Espentat per un amic, m'he vist quasi obligat a parlar sobre el tema de les agrupacions folklòriques actuals. Sempre amb el meu propi criteri, i més en una cosa tan subjectiva com aquesta, intentaré exposar allò que pense del tema.
Estic un poc fart sobre el constant debat sobre la recuperació o popularització del nostre folklore, o en altres paraules sobre baixar dels escenaris a terra per tal d'arrelar l'aficció i obrir la seua participació per a que realment siga una cosa "de tots". Bé començaré els meus arguments:
Pense que el fet de la recuperació està ben aconseguit, fa trenta anys solament existien un grapat d'agrupacions, quasi totes hereves o deixebles dels "grupos de coros y danzas" de la sección femenina. Als anys huitanta va haver un esclat i la posterior revisió de tot allò anterior i aquest mateix fet es va tornar a repetir a les acaballes dels anys noranta quan altres agrupacions va tornar a reinventar-se. Al meu pareixer la primera "revolució" va tindre com a centre neuràlgic la ciutat de València i el seu plat fort fou la restauració de la indumentària tradicional. A les acaballes dels noranta, i remarque al meu pareixer (per què de segur que algú no pensarà de la mateixa manera) van ser les agrupacions que no estan situades a la capital les que van revolucionar el panorama folklòric. Així el Grup de Restauració Folklòrica de Fermín Pardo que ja havia començat la seua tasca en l'etapa anterior fou espill per a altres agrupacions en el fet mateix de la restauració de peces per a ball, cant o la dansa ritual. Així grups com El Ramell de Castelló, Sagueta Nova (Biar), el dels Bessons d'Alacant, Toni Guzman i demés gent que ja havien estat molts en l'agrupació de Fermín obrieren les portes a la resta d'agrupacions per tal de començar trencar els vells esquemes musicals i coreogràfics que s'arrastraven des de l'etapa anterior. Això es va produir juntament amb una altra linia continuista que esdevenia en la comarca de l'Horta i les més pròximes el seguiment d'Alimara qui marcava el ball coreografiat, la indumentària i una posada en escena que buscava en la espectacularitat el seu principal tret.
Poc després a la Ribera del Xúquer aparareix el grup El Bolero de l'Alcúdia, qui amb una acurada indumentària planteja espectacles amb alguna cosa més, molt dignes i interessants. Després Les Folies de Carcaixent intenta readaptar les dues idees en una sola (aquella d'espectacle i l'altra de folklòrica) per tal de realitzar espectacles on estigués representat el poble amb la seua indumentària i els seus balls, centrant-se en la comarca.
Així és com veig l'actual panorama i on segurament habré omés alguna agrupació o persona., disculpeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario