Des de fa ja algun temps volia escriure sobre un dels temes més punxegosos del "folklore valensiano". Si bé gaudim d'una molt interessant indumentària tradicional, que ha estat recuperada com en altre cap lloc i què amb publicacions i especialment amb la llavor que han realitzat grups de ball o persones "lliures" d'aquestes agrupacions, ha estat sovint a l'ull de l'huracà essent titlada una forma més o menys vetlada com a una indumentària classista.
Sovint les dues faccions folklòriques s'han enfrontat al tema i per el tema de diferent forma. Ara intentaré fer una espècie de "radiografia" del panorama per tal de veure com i per què uns i altres actuen d'una o altra forma:
-El primer grup l'anomenarem "els populars" (que no vol dir que l'altre grup no siguen populars, però aquestes agrupacions o persones busquen en allò que fan la puressa o la semblança més aproximada d'allò que intenten copiar o imitar). En aquest grup sovint s'observen dos comportaments diferents, a uns els agrada la indumentària i vestir-se a la manera popular com els nostres avantpassats si bé, s'intenta fer des del segle XXI amb els seus avantatges i els seus inconvenients (no s'usen els mateixos tints, ni es teixeix de la mateixa forma, etc..., però es gaudeix de màquines de cosir, informació, etc...) i d'altres que sovint no els agrada res el vestir-se de tradicional, els agrada tocar, ballar i cantar com a fet actual, llegat per la tradició i que s'acomoda als nous temps.
-Al segon grup hi trobem aquells que els anomenen o s'autoanomenen "escolaritzats" o "d'escola". Es trobem estes agrupacions en la ciutat de València i les comarques centrals de l'Horta i la Ribera especialment, continuant-se en el temps des de l'últim terç del segle XIX i principis del segle XX, quan les agrupacions de València ciutat comencen a utilitzar teixits i models "d'alta qualitat" en les seues actuacions. (Vegeu l'entrada sobre ELS QUADRES DE BALLS POPULARS VALENCIANS A CARCAIXENT. Publicat en el llibre de festes de Carcaixent 2008).
Aquests grups es vesteixen amb bones teles tallades amb patrons que copien de models antics especialment els anomenats del segle XVIII.
El problema radica com sempre en la tan manida guerra cainita que enfronta a uns amb altres, puristes contra "espectacularistes". Per a mí tots dos grups tenen raó, d'una o altra forma tots fem el mateix ballar i gaudir del que fem, amb més o menys gràcia, o més o menys puressa, però també amb més o menys humilitat, pedagogia, etc... Crec que el que hem de fer tots plegats és deixar-se "d'idiotades" i alegrar-se quan vegam persones ben vestides i no riure's d'aquelles que no saben o no volen anar ben vestides (aquest fet també el podriem realitzar en tot allò folklòric, deixar-se de lluites personals, de clans, que ens fa pareixer a tot més tribals, per no dir menys evolucionats, que a la resta d'essers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario