren isabel.lines, davantals gegants i mocadors minúsculs, caps plens de ferralla daurada o argentada, dóna igual tan si es posen un mico rabiós dalt la tòtina.....

Tota festa és una disbauxa, tota disbauxa és una relaxació dels costums i de la crua vida quotidiana, tot és carnestoltes......mai millor dit.....quin carnestoltes.....faller.

lunes, 2 de marzo de 2009

ENQUESTA SOBRE LES ESCOLES DE BALL

Finalitzada l'enquesta sobre les escoles de ball de la Ribera el resultat és el següent:

L'Alcúdia i Carlet, 22% (7 vots) dels vots en cadascuna
Alzira-Corbera, 25% (8 vots) dels vots
Carcaixent, 38% (12 vots) dels vots

Passarem ara a decidir quin dels balls carcaientins us agrada més

lunes, 23 de febrero de 2009

ATENCIÓ, DE QUÈ VOLEU QUE PARLE?

Volia que participareu més d'aquest blog, així m'ha vingut al cap de demanar-vos a vosaltres els temes dels quals voleu que jo en parle. Sempre amb el respecte que s'ha de tindre a tots i tot, i també si ho sé (que eixa és l'altra part de la història).
Gràcies

viernes, 20 de febrero de 2009

MESTRES DE BALL A LA RIBERA DEL SEGLE XX

A Carlet Bernardo Garcia Calatayud (Bernaet l'aiguader) és considerat al igual que en l'Alcúdia l'últim mestre de ball ( de ball comptes, d'escola, bolero, etc...dona igual com volgam dir-li) a la zona. Durant la dictadura a Carlet la mestra fou Rosa Espí (alias Sahangai) i a l'Alcúdia la tia Victoria Boix, que passaria a la direcció del grup local a la seua neboda temps després.
A Carcaixent un nét de José Pla Penalva, dit també José Pla, va deixar l'ensenyança de balls (no sé exactament) si en esclatar o en finalitzar la guerra civil. Temps després la seua néta Lola Pla, qui dirigia la Sección Femenina de Carcagente va portar a la població el mestre Corretja d'Alzira (José España). Ja major quan va vindre a Carcaixent i segons em va relatar l'antiga dirigent de la sección local, el mestre Corretja va ensenyar el que va poder a causa de la edat i pareix ser que ell fou qui feu els últims arranjaments de les seguidilles que a les interpretacions per part de les xiques de l'agrupació ell feia sonar les postisses.
Aquest mateix mestre va ser requerit a Corbera (aleshores coneguda com a Corbera de Alcira) per a munar una agrupació de bailes dins de la sección local corberana, on la mare de Amparo Bañuls que ja era balladaora de l'anterior quadre de balls populars valencians que tenia seu a Alzira i del que José España era el seu mestre, en desfer-se va voler organitzar-lo al seu poble d'origen. Així Corretja ensenyà a Corbera el seu repertori el qual va aprendre de seguida una de les seus millors alumnes, Amparo Bañuls, qui poc després s'encarregà ja de l'ensenyança donat el finament de sa mare i de l'edat del mestre. Ella mateixa, Amparo, fou també mestra de Carlet i Tavernes de la Valldigna.
Així doncs, d'una manera o altra les poblacions de Carlet, l'Alcúdia, Alzira, Corbera, Carcaixent -i les de Xeresa, Xeraco on també va ensenyar Corretja, i segurament a Algemesí on trobem restes de passades d'aquest mestre o d'algun deixeble imitador- i Simat (on havia ensenyat Pura la Gaspara de Carcaixent que alhora era deixebla de José Pla) estan folklòricament comunicades des de les acaballes del segle XIX.
Altres mestres que van ensenyar a la nostra comarca foren Mascarilla de Torrent qui va ensenyar a Benifaió un grup local de balls populars. I a Alginet un tal tio "Bomba" qui pareix ser s'havia ensenyat a Carlet.
Set poblacions de la Ribera, i dos de la Valldigna i dos més de la Safor, estan interconectades pels mestres de ball.
És curiós veure com sense tant de transport la gent anava d'un lloc a altre caminant, o no?

miércoles, 18 de febrero de 2009

SOBRE LES MARQUESSES I EL POPULATXO

Fa un poc de risa per no dir molta risa com van de ben vestits tots aquells que utilitzen la indumentària tradicional ja siga per a ballar, dansar, passejar o pegar bots com en el passacarrers fallers. Vull utilitzar "ben vestits" ací no com a una frase feta aplicable a aquells que vesteixen segons el "siglo XVIII" ni el "siglo XIX" ni cap "siglo, década, centúria, quinqueni, ni res per l'estil..." vull utilitzar-lo per a descriure la utilització de peces, joieria i teixits que disten molt d'allò popular (i per què no d'allò popularitzable).
De fet sempre l'esser humà ha volgut vestir-se millor que el seu veí (bé no tota l'espècie, solament alguns individus) però que han "contagiat" els altres creant modes i tendències que poc després ha seguit d'una o altra manera (i d'una o altra quantitat) la massa (el poble).
Ara ja al segle XXI, i amb les millores tècniques i econòmiques tots tenim més medis per tal de reproduir quelcom del passat, tot està estudiat (o en proccés d'estudi) i les màquines poden copiar i abaratar els costos. Aplicable a totes les arts, l'art del vestit gaudeix ara per ara d'una etapa d'explendor que permet reproduir vells models adaptats als nous gustos, és així com per eixemple la casa Garin o Rafael Català produeixen vells dissenys com el "Rica", "l'Assumpta", el "Sant Rafael" o el "França" entre molts altres d'una manera industrial en teixits més amples i que alhora desfigura i agranda els mateix dibuix.
Però la meua pregunta és: si aquests dissenys van ser utilitzats per una determinada classe social en l'època antiga, com és que ara portem els seus dissenys o el que és (per a mí més dolent) com és que portem els seus dissenys: cassaques, deshabillés, etc...
Ha caigut en les meues mans una catàleg sobre una exposició realitzada en el museu de l'Hermitage de Sant Peterburg a Rússia on a més de joieria de Caterina la Gran hi ha incontables peces de roba d'aquest mateix personatge i de la seua família i Cort. Aquest catàleg és una bomba en algunes mans....
La veritat és que sovint fa risa pensar com algunes persones vinculades al món folkòric critiquen modistos i cosidors/es, i després es vesteixen com cosines germanes de Maria Antonieta, Eugenia de Montijo o qualsevol aristòcrata de "l'antiguedad".

martes, 17 de febrero de 2009

LA DANSA DELS TORNEJANTS D'ALCÚDIA. El segon ball


L'any següent (2007) vam estrenar el que és realment un ball conservat a l'Alcúdia. Després de la primera aparició en l'Entrà de la Mare de Déu de l'Oreto, alguns balladors que actuaren en la processó de la Coronació a la València de 1948 recordaven alguns moviments d'aquella dansa -molt senzilla- que ens va trasmetre a l'estiu de 2007 el sogre de Paulí Alapont, Enrique.

El ball recorda molt a la dansa de torners de la ciutat de Morella, especialent la part en que els balladors es desplacen pels costeruts carrers de la vila morellana. Amb un ritma molt senzill i sense pifre (he de dir que al primer ball si vam voler afegir aquest instrument en desús per la gran quantitat de noticies que ens parlen de la interpretació d'aquest instrument en el ball al segle XVIII i XIX) el ball amb un ritme de tres passos realitza una desfilada en la qual la vareta va canviant d'un al altre costat del cos, per a les tres vegades i després d'una volta llançar-la en l'aire.

Aquesta recialla de la dansa, es apreix també a aquella conservada a Carcaixent dins del ball de les Llauradores o les Danses escolaritzades (de la qual a l'arxiu de la Sección Femenina que es conservava a València hi ha una còpia) el moviment carcaixentí que sí es pareix més al que s'interpreta a Algemesí no deixa d'ésser una part del ball pròpiament dita i que en Algemesí apareix en la fuga. Al ball de Carcaixent interpretat per Maria Teresa Cuello ja ens adonarem en un primer moment que pertanyia a una altra dansa, confirmant-se després quan en una entrevista a la que fou la "jefa" de la sección Femenina local ens va contar com participaven en el ball els pastorets, els tornejants i el grup de llauraores (o valencians) que remataven les festes una vegada arribada la processó a la plaça major (en l'entaulat que es disposava). Segons Lola Pla ella mateixa i el mestre Corretja van trasmetre la dansa a la sección femenina i recordava el ball que havia creat el seu avi En José Pla Penalva, primer mestre de balls de comptes a Carcaixent.

viernes, 13 de febrero de 2009

SOBRE ELS GRUPS I EL FOLKLORE


Espentat per un amic, m'he vist quasi obligat a parlar sobre el tema de les agrupacions folklòriques actuals. Sempre amb el meu propi criteri, i més en una cosa tan subjectiva com aquesta, intentaré exposar allò que pense del tema.


Estic un poc fart sobre el constant debat sobre la recuperació o popularització del nostre folklore, o en altres paraules sobre baixar dels escenaris a terra per tal d'arrelar l'aficció i obrir la seua participació per a que realment siga una cosa "de tots". Bé començaré els meus arguments:


Pense que el fet de la recuperació està ben aconseguit, fa trenta anys solament existien un grapat d'agrupacions, quasi totes hereves o deixebles dels "grupos de coros y danzas" de la sección femenina. Als anys huitanta va haver un esclat i la posterior revisió de tot allò anterior i aquest mateix fet es va tornar a repetir a les acaballes dels anys noranta quan altres agrupacions va tornar a reinventar-se. Al meu pareixer la primera "revolució" va tindre com a centre neuràlgic la ciutat de València i el seu plat fort fou la restauració de la indumentària tradicional. A les acaballes dels noranta, i remarque al meu pareixer (per què de segur que algú no pensarà de la mateixa manera) van ser les agrupacions que no estan situades a la capital les que van revolucionar el panorama folklòric. Així el Grup de Restauració Folklòrica de Fermín Pardo que ja havia començat la seua tasca en l'etapa anterior fou espill per a altres agrupacions en el fet mateix de la restauració de peces per a ball, cant o la dansa ritual. Així grups com El Ramell de Castelló, Sagueta Nova (Biar), el dels Bessons d'Alacant, Toni Guzman i demés gent que ja havien estat molts en l'agrupació de Fermín obrieren les portes a la resta d'agrupacions per tal de començar trencar els vells esquemes musicals i coreogràfics que s'arrastraven des de l'etapa anterior. Això es va produir juntament amb una altra linia continuista que esdevenia en la comarca de l'Horta i les més pròximes el seguiment d'Alimara qui marcava el ball coreografiat, la indumentària i una posada en escena que buscava en la espectacularitat el seu principal tret.


Poc després a la Ribera del Xúquer aparareix el grup El Bolero de l'Alcúdia, qui amb una acurada indumentària planteja espectacles amb alguna cosa més, molt dignes i interessants. Després Les Folies de Carcaixent intenta readaptar les dues idees en una sola (aquella d'espectacle i l'altra de folklòrica) per tal de realitzar espectacles on estigués representat el poble amb la seua indumentària i els seus balls, centrant-se en la comarca.

Així és com veig l'actual panorama i on segurament habré omés alguna agrupació o persona., disculpeu.

jueves, 12 de febrero de 2009

LA DANSA DELS TORNEJANTS D'ALCÚDIA. El primer ball

Fou el dia de la Mare de Déu de l'Oreto (8 de setembre) de 2006, quan en acabar la mascletà ens dirigiem cap a casa per tal de dinar. A mig carrer Patrici Boronat un sempre afable Dani Miquel em feu la proposta de muntar un nou ball dels tornajants ja que els balladors que vivien no el recordaven. Feia temps que Oreto Trescolí i jo ja havíem parlat sobre la recuperació de la dansa, especialment després d'escriure i publicar el seu llibre "Velles i Novelles, les festes de la Mare de Déu de l'Oreto a l'Alcúdia", i com alguna asociació local (la Confraria del Silenci) havia començat a moure's per tal de refer la dansa per a "l'Entrà" de la Mare de Déu (la vespra de la festa major).
Ja des del primer moment em van encarregar la tasca de crear una dansa nova, al igual que també es va creure oportú crear una nova indumentària basada en la roba llogada a casa Insa de València al segle XIX.
Ben prompte vaig posar-me en feina, revisant la dansa de tornejants d'Algemesí, les fotografies conservades de la dansa de Sueca, la recialla de ball que es conserva a les danses escolaritzades o llauradores de Carcaixent que ens havia ensenyat Maria Teresa Cuello o en la dansa de Torners de Morella així com totes les danses de pals i planxes, bastons o dansants que es conserven. Al poc de temps ja tenia enllestit un primer ball que començarem a assatjar al mític Hort de Manus de l'Alcúdia. Un bon grapat de balladors: Vicent Trescolí, Ivan Domarco, Jose Manuel Bonet, Oreto Trescolí, Eliseu, Boro Ferrís, Enric Olivares, Paulí Alapont i jo mateix vam eixir a l'entrada de la Mare de Déu de 2007.
Isaac Blasco ens feu el disseny de la indumentària, i Sari d'Alberic la va cosir per tal de tindre enllestit el primer ball.

martes, 10 de febrero de 2009

NOTA ACLARIDORA, O NO

Quan vaig començar a escriure al blog vaig pensar en que no feia falta faltar ni criticar ningú per a dir el que realment pense de tot allò folklòric que tant ens agrada. Les opinions són sempre opinions i realment conec a molt poca gent d'aquest món que realment parle clar, lliure i educadament sobre el tema, especialment quan del que es parla és d'un tercer (ja sabem tots que és quasi inherent a la condició humana el parlar o malparlar d'un tercer quan no hi està al davant).
De vegades els meus arguments poden ser complicats d'entendre, unes vegades per no voler ofendre a ningú, altres per la dificultat del tema a debatre...Quasi sempre en aquest món tan polaritzat tot és blanc o tot és negre, al folklore per a mí potser d'un color o d'altre, o gris, o rosa, o taronja, o roig, o groc, o verd, o blau, o....
Sovint en escriure ú mateix va posant els seus arguments en odre al cap, i després sempre sent la veueta "i no pot ser al contrari?, clar açó és prou complicat per diferents lectors. El que escric potser dificil d'entendre, segurament per què no està dins del meu cap...o per què igual no ha viscut el que jo sí he viscut..o no ha vist el que jo he vist...al igual que jo sovint no puc entendre el que altres diuen per què realment no sé per què ho diuen. I clar tot açó sona contradictori, no?

¿QUÈ PASSA AMB ELS FOLKLÒRICS VALENCIANS?

Em plantege últimament si realment el poble valencià és poble, en l'acepció nacionalista és clar, per què la veritat és que sovint veus i sents cada cosa que quasi millor pareguem una república babanera a l'estil de Burkina-Fasso, las Bahamas o altres "paradisos". L'altre dia vaig visitar un "foro faller" i casi res, anàven tots a la grenya faltant-se uns als altres, ahir vaig vore un alte blog sobre la dolçaina, i també sorpresa anàven tots posant-se "a caldo" uns en altres, i ja no sé si hi hà o deixa d'haver algún tipus de foro folklòric on per supost i per a seguir amb la linia continuista es posa a morir a qui faça falta. La paraula vergonya és poc.
Cada dia estic més segur que la ignoràcia és un bé que avui en dia està infravalorat, jo vull ser ignorant i no vore coses d'eixes, lluites cainites d'uns contra els altres, puristes contra modernistes, folklòricos de la vieja escuela front als moderns, sonadors de la dolçaina d'esta o d'aquella manera, gent vestida tal o para qual..... eh!!! i si cada ú fa el que vol, quin mal hi ha....algú té la veritat absoluta...que algú ha viscut tres-cents anys per a saber com és, com ha estat o com ha evolucionat....l'únic que tenim és alguna cosa escrita...però sabem ben bé qui ho va escriure i per què....jo com sempre tot ho pose en dubte.

lunes, 9 de febrero de 2009

¿QUÈ ESTÀ PASSANT AMB LA INDUMENTÀRIA? II


Ara ja amb els antecedents damunt la taula passaré a exposar algunes de les meues opinions personals sobre el tema (I HE D'AFEGIR ACÍ UN ALTRA VEGADA QUE AQUEST BLOG TRACTA SOBRE LES MEUES APRECIACIONS D'ALLÒ FOLKLÒRIC)


Últimament em crema la vista quan veig algun "modelito" copiat del catàleg de MODA o FASHION, catàleg editat per l'editorial Taschen sobre la col.lecció d'indumentària del Museu Kioto del Japó. Si bé aquest catàleg serveix per veure reunides moltes peces antigues de moda europea, no pot servir per tal de reproduir models per als balls valencians ( si que ho entendria en l'àmbit faller que és més donat al barroquisme per un excés integrador d'allò que al gust d'uns i altres creuen que els afavoreix; no entraré per ara en aquest tema). des de fa alguns anys algunes agruapcions de València ciutat còpien els models del catàleg fil per randa, i clar si ú ho sap, doncs bé, però que una agrupació de la capital que h estat capdavantera en la recùperació d'indumentària còpie teixits i dissenys ja no em pareix bé -per la falsificació que açó comporta- crec recordar com algunes xiques d'aquest grup anaven vestides com si foren amigues de Maria Antonieta, Madamme de Pompadour o de la dona de Napoleó...


A tots ens agrada "lo bó" i "lo millor", ara amb la capitat econòmica de l'actualitat es pot comprar teixits espolinats, sedes naturals, tafetans i madràs de l'Índia, joieria francesa, anglesa o americana del segle que desitgem (copiada o antiga). Tots hem vist pel.licules com "Las amistades peligrosas", "Sentido y sensibilidad", etc..., podem copiar algun element, veure com estan fets d'aquesta o d'aquella manera, el colorit, l'us de la joieria, però hem d'anar molt en compte amb les còpies exageradament fidels. Hem de tindre també en compte l'elecció del teixit, no pendre un cotó de Jouy per a fer una falda per a ballar, o una seda "flamejada" que ja en el seu origen eren teles que estaven, pel seu alt cost, reservades per a un èlit, si no moltes vegades amb els arguments de puressa i d'allò fidel a la tradició que a tots tant ens agrada utilitzar fem un poc de rissa( si no vergonya) ultrapassant el limit de la hipocresia.


Les agrupacions de Les Folies, El Bolero o Alimara especialment hem d'estar molt alerta i no caure en la temptació de fer aquests desficacis que després com servim de model a altres agrupacions acaba desvirtuant-se (llevant-li la gràcia del que l'ha reproduïda amb els teixits escaients i l'ornamentació justa, canviant-li alguna cosa per a que no diguen que se l'han copiada, etc) i així ens estalviariem veure al carrer dissenys de brodats per a madràs que arriben fins els malucs realitzats amb colors estridents, faldes de tela flamejada amb teixit de lamé de plàstic comprat en "tejidos Marina" per a fer vestits a drag-queens, o realitzar un vestit de cotó amb una estampació d'un dels dissenys antics de Jouy en una tela per a entapissar sofàs d'un centrimetre de grossària.


¿QUÈ ESTÀ PASSANT AMB LA INDUMENTÀRIA? I

Des de fa ja algun temps volia escriure sobre un dels temes més punxegosos del "folklore valensiano". Si bé gaudim d'una molt interessant indumentària tradicional, que ha estat recuperada com en altre cap lloc i què amb publicacions i especialment amb la llavor que han realitzat grups de ball o persones "lliures" d'aquestes agrupacions, ha estat sovint a l'ull de l'huracà essent titlada una forma més o menys vetlada com a una indumentària classista.
Sovint les dues faccions folklòriques s'han enfrontat al tema i per el tema de diferent forma. Ara intentaré fer una espècie de "radiografia" del panorama per tal de veure com i per què uns i altres actuen d'una o altra forma:
-El primer grup l'anomenarem "els populars" (que no vol dir que l'altre grup no siguen populars, però aquestes agrupacions o persones busquen en allò que fan la puressa o la semblança més aproximada d'allò que intenten copiar o imitar). En aquest grup sovint s'observen dos comportaments diferents, a uns els agrada la indumentària i vestir-se a la manera popular com els nostres avantpassats si bé, s'intenta fer des del segle XXI amb els seus avantatges i els seus inconvenients (no s'usen els mateixos tints, ni es teixeix de la mateixa forma, etc..., però es gaudeix de màquines de cosir, informació, etc...) i d'altres que sovint no els agrada res el vestir-se de tradicional, els agrada tocar, ballar i cantar com a fet actual, llegat per la tradició i que s'acomoda als nous temps.
-Al segon grup hi trobem aquells que els anomenen o s'autoanomenen "escolaritzats" o "d'escola". Es trobem estes agrupacions en la ciutat de València i les comarques centrals de l'Horta i la Ribera especialment, continuant-se en el temps des de l'últim terç del segle XIX i principis del segle XX, quan les agrupacions de València ciutat comencen a utilitzar teixits i models "d'alta qualitat" en les seues actuacions. (Vegeu l'entrada sobre ELS QUADRES DE BALLS POPULARS VALENCIANS A CARCAIXENT. Publicat en el llibre de festes de Carcaixent 2008).
Aquests grups es vesteixen amb bones teles tallades amb patrons que copien de models antics especialment els anomenats del segle XVIII.
El problema radica com sempre en la tan manida guerra cainita que enfronta a uns amb altres, puristes contra "espectacularistes". Per a mí tots dos grups tenen raó, d'una o altra forma tots fem el mateix ballar i gaudir del que fem, amb més o menys gràcia, o més o menys puressa, però també amb més o menys humilitat, pedagogia, etc... Crec que el que hem de fer tots plegats és deixar-se "d'idiotades" i alegrar-se quan vegam persones ben vestides i no riure's d'aquelles que no saben o no volen anar ben vestides (aquest fet també el podriem realitzar en tot allò folklòric, deixar-se de lluites personals, de clans, que ens fa pareixer a tot més tribals, per no dir menys evolucionats, que a la resta d'essers humans.

jueves, 22 de enero de 2009

SOBRE LA RESTAURACIÓ FOLKLÒRICA-II

Bé, i com crec que aquest tema no donarà (per ara) per a fer-lo més llarg. Unes consideracions finals:
-No és igual "d'injerto" col.locar en un ball popular unes passades d'altre ball (encara que aquest siga de la població veïna? Per què: serien les mateixes ballades en ambdós pobles, si?, no?....Qui ho sap.
-No és igual "d'injerto" ballar com si tinguerem un cos d'un home major, o d'una dona, per tal d'aproximar-nos més al seu estil. Ballava esta persona de jove d'igual manera? Qui ho sap.
- No és igual "d'injerto" eixir a ballar al carrer vestits del siglo XXI (o siga d'ara mateix, com us pille en aquest moment) si ara estos balls no estan de moda i resten com a allò anacrònic, quasi com a peces de museu? O si de cas com a una cosa no actual, de quatre frikis....
Bé el que us vull dir és que si et pares a pensar abans de parlar s'han de tindre les coses clares, que realment és el més dificil en tot, en la vida, en el treball, en l'amor.... i per això no cal ser sempre docte, no pensar-se que un té la raó "divina", o coses per l'estil. Hem de respectar el que cada ú fa, com ho fa i el per què ho fa. I si creguem que no és d'eixa forma intentar ajudar-lo, no fer "leña del àrbol caido".
Bé, i vosaltres, ¿què penseu?

SOBRE LA RESTAURACIÓ FOLKLÒRICA-I

Des de fa ja algun temps tinc la necessitat de posar en comú alguns dels aspectes que afecten a la restauració folklòrica en les nostres comarques i què són primerament fruit de les meues reflexions personals. Si un aspecte està marcant les agrupacions folklòriques valencianes des dels anys noranta, és la revisió de tot allò que s'hi va fer durant les etapes anteriors, especialment sobre les restauracions realitzades en la década dels huitanta, els setanta, la sección femenina,....fins arribar als quadres de balls valencians anteriors al colp d'estat del 36 o inclús ateriors. Aquestes agrupacions de balls populars van utilitzar sovint música i passades populars o popularitzades que van escolaritzar juntament amb altres de nova creació, modernitzant allò vell i donant-li un nou caràcter més academicista, espectacular i que era creat per a la seua contemplació, i aquesta nova modalitat es va estendre prontament per les comarques més puixants com van ser l'Horta, La Ribera (alta i baixa), la Safor i la Costera juntament amb altres més allunyades de la capital com la Plana de Castelló o els Serrans, entre altres. Però, en algunes o altres comarques aquest fet va tapar, ocultar o deixar fora les velles manifestacions folklòriques verdaderament populars com són les danses. Així l'Horta de València, les Riberes, la Costera i en menys mesura la Safor van anar deixant de costat el ball popular front un ball més escolaritzat.
Ara ens centrarem en la nostra comarca la Ribera del Xúquer i intentarem traure algunes conclusions:
Si a la nostra comarca el ball escolaritzat arracona el popular, encara que es conserven mostres populars com són les danses tradicionals (el que actualment es coneix com a dansà), si ara hem de fer restauració: ¿ Sobre quina base hem d'eixir?
¿Sobre un principi popular? encara que aquest no tenim ni idea com és
o sobre un principi escolaritzat?
Últimament, bé des de fa uns quatre o cinc anys, s'està atacant sovint al ball d'escola o escolaritzat com a "montajitos de mestre" però ¿no es fan "montajitos de popular"? Doncs jo us dic que sí, balls de la comarca de Requena-Utiel, balls de la Canal de Navarrés, del camp de Llíria, del camp de Morvedre, de les terres de Castelló (totes les comarques) al igual que les d'Alacant han patit també "montajitos" al gusto popular. Pe rquè inclús algunes vegades en la recuparació de balls i cançons al influir nosaltres mateix en el moment del seu enregistrament alterem conscient i inconscientment algunes detalls, que podem ser molt importants.
Estic fart de sentir restaurar una peça segons els criteris musicals que dicta algú i que sovint venen descrits en catàlegs musicals, i com a exemple un bolero: segons els cànnons actuals ha de tindre dues parts (hi ha qui tenen solament una i per ahí, no diré qui, s'assegura que hi havia de tres parts també) que es ballen tres passades que si el bien parado al final, etc... i després al treball de camp t'hi trobes balls complets, com el de Simat amb una sola part i amb tres cobles que repeteixen la mateixa mudança, o com els Boleros conservats a Corbera que repeteixen la estructura habitual però que en el ball han estat manipulats per a una correcta execució escolaritzada.
Però si en parlar-ne de balls d'escola pot resultar més fàcil. ¿Què hem de fer quan apareixen mostres de música popular i volem interpretar-los per a ball? (Ara també us diré per a aquells que podeu respondre en aquest moment "no ballar-los" si no s'ha trobat ball, que la "fiebre" de muntar tot per a ball -valencianes de cant, jotes de ronda, etc...- està encara que siga per a mí i en aquest cas concret justificat en la raó per que si no ho fem així actualment no es conservarien aquestes peces, i es poden realitzar d'una o altra manera (exemple les valencianes noves d'Alcúdia, per a cantar solament no s'interpretarien però igual per a ball també poden gaudir d'una vida restituïda un poc més llarga.) Bé i per a no fer-ho llarg, tediós i ininteligible, tornen al gra de la qüestió: què fem en quant al ball popular partim de l'escola o d'un invent popular?. Per què al cap i a la fí i invent va ser un a principi, meitat o final del segle XX, igual d'invent seria montar una cosa com si fos del "siglo XVIII" o del siglo "XIX" si no tens ni idea de com era en eixe moment.
Bó, i ara ¿què penseu?

EL MÓN DEL FOLKLORE

REFLEXIONS PERSONALS AL VOLTANT DE LA MÚSICA I EL BALL TRADICIONAL VALENCIÀ I EL SEU ESTAT ACTUAL

Aquest no és un blog per a criticar ni defensar ningú. És un blog on exposar les meues pròpies idees al voltant d'allò que hom coneix com a folklore. Sempre i baix el meu punt de vista parle d'allò que sé, he vist o ha succeït davant meu.