Des de fa ja un temps la majoria de grups folklòrics valencians han anat a poc a poc fent cada vegada més lents els boleros. Si bé no pareix un estil massa ràpid no tots es regeixen amb les mateixes normes. Així trobem com, encara que modernament, els boleros de Carlet i l'anomenat Bolero Popular de Tavernes de la Valldigna són peces més alegres i ràpides que la pràctica generalitat dels boleros valencians. Revisant els videos de la Sección Femenina que estan penjants pel Ministeri de Cultura a la seua pàgina web i que podeu instal.lar juntament amb el google earth es pot veure un bolero de l'Alcúdia que res té que veure amb la lentitud, per a mí desesperant, que s'interpreta per les agrupacions actuals.
La molt afamada escola de Xàtiva i la seua ombra allargada, ja des d'antic, a la qual li devem, i hem de donar gràcies, tota o quasi tota l'escola carcaixentina, ha tractat sempre els boleros de manera reposada i amb un caire que hom anomena "elegant", "senyorívol", etc... i de "palasio" que si bé en aquesta ciutat podien, encara que jo i disculpeu puga discrepar, haver-se interpretat en les velles cassones del carrer de Montcada i altres, han anat "contagiant" altres boleros i grups de danses en la seua manera de fer. Quasi tots solament instrumentals, quan en un principi eren cantats, i interpretant-se de manera lenta, la qual cosa m'agrada en els boleros xativins, que quede clar, però no tant ja en els riberencs o en els escasos conservats a l'Horta, cas de les boleres de Catarroja o el d'Albal.
Un altre tema a tractar seria la infinitat de variants que trobem d'una mateixa música, així en conegut com a bolero de l'Alcúdia es troba també a part de les anteriors poblacions de l'Horta citades a Carlet (Bolero del Raval) i a Carcaixent on sota el nom de "boleret" s'interpreta de la mateixa manera que a Catarroja (segurament ja com a còpia del bolero que interpretava el quadre de Juan G. Romero quan actuava a la nostra ciutat). El bolero de Carlet tampoc està sol, també s'hi recullen variants a altres poblacions riberenques o de la mateixa manera com e Bolero Pla (la Llosa de Ranes, Carcaixent, Corbera, Tavernes de la Valldigna)... Tot un munt de variants que històricament s'han interpretat a la nostra comarca i que fa de vagades molt dificil saber de quina escola o de quin mestre és el bolero en questió.
Xe, gràcies per contestar a la meua pregunta de fa ûs quants mesos... i molt bona l'enquesta! Ací n'hi ha un' âtra qüestió floricòlica que tammé seria interessant debatre...
ResponderEliminarQuina? Podem parlar del que vullgueu....
ResponderEliminarXe, en l'enllaç este! És sobre si açò de les danses és una cosa d'aweles franquistes i conservãores o «de rojos, catalanistes i mig maricons» (o de cap de les dos o de les dos alhora), qu'es coneix qu'en cada poble ho veuen d'una manera...
ResponderEliminar