A Carlet Bernardo Garcia Calatayud (Bernaet l'aiguader) és considerat al igual que en l'Alcúdia l'últim mestre de ball ( de ball comptes, d'escola, bolero, etc...dona igual com volgam dir-li) a la zona. Durant la dictadura a Carlet la mestra fou Rosa Espí (alias Sahangai) i a l'Alcúdia la tia Victoria Boix, que passaria a la direcció del grup local a la seua neboda temps després.
A Carcaixent un nét de José Pla Penalva, dit també José Pla, va deixar l'ensenyança de balls (no sé exactament) si en esclatar o en finalitzar la guerra civil. Temps després la seua néta Lola Pla, qui dirigia la Sección Femenina de Carcagente va portar a la població el mestre Corretja d'Alzira (José España). Ja major quan va vindre a Carcaixent i segons em va relatar l'antiga dirigent de la sección local, el mestre Corretja va ensenyar el que va poder a causa de la edat i pareix ser que ell fou qui feu els últims arranjaments de les seguidilles que a les interpretacions per part de les xiques de l'agrupació ell feia sonar les postisses.
Aquest mateix mestre va ser requerit a Corbera (aleshores coneguda com a Corbera de Alcira) per a munar una agrupació de bailes dins de la sección local corberana, on la mare de Amparo Bañuls que ja era balladaora de l'anterior quadre de balls populars valencians que tenia seu a Alzira i del que José España era el seu mestre, en desfer-se va voler organitzar-lo al seu poble d'origen. Així Corretja ensenyà a Corbera el seu repertori el qual va aprendre de seguida una de les seus millors alumnes, Amparo Bañuls, qui poc després s'encarregà ja de l'ensenyança donat el finament de sa mare i de l'edat del mestre. Ella mateixa, Amparo, fou també mestra de Carlet i Tavernes de la Valldigna.
Així doncs, d'una manera o altra les poblacions de Carlet, l'Alcúdia, Alzira, Corbera, Carcaixent -i les de Xeresa, Xeraco on també va ensenyar Corretja, i segurament a Algemesí on trobem restes de passades d'aquest mestre o d'algun deixeble imitador- i Simat (on havia ensenyat Pura la Gaspara de Carcaixent que alhora era deixebla de José Pla) estan folklòricament comunicades des de les acaballes del segle XIX.
Altres mestres que van ensenyar a la nostra comarca foren Mascarilla de Torrent qui va ensenyar a Benifaió un grup local de balls populars. I a Alginet un tal tio "Bomba" qui pareix ser s'havia ensenyat a Carlet.
Set poblacions de la Ribera, i dos de la Valldigna i dos més de la Safor, estan interconectades pels mestres de ball.
És curiós veure com sense tant de transport la gent anava d'un lloc a altre caminant, o no?
Ens sembla fantàstica la tasca proposada per l'autor d'aquest bloc i l'encoratgem a seguir investigant.
ResponderEliminarNomés volem apuntar-li una errada en el primer nom d'aquesta entrada, Bernaet l'aiguader es deia Bernardo Montes Fortea i era el nostre besavi, nascut a Carlet i després casat a l'Alcúdia, on efectivament, entre d'altres moltes ocupacions, va fer de mestre de ball.
A més, se sabia un munt de romanços de cec, vides de sants, als menuts els entretenia sovint (aleshores no hi havia televisió) al voltant del foc i contant-los històries i rondalles, era la viva personificació de la cultura oral, transmesa al llarg dels temps de pares a fills.
Als seus "hereus" (cap fill seu va voler aprendre's tota la tirallonga de recitats que se sabia) només ens han arribat uns pocs versets, entre ells, el seu famós brindis:
"És la sang de Jesucrist
que per tots s'ha derramat,
tot cristià que no beu vi,
a tot està condemnat.
No tindra un puesto en el cel,
ni serà digne de perdó,
si a cada quart de rellotge
de vi no se beu un porró"
Hem respectat les incorreccions, ja que així ens el va contar el nostre pare.
Si voleu saber més, poseu-vos en contacte i veurem si podem esbrinar alguna cosa més, nosal3 estem interessats: nosal3@mesvilaweb.cat
Pregunta del dia! : és el Bolero creuat tipic d'Alzira? es pot considerar ball alzireny?
ResponderEliminar