LES DANSES DEL PATRIARCA

Dijous passat vaig assistir per primera vegada a la processó de la vuitava del Corpus al Col·legi-Seminari del mateix nom de la ciutat de València. Amb tot el ritual establert pel patriarca Ribera, des de l'any passat s'hi tornaven a interpretar les danses eucarístiques que amb música de Joan Baptista Comes, pareix ser les va manar fer el virrei Joan de Ribera al segle XVII. Encens, música, flors, enramada i una calor de vegades insuportable omlien la volta de l'esglèsia fins el moment de la processó en la qual prenien part cinc xiquets dansants. La recuperació havia estat realitzada l'any anterior, en 2010 i pareix ser que no hi van trobar cap documentació per tal de restaurar la dansa, ni la indumentària.

Sovint el que passa en el folklore, i ara voreu... L'any 1970 Na Vicenta Cueco i José M. Chavarri van muntar auquestes danses tot i basant-se en el seu propi gust (interpretant la música com Vicenta mateixa ha dit) i al piano el metre Chavarri. En aquell moment unes xiquetes, vestides d'angelet com si el misteri d'Elx fora, amb les albes blanques, perruca de tirabuixons i coronades amb flors i paperets daurats interpretaven les peces de Comes. Amb els anys aquestes peces es deixaren d'interpretar i eren dins del conjunt de les danses del Corpus de la ciutat de València les últimes per recuperar o reinterpretar.

En 2010 i amb la iniciativa de l'Institut Valencià de la Musica per tal de celebrar el 400 aniversari de la mort del sant fundador es va decidir a recuperar-les tot i no cercant exhaustivament aquella interpretació que va fer Cueco i Chavarri en els anys 70.

De totes formes, cal celebrar la reintroducció d'aquestes danses dins de l'extens ritual eucarístic de la institució, cal felicitar també la interpretació dels xiquets així com dels vestits a "l'antigua espanyola" si bé i com sempre passa haguera estat desitjable tindre en compte aquelles persones que si bé en eixe moment històric no tenien més medis o suficient informació s'hi van plantejar la restauració d'estes peces i la posterior interpretació en el bell claustre del carrer de la Nau.

LES FOLIES MARCA TENDÈNCIA?

Si bé fa alguns anys, no m'haguer aplantejat en cap moment aquesta pregunta que encapçala l'escrit, ara sí que em ronda pel cap (des de fa ja algun temps).

La primera vegada que vaig veure que ens seguien va ser quan en una de les danses populars de Carcaixent va aparèixer un dels directors d'una afamada agrupació de la capital. Tot i intentant no mostrar el que lia gradava la nostra indumentària va anar realitzant fotografies de tot allò que portàvem, i a l'any següent en la dansà de la plaça de la Mare de Déu de València la seua agrupació va reproduir els nostres vestits, reproduits, això sí, amb algunes transformacions. El temsp va anar passant i aquest seguidor, ens seguia. Després de l'actuació oferida al Monestir de Santa Maria de Valdigna per la recuperació de les danses i els balls populars de les poblacions de la Valldigna, ja no fou aquest mateix director si no un altre també qui van adaptar elements que tornavem a traure "com a novetat" ,i ara us explicaré este terme, en les seus pròpies actuacions. I per últim en presentar la recuperació de l'escola de José España "Corretja" d'Alzira, el dia 30 d'abril de 2010, no han estat una ni dues agrupacions la que ens segueixen si no tres ja, i de les més capdavanteres, la qual cosa ens plena d'orgull. I si solament fos la roba la que còpien, diriem que fem alguna cosa bé i altres de pitjor, però ja no és solament la roba, si no el ball, la música, la forma d'interpretar-los i les coreografies creades per a ocasions determinades.

La veritat és que em fan sentir molt pagat.

Ara parlaré sobre el terme "com a novetat". I en això em referisc a tornar als escenaris balls del segle XX, que havien estat abandonats i deixats de costat gràcies en part a la forta càrrega simbòlico-política que arrastraven, al igual que alguns elements de la seua indumentària: els caragols (tres monyos), la joieria de perles com els raïms, les borles en les sabates i postisses, els gipons de mànega de farola, les faldes amb menys vol, els colors clars, etc...

De tot açó crec que sí que podem dir que LES FOLIES marquen tendència, o no?

QUE PASSA EN AQUEST MÓN?

Què ens passa als grups folklòrics valencians, a tots i sense cap distinció ! Sempre ens queixem que si això no és així que si allò no val que si mal, que fatal, pitjor, roin, deprorable, malament, tots parlen mal dels demés....

A mí no em costa res veure sempre les coses bones que fan els demés, encara que jo tinc el meu gust, clar, i sempre es pot opinar entre les teues amistats i inclús amb diferents grups, però no de forma destructiva i per tal de fer mal.

Crec que molta gent d'aquest món es pensa que tè la raó absoluta de tot, que aboquen en el folklore tots els seus problemes, tot el seu odi irracional....i a mi tot això em dona llàstima i risa, literalment, doncs sovint per tal de desqualificar una persona es poden inventar vertaderes bestialitats i no solament dir-les si no també escriure-les...quina vergonya.

A vore si aprenem tots un poc i actuem més cordialment uns amb els altres, per què al cap i a la fí tots fem el mateix, ballar de valencians que si és més antic o menys, això ja es molt relatiu...

ELS QUADRES DE BALLS POPULARS, DE MODA NOVAMENT?

Des d'un temps ençà algunes agrupacions entre les quals estem Les Folies, treballem amb el material que han trasmés les "antigues" balladores de la sección femenina de les diverses localitats. Algunes d'aquestes dones, cas de Lola Pla a Carcaixent, Amparito Banyuls a Corbera, Lolín Peiró a Tavernes o Mercedes Alminyana a Simat de Valldigna van conèixer els mestres anteriors a aquest període tot i ensenyant-se amb aquells les danses, balls i coreografies que executaven.

Si bé està clar que a la Ribera i la Valldigna s'han transmés prou bé alguns balls d'aquests mestres (a través de la sección femenina, clar) altres han passat a l'oblit per diverses raons, entre elles la no comprensió d'algun d'aquests balls, cas dels balls de les valencianes amb les seues variants per la de l'u i dos i per la de l'u i dotze principalment.

La tasca que des de les Folies hemrealitzat a la nostra comarca, la Ribera del Xúquer, ha estat la recuperació, o si es vol millor, la tornada als escenaris dels antics balls que realitzaven els quadres populars de principi de segle XX a les poblacions de Carcaixent, Alzira, Corbera, Simat, Tavernes, Benifairó, Polinyà, Llaurí, Riola, Cullera, Xeresa, Xeraco i Gandia. Totes viles i ciutats connectades mitjançants mestres de balls com és el cas del mestre Corretja d'Alzira i en menor mesura els Pla de Carcaixent.

La meua sorpresa rau en el colp d'efecte que ha provocat l'estrena de l'espectacle Al mestre Corretja, José España Sifre, estrenat al gran teatre d'Alzira el dia 30 d'abril de 2010 i que va estar precedit d'una xarrada sobre el procés de'investigació realitzat en la qual va participar molt amablement la senyora Na Victoria Sousa Genoves Victorieta, i Amparo Banyuls Tornero, nomenada posteriorment a Corbera el dia 5 de setembre com a Mestra Honorífica de les Folies, doncs ha estat aquest l'últim grup que per dir-ho amb les seus pròpies paraules "els he ensenyat jo". Aquest espectacle que feia un recorregut per les diferents poblacions on s'han replegat materials d'aquest mestre mostrava també la indumentària, tópica i típica, usada pels balladors de l'época i que molt gratament posteriorment hem vist reproduir per diferents agrupacions.

La sorpresa no rau en la còpia o no d'aquest material, sino en com després de titllar aquest tipus de material i roba ,que també forma part de la nostra història, de no canònic, inclús de NO "tradicional" vers una roba sovint reinterpretada fins a la sacietat i copiada de pintures franceses, angleses, italianes i inclús ruses "del siglo dieciocho" del colp a repent canvia i és aceptada del dia al matí per tots i totes, i açó em porta a preguntar en veu alta:

Tan mal està el món folklòric valencià que un sol espectacle pot variar el gust d'alguns grups "capdavanters" en aquesta matèria?

HI ha una crisi en el món folklòric?

S'ha acabat la supremacia del segle XVIII, i acceptem ja també els tòpics?

Bé espere que algú em diga alguna cosa....

AMPARO I BASILIO BANYULS TORNERO

Demà diumenge 5 de setembre i dins les festivitats a la Mare de Déu del Castell de Corbera s'hi realitzarà el merescut homenatge a Amparo i Basilio Banyuls Tornero. Aquests dos corberans junt a sa mare Amparo Tornero Marrades "la Balança"i el fill d'aquesta i germà dels anteriors Bernardo van mantindre viu a Corbera durant el segle XX tots el repertori de José España Sifre, el mestre Corretja.

Ballarem a la plaça major de Corbera a les 20,30 tot el repertori que ens ha trasmés "Amparito", del seu mestre:

Rapsòdia Valenciana
Bolero canviat, o Corretja i final del bolero a la flamenca.
Xàquera vella del mestre Corretja
Xàquera d'escola (ensenyada a la seua acadèmia i conservada a Simat de Valldigna)
Jota de Simat
Bolero mallorquí de Simat, també conegut com a Bolero llis de Corretja.
Valencianes per la de l'u i dos de Tavernes de Valldigna, que té les seues passades mesurades pel mestre Corretja.
Jota Vallera, amb passades de valencianes.
Valencianes per la de l'u i dos de Corbera.
Jota estudiantina de Corbera
Bolero andalús
Malaguenya de Corbera
Valencianes per la de l'u i dotze de Corbera
Bolero Pla de Corbera.

AMPARO BANYULS TORNERO

Amparo Banyuls Torenero i Xavier Rausell

Des de fa ja prou anys visite regularment la casa d'Amparo Banyuls Tornero a Corbera. Aquesta vella dona guarda encara en la seua memòria els balls que executava amb el seu quadre de balls populars valencians de Corbera des de l'any 1942, quan per a unes festes del Santíssim Crist es van decidir a muntar un dels quadres de balls (que com el que havia existit a la localitat durant la primera i segona década del segle XX funcionava).

Amb l'ajuda del seu fill Rafael Pastor Banyuls, qui també fou ensenyat per sa mare, la pròpia mare d'Amparo, Amparo "la Balança" i els dos fills també d'aquesta Bernardo i Salvador Banyuls Tornero, aquesta familia de balladors que englobava també sonadors i cantadors han conservat fins els nostres dies la memòria dels seus balls.

Ara, el dia 30 d'abril de 2010, un segle després de la fundació del primer quadre de balls populars valencians de Corbera (que tenia com a mestre a José España "corretja") i 68 des de la segona refundació amb el mateix mestre, i posteriorment amb Amparo Tornero i Amparo Banyuls (mare i filla com a mestres de ball), les Folies, grup de balls populars de Carcaixent i el Quadre de balls populars valencians de la Ribera del Xúquer presentarem la recuperació de bona part del repertori que ensenyaven, juntament amb altres peces recuperades també en altres poblacions de la comarca i que van ser també part del repertori dels quadres de balls que ensenyava aquest mestre.

Us esperem a tots.

TROBADA A BARRANDA

Ací em teniu amb Antonio Moya després de ballar, parrandes, manxegues, malaguenyes, peretas i boleros als caminals de Barranda on s'hi va montar un bon canyaret folklòric

El cap de setmana passat a la pedania de Barranda (Caravaca-Múrcia) s'hi va realitzar el tan famós encuentro de cuadrillas. Des de feia un bon grapat d'anys desitjava anar per tal de poder veure amb els meus propis ulls una de les festes "folklòriques" més multitudinàries i a la qual s'apleguen balladors i sonadors murcians, manxegs, andalusos i enguany com a novetat valencians.

A més de tot aquesta gentada un altra idea en rondava el cap des de feia temps doncs ja coneixia l'existència de mestres boleros murcians que es dediquen a l'ensenyança dels balls de la zona, i entre ells en destaca Antonio Moya qui a més en crea de nous. Per la meua part em picava la curiositat per saber com treballa i com crea passades i balls, ja que a mí i encara que sé que sovint m'ho diuen amb una segona intenció també hi ha gent que m'anomena "mestre de balls de comptes valencians" la qual cosa és tot un reconeixement per a mí i pense que si m'ho diuen serà per qué ben pocs hi poden ser. La creació o recreació de balls antics basats en passades podeim dir "al l'antiga" per usar termes italianitzants usants sovint en la restauració de peces mobles és un fet provat que jo mateix i tots els "investigadors" o "folkloristes" que recuperen i/o "restauren" (terme al meu parer mal utilitzat) balls i cants antics fem quotidianament en el nostre hobby particular.

Des de fa molt de temps pense que ser mestre és un honor, i és també saber ensenyar i transmetre, es podrà fer d'una o altra forma, amb més o menys rigorositat (encara que cal saber qui i com pot assegurar que això que es fà és d'esta o d'aquella manera), i més o menys gràcia. Els germans Flores d'Alacant han vist al seu treball com la zona del sud valencià entra en contacte ja folklòricament parlant amb mestres boleros murcians (els quals tenien també més a prop), així que us deixe una foto que em van fer amb l'Antonio i així si d'ací unes décades algun friki li pega per cercar coses d'aquest món i encara s'hi troben coses per tal d'estuadiar-nos que tinguen almenys una foto per tal que puguen veure que si més no ens coneixíem.

SOBRE LA "RESTAURACIÓ" DE PECES II

Si bé en l'anterior entrada no esmentava, o ho feia de passada, el paper dels dirctors, caps de grup o mestres de ball, ara si que esmentaré com sempre al meu parèixer està aquest món folklòric.

Dins del panorama general de les agrupacions valencianes folklòriques, la pràctica generalitat de grups tenen a un cap, director o mestre que es dedica a l'ensenyança de balls que es preparen generalment per tal de cumplimentar un expedient ben magre i que té amb la actuació local el fet més destaclable. Cal veure ací com sovint falta gust i capacitat per tal de mostar decentment el treball que realitzen. No vull nomenar ningú però sempre es poden fer presentacions més adequades a l'acte, ensenyar els balls més adequats per a la capacitat dels interprets i aconsellar o cercar millor les peces d'indumentària que vestiran. Aquestes agrupacions solament interpreten peces ja conegudes del nostre patrimoni folklòric del qual hi ha unes 20 peces que es repeteixen en unes i altres agrupacions.

L'altre gran bloc, és aquell on els directors o mestres viuen d'una manera més personalitzada i personalista el moviment folklòric. Cerquen als arxius, realitzen treballs de camp, parlen amb alguns i amb altres...però tots tenen un àura egoista, sovint massa personalista que porta a desqualificar el treball dels demés. Sovint a un caràcter potencialment complicat (els d'aquests mestres) es junta algun problema de tipus psicològic (en el millor terme de la paraula) que els porta sovint a no saber ni encaixar crítiques ni respesctar el treball dels demés.

Jo mateix he sigut objecte de crítiques, sovint banals i sense trellat, però d'altres positives i encoratjadores que fan que a poc a poc millore, que fan veure les coses des d'un altra perspectiva o si més no tindre en compte altres visions. També massa a sovint els zels o les ganes de figurar i "ser el primer" comporta un magre resultat.

Parlant l'atre dia a un folklorista reconegut i el qual sempre l'he tingut com a bona persona i millor treballador del nostre folklore, en ser preguntat sobre l'aparició de diferents versions d'un mateix ball o dansa em va contestar que quantes més millor. En un primer moment no vaig comprendre-ho però passat un prudencial temps de reflexió vaig entendre i comprende allò que m'havia dit, si bé observe llastimosament com gràcies a els enemisguismes-amiguismes no podia dur-se a efecte. La meua reflexió venia a detallar-se en la següent idea, si hi ha més versions, més possiblilitats de conservació es té, el problema és que ni es conta tota la veritat (que a alguns de nosaltres se'ns demana constantment mentre que altres poden fer el que vullguen saben i tot que inventen i recombinen peces) ni la gent està preparada per escoltar-la. per que ara penseu a gent d'una agrupacio qualsevol no sap d'on ve un ball o qui el va ensenyar, ni els importa ni ho volen saber...però i si ha algú que si...conec prou gent que li agrada saber el que fa, per què ho fa i quan. Però bé per tal de no extendrem més cal apuntar com aquests mestres o directors entre els quals em compte jo mateix ens hem de deixar de vanalitats, de polèmiques estèrils i de dogmes inquebrantables...cada u porten un camí per que cada ú som diferents, alguns tenen la sort de sempre fer-ho bé, altres com jo mateix d'ensenyar-me a poc a poc, sovint sol...

Caldria posar en comú algunes d'estes idees ací exposades, utilitzar una mateixa nomenclatura per tal de definir els processons recuperadors o restauradors d'allò que fem. Obrir noves vies com la de la creació de peces noves seguint la tradició, etc.

SOBRE LA "RESTAURACIÓ" DE PECES ANTIGUES PER AL BALL

Si bé en aquest món de la dansa popular, o més o menys popular, s'hi poden trobar diferents sensibilitats vers la recuperació i/o restauració de peces de balls més o menys oblidades (punt al qual faré referència més avant) des de les acaballes de la década dels noranta un nou concepte com és el "revisionisme" va apararèixer en les tasques "recuperadores" d'alguns dels nostres grups i/o folkloristes -o persones que es dediquen a aquestes tasques-. Cal anotar seguidament ja com segons qui i quan el treball tindrà un reconeixement diferent o diferenciat dels de la resta, sovint basat en allò que jo mateix vaig batejar com a "amiquisme-enemiguisme" (no cal esplaiar-se molt més en el concepte que es resumeix conceptualment com a el que fa un mateix és allò desitjable, correcte i "antic" i el que fa el contrari és totalment abominable, siga el que siga)

Des de la meua perspectiva, i amb el pas del temps quan un apren dels seus propis errors -però també dels demés- acaba per extraure unes senzilles conclussions que si bé i segurament molts dels que em llegiu penseu igual no crec que fins ara ningú ha gosat dir-les (si bé sempre es parla en àmbits on un mateix és el cap i per tant no cal apuntar cap nota dissonant) i menys escriure-les. El que cal és posar unes idees bàsiques sobre els conceptes restauradors, recuperadors, etc...

Si bé agafem l'art de la dansa com una de les altres arts efímeres, la recuepració de peces que ja no s'interpreten tindran més d'interpretació actual basant-se en el gustos, les modes (incloent ací també historiogràfiques) i capacitat o gust per a la posada en escena, que aantiguitat pròpiament dita.

Aquests conceptes que aniré enumerant un a un i del qual intentaré ser el més explícit possible, sé ja de bestreta que alguns de vosaltres no hi estareu d'acord, però segurament altres veureu reflectits alguns pensaments que si bé també canvien amb el temps, ara per ara és la meua base per a la ·recuperació, restauració, repristinació o revitalització" d'allò que hom coneix com a balls folklòrics.

El terme més emprat actualment és el de RESTAURACIÓ, si bé entenen aquest per tornar un ball que suposadament no es ballava des de feia temps. Aquestes restauracions sovint enganyoses són en realitat interpretacions de balls i cants enregistrats o muntatges amb fragments varis de peces, com és el cas de la Jota de Nadal de Carcaixent, interpretada per dues dones diferents, sense cap tipus de relació que jo conega en aquest moment. Ésta és sovint l'opció més emprada i si bé parlem de restauració caldria anomenar-se d'altra manera -la qual jo actualment no sé quina- i per tant deixar ben calar que es tractaria d'una suposada interpretació d'un material que ha estat muntat per l'entens tal en el moment qual. Aquestes restauracions sovint acaben "mutant" amb el temps, canvien amb el temps, segons la informació obtinguda després, noves revisions, etc...i en aquest apartat podriem també incloure un terme nou com és el REVISIONISME fet que actualment esdevé a les agrupacions i que té per objectiu la revisió dels muntatges anteriors (décades dels 80 i 90 especialment) fet que si bé remarca sovint les presses i corregudes amb que es va treballar aquest material en temps passats. Per no ofendre a ningú i venint-me al cap molts molts exemples parlaré sobre les danses processionals de Carcaixent les quals les tinc ben estudiades: als anys 90 i després d'errònies interpretacions (fet qe també esdevé a altres poblacions) s'adopten models i patrons d'Algemesí....ara des de fa un temps aquest revisionisme també afecta les danses processionals.

Un terme poc emprat és el de REPRISTINACIÓ: "recuepació d'un element en el seu estat o forma, original i primitiva de l'obra d'art mitjançant el qual s'eliminen els afegits i distorssions estratificats al llarg del temps si bé aquests són també part de la història i aporten molta informació sobre la vivència de les peces en qüestió". Mai amb aquest nom, clar i precís, alguns folkloristes s'encaboten en deixar peces tal qual han de ser, mesurades i exactes, segons els patrons musicals (estètics no per que cap agrupació pot representar-ho gràcies a les poques referències trobades). Algunes peces i posaré per cas les Seguidilles de Carcaixent, són ballades amb amb errades musicals, mesures allargades, etc... en aquest exemple s'utilitzen unes cobles que mesuren 9 sil.labes quan les seguidilles utilitzen 7. Què hem de fer? Castrar la informació que obtenim per tal de deixar les cobles en 7 sil.labes o respectar allò que trobem si bé sabem que no és correcte i les interpretem amb les de 9. Jo mateix després de repensar-ho bastant vaig adoptar ser respectuós amb la peça i amb la seua trajectòria que ens fa pensar que és una peça de començament de segle XX, quan ja les seguidilles són peces anacròniques i per tant desfassades, muntades per a l'agrupació de balls i com a que no sabiem res més de la peça trobe més coherent respectar el que tenim, fent els acoblaments justos que sabem (igual si puguerem averiguar quelcom més canviaria i adaptariem allò de nou que apareguera, ah! i tambe podriem presentar algun dia la versió més divuitesca, per què no?)

El tema de parlar de RECUPERACIÓ per a mí és més complicat, què es recupera? alguna cosa perduda, però ha estat perduda de veritat? o solament adormida en qualsevol calaix....això és recuperar?. Sovint els grups ens omplim la boca parlant de recueperacions quan solament fem versions d'allò conegut. L'any passat un grup que conec parlava que havien recuperat l'U d'Ador, quan el que volien dir és que l'havien aprés eixe any....però això van dir davant la sorpresa del públic assistent...i segueix passant....es recuperen valencianes i balls escolaritzats que mai han estat perduts i que alguna agrupació encara els té en repertori. Caldrà ara que algu recupere la Messinessa, la dansa del quadre de València o per què no la Xaquera dels Porta...jjajjajaajaja...ara que ja casi ninguna agrupció ho porta en el seu repertori.....

i l'últim terme del qual vull parlar-vos és el de REVITALITZACIÓ, concepte més ampli i que algun estudiós que em mereix la meua total afecció i respecte l'utilitza. En ell es pot incloure molts aspectes de l'anterior doncs en ell caben parts d'altres conceptes com és el cas de la repristinació, la restauració o recuepració si bé en aquest cas l'usariem més per tal d'incloure les peces creades noves, o reutilitzades per tal d'incloure-les en festivitats. El cas més paradigmàtic seria el de les danses, o la dansà com agrada utilitzar molta gent, estructures noves que combinen passades antigues i també de més noves, amb melodies d'aci i d'allà ocupen un lloc dins d'un determinat acte festiu. Però com a revitalització també podem incloure peces muntades sobre referències pobres, cas del Bolero Llis de Carcaixent del qual teniem la musica i una lleu descripció, o aquells balls que recombinen passades d'altres per tal de formar-ne de nous.

Bé per tald e no fer-ho més llarg ja em direu, sé que em llegiu i podrieu escriure alguna cosa per tal d'explicar-me més o si de cas de recriminar-me algun detall.

Xavier Rausell

VAL TOT EN LA INDUMENTÀRIA?

Ja porte un temps que volia parlar-vos sobre la meua perplexitat en el tema dels complements en la indumentària tradicional valenciana i la "xarcuteria fina" o el bijoux briggitte que porten alguns dels balladors, balladores o sonadors del nostre panorama folklòric.

La parula aberració és poca per al poc gust o indecència estètica que fan "gala" algunes d'aquestes persones que no tenen cap por en colocar-se qualsevol arracada, amb una medalla de "zamac" feta als anys 70 del segle XX o que porten al coll o nugat amb un llaç al pint, cadera o cos un penjoll de bressol, un devocionari de paret o un quadre, si si ....i açó és la última novedad un quadre d'uns 10 cm x 12 cm amb una pintura al oli de tamàtica religiosa, que completava amb un precioso rosario de pétalos de rosa con la imagen de Nuestra Señora de Fàtima.....que li deixava el mocador tot tacat amb uns redolinets de color roig....increible, quin despropósit. Però bé és que aquells que estan en la élite del folklore, i açó no és que ho diga jo (lo de la èlite clar) sino que ho diuen ells mateixa, fan les mateixes barrabassades com portar unes arracades tipus girandole amb un agulla de imitació (doncs clar no s'ha trobat cap agulla que li faça joc), joies que podien haver estat en la taula de Maria Antonieta, i demés "animalades" ixen al carrer o als escenaris... veges tú! i que hem de fer.... primer que res riure i després....plorar...jajajajajj

SOBRE EL CONCURS SONA LA DIPU (ÚLTIMA ENTREGA)

He d'agrair des d'ací les felicitacions i també alguna que altra "condolència" pel resultat de la final del concurs "Sona la Dipu de balls tradicionals de 2009". No havia escrit fins ara per què tampoc tenia res més que afegir al que per eixemple pot observar-se en les reiterades repeticions del concurs que Tele 7 valencia o Punt2 s'encarreguen de difondre. Sí es veritat que cada vegada que ho veig em reafirme més en el treball més que digne del meu grup: Les Folies de Carcaixent, el qual des d'ací també agraisc a músics i dansadors el treball realitzat.

Sobre el resultat emés pel jurat no vull dir res, solament que m'he vist quasi "forçat" a escriure aquesta entrada per donar-vos gràcies a tots i també dir-vos que jo al igual que la resta dels foliers i folieres seguim treballant com abans del concurs, que solament ha estat un parèntesi temporal el qual ens ha regalat una tercera posició, molt digna i amb un treball excel.lent, sense desmerèixer els altres dos classificats el Bolero, grup de danses de l'Alcúdia i el grup de Dansa de l'Alcúdia, els quals van obtindre la puntuació que el jurat va creure oportuna i que els ha col.locat en la posició finalment determinada.

Punt a banda és que jo mateix compartisca aquesta terna gunayadora si bé cal apuntar com va estar molt ben presentat i especialment ben cantades les peces que va mostrar el grup Tabaira de Xulilla.

Reiterar el meu agraiment a tots aquells que ens recolzen i veuen en la serietat i el treball ven fet de les Folies la nostra marca, així com un grup gran i nombrós que segueix treballant pel que més ens agrada el nostre folklore, amb una roba acuradíssima la qual i especialment en les dues edicions (semifinal i final) va estar a la altura que s'esperava, amb reproduccions i complements antics els quals representaven allò que s'ha conservat a la nostra ciutat per tal de vestir-se per a ballar les danses en la semifinal i la imatge entre segles o vestits "a l'antiga" que vam presentar a la final del concurs, que representava models i reproduccions d'aquesta època, ja que pareix ser que en la semifinal va haver qui no va entendre el que vestiem, una roba utilitzada per a vestir-se per a ballar les danses de Carcaixent i que va perdurar fins els anys 60 del segle XX, això sí ja molt desfigurada i desvirtuada com sol passar en aquets casos.

Sense més vull agrair novament a tots el vostre recolzament.

Xavier Rausell, mestre de Les Folies, grup de balls populars de la Ribera del Xúquer.

ENHORABONA A TOTS!!!!

Dissabte 5 a la final del concurs Sona la Dipu de 2009 els gunayadors van ser: 1er premi el Bolero de l'Alcúdia, 2on premi el Grup de Dansa de l'Alcúdia i el tercer LES FOLIES el grup de balls populars de Carcaixent.

A banda de les apreciacions i gustos de cadascú per tal d'haver col.locat els tres grups riberencs al pòdium, hem de felicitar també al grup Tabaira de Xulilla qui va aconseguir una menció especial gràcies al seu treball.

D'aquest últim concurs es poden extraure algunes coses que s'han de millorar per a la pròxima edició, especialment en el repartiment de les entrades o el aforo de la sala, doncs no ha de permetre`s el que dissabte va ocòrrer en el teatre Principal de la ciutat, on es va donar una de les situacions més penoses que he vist en els últims anys i que des d'ací anime als responsables a demanen disculpes a tots els afectats ja que va aparèixer fins i tot la policia municipal (qui va desallotjar allò com fi foren....)

Ha quedat patent que les agrupacions de la comarca de la Ribera Alta segeuixen mantenint la força que els va donar fama en temps passats, que continuen conservant els nostres cants i danses valencianes. Enhorabona a tots!!!!!

FINAL SONA LA DIPU

Dissabte 5 de desembre es finalitzarà el concurs de folklore "Sona la Dipu 2009" amb la final que es realitzarà al Teatre Principal de la capital valenciana. 8 grups són els que han passat a la final i interpretaran per ordre d'actuació les següents peces:

1-LA CALDERONA DE NÀQUERA, amb la jota de bétera i la malaguenya de Barxeta.
2-GRUP DE DANSES DE MONTCADA, amb les valencianes d'Albal i la jota de Picanya.
3-EL TOSSAL DE LLÍRIA, amb la jota de Llíria i la jota de Vilamarxant.
4-LES MORERES DE RIOLA, amb la malaguenya de Corbera i les danses de Riola.
5-EL BOLERO DE L'ALCÚDIA, amb el bolero "València" d'Algemesí i les seguidilles de Carlet.
6-TABAIRA DE XULILLA, amb la jota de Xulilla i la jota, fandango i seguidilles del Villar.
7-LES FOLIES DE CARCAIXENT, amb el bolero llis i el ball per la de l'ú de Carcaixent.
8-GRUP DANSA DE L'ALCÚDIA, amb la valenciana i el bolero de l'Alcúdia.

Molta sort a tots, i que guanye el millor. Esperem també que el resultat contente a tots, cosa que pel que es veu sovint impossible, encara que no perdem l'esperança. Sort!!!

ELIMINACIÓ DE L'ENQUESTA

No sé ben bé com funciona realment aquest gadget del blogger, però el que sí tinc clar és que no funciona bé. Ja m'havieu dit que no comptava realment els vostres vots i que ahir dia 25 de novembre va estar tot el dia amb el mateix recompte de vots, tot i votant com ja sabeu. De totes formes i si puc solucionar el problema la tornaré a penjar.

Moltes gràcies a tots pels vostres vots ! !

SOBRE LA ROBA DELS GRUPS DE BALL

Actuació al concurs "Sona la Dipu". Algemesí 14 de Novembre de 2009. Les Folies , grup de balls populars obté la segona posició i es classifica per a la final que es realitzarà el proper dia 5 de desembre al Teatre Principal de la capital valenciana.

Des de fa un temps vinc observant el gran desconeixement que sobre la indumentària tradicional valenciana, aquella usada per a vestir-se en èpoques passades i aquelles altres que han estat utilitzades per a vestir-se posteriorment de valencians i valencianes.

Pareix ser que tot allò que està fora dels estàndars "oficials", o siga la seda i el cotó, és encara estrany per a bona part dels habitants d'esta terreta. La llana, molt utilitzada antigament i posteriorment per a vestir també la roba tradicional d'algunes comarques ha estat molt ben acollida pels grups de danses, això si, amb un fort recarregament en els adorns o en els dissenys cosits, estampats, pintats o retallats que porta a reproduir sanefes que decoren habitacions, goteres, cortines, etc...però no roba....i menys tradicional.

Del cotó que si ha estat més assumit com a roba "valenciana" (sempre per que ha estat present en la indumentària de l'horta i del cap i casal ) solament ha usat poca varietat : cretones, percals...però també madràs. I vosaltres direu: què és el madràs?

Aquest teixit que porta per nom la ciutat de l'Índia on va ser inventada o pareix ser que teixida principalment, va començar a exportar-se cap a Occident, mitjançant transport marítim del qual a les nostres terres entrava pel port de la ciutat d'Alacant i Barcelona que les redistribuïen a les principals ciutats valencianes i de la resta d'Espanya. Aquests teixits del qual es confeccionaven cortines, cobertors i altres elements per a la casa prompte es va utilitzar per a la confecció també de roba com faldes, mocadors, davantals, mantellines, bolcades, etc... i de les quals a quasi totes les col.leccions d'indumentària tradicional que es conserven per part d'indumentaristes i col.lecionistes privats, guarden zelosament peces antigues.

Especialment aquest material usat per a la confecció de faldes i amb un folre de color, també van ser usades posteriorment per a vestir-se de valencians i així es conserven utilitzades especialment per a la roba ritual de les danses tradicionals conservant-se fins l'actualitat en les danses del rei moro del poble d'Agost a Alacant on cada dia de les danses les balladores vesteixen un model d'indumentària. En fotografies de Laurent poden admirar-se unes parelles alacantines vestides també elles amb aquestes faldes, a les danses de Carcaixent fins l'any 1964 eren usades faldes de madràs antigues o ja sinagues amb teles fines i transparents com la batista que recordava ja les antigues faldilles utilitzades, a més a més de tota aquella roba que especialment a la Ribera del Xúquer ha estat utilitzada per a ballar les danses dels Arquets i de la Carxofa que també utilitzem com va utilitzar en una època determinada la Moma de la ciutat de València aquestes faldes blanques (podeu veure el rotllo del Corpus del segle XIX on s'observa clarament com va vestida aquest pesonatge o la gran quantitat de fotografies que d'aquesta dansa s'han publicat i on també va vestida amb madràs o el que pareixen sinagües).

He de reconèixer que el món folklòric està un poc boig, i per això generalment jo amb la meua agrupació fa temps que vam decidir de mostrar un sol model d'indumentària per actuació, doncs és l'única forma possible de que aquells que ens segueixen i els servim de model puguen aprendre realment les combinacions, els teixits i inclús la seua col.locació....que no sempre i segon la moda o la peça pot variar, i no barregen unes i altres peces sense cap trellat, solament cercant allò recarregat.

Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions, moltes d'elles per la indumentària tradicional de Carcaixent (el madràs és clar) que vam portar al concurs "Sona la Dipu" el passat dissabte.

SONA LA DIPU-14 DE NOVEMBRE-ALGEMESÍ

Després de la segurament la semifinal més dura i amb més nivell de les realitzades fins els moment, els quatre grups participants van executar cadascun dues peces del seu repertori i van passar a la final que es celebrarà a València el proper 5 de desembre: 1er el grup de dansa de l'Alcúdia i en la segona posició i empatats amb els mateixos punts: el grup de balls populars Les Folies de Carcaixent i el grup de danses el Bolero de l'Alcúdia.

A tots tres les meues felicitacions, a músics i balladors !!!!! I espere encoradament que a la propera edició del concurs siguen més els participants de la nostra comarca presents així com també estiguen a la final el grup de danses d'Alzira, qui malhauradament va obtindre la menor puntuació.

Moltes gràcies a tots, a l'organització, als grups presents i a tots aquells que van omplir el teatre municipal d'Algemesí per tal de gaudir d'una vesprada on vam representar una vegada més el nostre folklore.

Felicitats als guanyadors!!!!!

SOBRE LA MÚSICA DEL BOLERO DE L'ALCÚDIA

Amb aquest títol vull comentar la gran quantiat de variants que s'hi troben d'aquesta bella melodia que ha donat fama al pobla riberenc de l'Alcúdia. Ja sabiem des de l'existència d'una variant a Albal (l'Horta) i també a Catarroja (on sota el nom de Boleres) ballen també una variant d'aquesta melodia. A més està el conegut com a Bolero del Raval de Carlet, la música del qual és la mateixa ara ballada amb les passades de balls de comptes de l'important escola de balls populars de la ciutat del Magre, i de la que és hereva l'Alcúdia, de la mateixa forma que l'escola carcaixentina ho és de la de Xàtiva en passar (de la mateixa forma) un dels seus integrants a erigir-se coma a mestre de la nova escola creada, a Carcaixent a meitat del segle XIX i als pobles del Magre segurament a les acaballes del mateix segle.

Aquesta entrada aporta com a novetat la trobada d'una altra variant ara a Carcaixent. Maria "la Barraleta" també va cantar aquesta melodia i ens va informar de les passades de balls de comptes que s'hi ballaven: el toll, i les "escarramplaes" (que no sé qué són) en total 5, i d'estructura pareguda a les boleres de Catarroja....no sé quan apareixen doncs aquesta dona no es va involucrar (per raons polítiques amb el grup de Falange local i tenim clar que la seua familia va estar molt relacionada amb els músics i balladors del quadre de Juliàn Martínes) però serà una variant local?, serà una còpia de principis de segle? es ballaria també pel quadre de balls populars de la familia Pla? (esta última pareix que no, doncs no apareix reflectida en el llistat de balls de 1865 i 1875...)

Tot preguntes obertes...., però clar...tot pot ser una de les últimes cabòries d'una pobra dona major....Ja us aniré contant segons es desenvolupen els fets.

L'ESTIL DE JOTA A LA RIBERA

Fa anys, algun "erudit" del món del folklore i la dansa va dir en altaveu que a la Ribera del Xúquer no hi havia cap peça de jota. Si descomptem les que aquesta persona coneixeria llavors: jota d'Alfarb, jota de l'Alcúdia i jota redona o u i dotze de l'Alcúdia...anava ja prou errat al seu camí.

Amb els anys i amb les diferents campanyes que han realitzat les diverses agrupacions riberenques han aparagut més variants a Alfarb, l'Alcúdia, Carcaixent, Algemesí, Guadassuar, Corbera, Fortaleny, Riola.... si més no a vegades és millor callar i no dir res.

Jo també ho faré er si de cas....

EL CONCURS DE FOLKLORE III

Fotografia: Assaig de la presentació de la Recuperació dels balls populars de l'escola de José Pla Penalba a l'Auditori de les Dominiques de Carcaixent. 2 de desembre de 2005. En la fotografia balladors sèniors de l'Alcúdia interpretant el Bolero de l'Alcúdia. En la presentació van estar representades les escoles de Carlet, Algemesí i l'Alcúdia, interpretant la peça més representativa de cada escola.

Ja finalment i per acabar la trilogia del concurs abans de la realització de la semifinal de la Ribera Alta, exposaré algunes de les meues idees per tal de fer més gran i important el concurs, deixar la por de costat i seguir endavant.

Cal anotar com aquest concurs ha estat un revulsiu per a les nostres associacions, s'han realitzat més assatjos, les rondalles s'han posat "les piles", alguna gent s'ha confeccionat roba tradicional, etc, etc... tot molt positiu donada la passivitat que els nostres grups de balls estaven passant des de fa alguns anys. Per que algú recorda alguna temporada tan animada com aquesta?, la veritat que com a Folies l'any 2009 ha estat massa, actuacions, viatges, un octubre que ha fet coincidir quasi totes les festes de Carcaixent en dos caps de setmana consecutius i que ha fet que des del dia 8 d'octubre i fins el 25 no hem parat d'actuar... i ara per rematar el concurs "Sona la Dipu", en el qual també anem a presentar-nos.

No sé si l'any vinent es tornarà a realitzar la tercera edició d'aquest concurs, (ha de ser força cansat organitzar-ho tot )però esperem que sí, i per això mateix ací us pose algunes idees al voltant d'ell a veure que penseu, i espere que em contesteu (com així feu alguns):

1-estaria molt bé i com que la federació de folklore és de tota la Comunitat Valenciana que entrasen també a concurs els grups de danses de tota la Comunitat. Que penseu, estaria bé? seria massa quantitat de grups?...

2-que les actuacions que reberen els grups guanyadors també es pogueren realitzar en les ciutats de Castelló, València i Alacant. Així els grups guanyadors també actuarien a estes poblacions valencianes i podien fer-se més nom, etc...

3-Que amb un mínim de punts aconseguits en les votacions es passés directament a la final, sense marcar-ne quants de cada comarca han de passar segons els inscrits (cosa que realment la veig dificultosa també, doncs l'opció triada pot no ser del gust de tots). Així si alguna comarca té molts grups bons o amb una qualitat a tindre en compte podrien passar tots a la final, pujant el nivell del concurs, etc... En aquest cas la comarca més beneficiada seria per eixemple i enguany la Ribera Alta on els 4 grups presentats segur que estan millor (i no és per despreciar a cap altre grup) però les coses són com són.

4-Que per altra banda, les comarques amb menor representació, o menor nivell, s'asegurarien un lloc, o els que feren falta també a la final, així estarien també representades i no sempre estarien els mateixos en la dita final. Seria una final amb un bon nivell però també amb la representació de totes les comarques participants, er què el que interessa és que els grups més "pobrets" puguen aprendre i pujar també, i això s'aconsegueix juntant-se tots al mateix escenari, actuant uns davant i altres darrere.

Tot açó són idees que m'han vingut al cap, que pense que poden funcionar i fer més gran el concurs. Ja sabeu, si voleu, escribiu-me i em digueu...

SOBRE EL CONCURSOS DE FOLKLORE II

Si bé en l'anterior entrada em feia ressó d'algunes de les moltes preguntes sense resposta que alguns membres de diferents agrupacions comarcanes s'hi feien o fan, i de les quals jo les vaig agafar i explicitar en una entrada sobre el concurs de folklore que ha organitzat la Diputació de València i la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana. Esta vesprada i després d'una xarrada amb un molt bon amic, pense que també he de posar ací els seus raonaments i dels meus propis ja que fins el moment i sobre el tema tot eren preguntes obertes que poden induir a pensar que jo mateix vull decantar-me entre aquells que no els agrada el concurs, quan jo no he dit ni que si ni que no.... ara vorem....
Punt per punt anirem veient allò que feia referència en l'anterior entrada. En ella una qüestió de les més principals i de les quals amb tots i cadascun dels membres de les agrupacions riberenques que he tingut el gust de parlar estes setmanes enrere, tots i vull dir la totalitat no estèveu a favor d'un concurs "al uso", com el que es realitza, però si sobre una mena de concurs d'idees, projectes o activitats a realitzar el propi grup. NO és açó un concurs igual?, No hi ha un jurat el qual ha de decidir quin és el grup al que se li concedeix l'ajuda per realitzar l'activitat? Tindrà la capacitat per a decidir o ho farà per "amiguisme", "enemiguisme" tan de moda? Hi haurà interessos ocults?
Totes les preguntes es poden fer en un sentit i en l'altre. Ja sé que sovint i per la meua manera "particular" d'escriure molts no enteneu realment allò que vull dir, nogensmenys lleva per que s'adoneu que sovint parle així per què ho faig des de la distància, sense entrar en confrontació directa.
De totes maneres, i ara si que parlaré i donaré la meua opinió com a X.Rausell la idea d'un concurs per a mí és tan bona com un altra, em pareix perfecte, aixó si i no vull que alguns pensen que escric açó des de la força que em dona la meua agrupació ara per ara una de les capdavanteres. Siga triar uns projectes o realitzar una actuació sota la mirada d'un jurat, tot és el mateix, el que realment importa és que està fent-se alguna cosa pel folklore, es mou, ara es fan semifinals, ara la final, apareix als diaris, tot això és importantíssim per què és notícia i com a notícia es tracta i circula per uns medis que sovint obliden el folklore, si no el desprècien directament o el veuen com a una cosa carca, antiga i vella la qual s'ha d'arraconar per tal de morir.
Sobre les preguntes del jurat, què els jurats d'una sala penal, dels que donen els premis Jaume I, els d'alguna acadèmia de cinema o els dels mateixos premis nobel no són persones amb les seues bones intencions o podem dir que inclús alguns tenen de males, que més dona, afinitats, interessos, etc..., i què? És un jurat i com a tal actua, triant allò que li agrada més d'allò que li agrada menys.Totes aquestes reflecxions les quals estava esperant a escriure poc després d'acabada la semifinal que es realitzarà dissabte vinent a Algemesí, les he avançades per açó mateix, per a aquells que em llegiu d'altres comarques o ciutats pogueu entendre'm un poc millor. Deixar ja de banda el tema comarcal i tindre en consideració que algunes afirmacions us puguen pareixer si més no prou "atrevides".
Els anys m'han donat també l'experiència en alguns grups o altres, he estat com a membre i ballador de les agruapcions de Meliana, Alimara, Alfara de la Baronia i he anat a ballar amb aquell que m'ho ha demanat com el grup de Puçol, El Puig, Nàquera, Silla..., i tots s'han comportat de la mateixa manera, amb lluites internes de caràcter caïnita, els uns contra els altres o a per tot allò que es bellugue. Una llàstima! per què estan més pendent d'allò que fa este o l'altre del que realment pot aconseguir el grup. Per a mí açó és l'etern desgavell, i parle amb el poder que em dona haver estat també mestre de l'escola d'Alimara, ja fa anys, o l'ensenyança d'uns i altres balls en aquells grups que així m'ho han demanat i jo voluntàriament ho he fet.
No hi ha dos sense tres, així que en acabar el Concurs el dissabte intentaré escriure-vos una entrada sobre la realització d'aquest, i com ja vaig dir: molta sort per a tots!!!!