jueves, 12 de febrero de 2009

LA DANSA DELS TORNEJANTS D'ALCÚDIA. El primer ball

Fou el dia de la Mare de Déu de l'Oreto (8 de setembre) de 2006, quan en acabar la mascletà ens dirigiem cap a casa per tal de dinar. A mig carrer Patrici Boronat un sempre afable Dani Miquel em feu la proposta de muntar un nou ball dels tornajants ja que els balladors que vivien no el recordaven. Feia temps que Oreto Trescolí i jo ja havíem parlat sobre la recuperació de la dansa, especialment després d'escriure i publicar el seu llibre "Velles i Novelles, les festes de la Mare de Déu de l'Oreto a l'Alcúdia", i com alguna asociació local (la Confraria del Silenci) havia començat a moure's per tal de refer la dansa per a "l'Entrà" de la Mare de Déu (la vespra de la festa major).
Ja des del primer moment em van encarregar la tasca de crear una dansa nova, al igual que també es va creure oportú crear una nova indumentària basada en la roba llogada a casa Insa de València al segle XIX.
Ben prompte vaig posar-me en feina, revisant la dansa de tornejants d'Algemesí, les fotografies conservades de la dansa de Sueca, la recialla de ball que es conserva a les danses escolaritzades o llauradores de Carcaixent que ens havia ensenyat Maria Teresa Cuello o en la dansa de Torners de Morella així com totes les danses de pals i planxes, bastons o dansants que es conserven. Al poc de temps ja tenia enllestit un primer ball que començarem a assatjar al mític Hort de Manus de l'Alcúdia. Un bon grapat de balladors: Vicent Trescolí, Ivan Domarco, Jose Manuel Bonet, Oreto Trescolí, Eliseu, Boro Ferrís, Enric Olivares, Paulí Alapont i jo mateix vam eixir a l'entrada de la Mare de Déu de 2007.
Isaac Blasco ens feu el disseny de la indumentària, i Sari d'Alberic la va cosir per tal de tindre enllestit el primer ball.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EL MÓN DEL FOLKLORE

REFLEXIONS PERSONALS AL VOLTANT DE LA MÚSICA I EL BALL TRADICIONAL VALENCIÀ I EL SEU ESTAT ACTUAL

Aquest no és un blog per a criticar ni defensar ningú. És un blog on exposar les meues pròpies idees al voltant d'allò que hom coneix com a folklore. Sempre i baix el meu punt de vista parle d'allò que sé, he vist o ha succeït davant meu.