Fa un poc de risa per no dir molta risa com van de ben vestits tots aquells que utilitzen la indumentària tradicional ja siga per a ballar, dansar, passejar o pegar bots com en el passacarrers fallers. Vull utilitzar "ben vestits" ací no com a una frase feta aplicable a aquells que vesteixen segons el "siglo XVIII" ni el "siglo XIX" ni cap "siglo, década, centúria, quinqueni, ni res per l'estil..." vull utilitzar-lo per a descriure la utilització de peces, joieria i teixits que disten molt d'allò popular (i per què no d'allò popularitzable).
De fet sempre l'esser humà ha volgut vestir-se millor que el seu veí (bé no tota l'espècie, solament alguns individus) però que han "contagiat" els altres creant modes i tendències que poc després ha seguit d'una o altra manera (i d'una o altra quantitat) la massa (el poble).
Ara ja al segle XXI, i amb les millores tècniques i econòmiques tots tenim més medis per tal de reproduir quelcom del passat, tot està estudiat (o en proccés d'estudi) i les màquines poden copiar i abaratar els costos. Aplicable a totes les arts, l'art del vestit gaudeix ara per ara d'una etapa d'explendor que permet reproduir vells models adaptats als nous gustos, és així com per eixemple la casa Garin o Rafael Català produeixen vells dissenys com el "Rica", "l'Assumpta", el "Sant Rafael" o el "França" entre molts altres d'una manera industrial en teixits més amples i que alhora desfigura i agranda els mateix dibuix.
Però la meua pregunta és: si aquests dissenys van ser utilitzats per una determinada classe social en l'època antiga, com és que ara portem els seus dissenys o el que és (per a mí més dolent) com és que portem els seus dissenys: cassaques, deshabillés, etc...
Ha caigut en les meues mans una catàleg sobre una exposició realitzada en el museu de l'Hermitage de Sant Peterburg a Rússia on a més de joieria de Caterina la Gran hi ha incontables peces de roba d'aquest mateix personatge i de la seua família i Cort. Aquest catàleg és una bomba en algunes mans....
La veritat és que sovint fa risa pensar com algunes persones vinculades al món folkòric critiquen modistos i cosidors/es, i després es vesteixen com cosines germanes de Maria Antonieta, Eugenia de Montijo o qualsevol aristòcrata de "l'antiguedad".
No hay comentarios:
Publicar un comentario