Si bé en l'anterior entrada no esmentava, o ho feia de passada, el paper dels dirctors, caps de grup o mestres de ball, ara si que esmentaré com sempre al meu parèixer està aquest món folklòric.
Dins del panorama general de les agrupacions valencianes folklòriques, la pràctica generalitat de grups tenen a un cap, director o mestre que es dedica a l'ensenyança de balls que es preparen generalment per tal de cumplimentar un expedient ben magre i que té amb la actuació local el fet més destaclable. Cal veure ací com sovint falta gust i capacitat per tal de mostar decentment el treball que realitzen. No vull nomenar ningú però sempre es poden fer presentacions més adequades a l'acte, ensenyar els balls més adequats per a la capacitat dels interprets i aconsellar o cercar millor les peces d'indumentària que vestiran. Aquestes agrupacions solament interpreten peces ja conegudes del nostre patrimoni folklòric del qual hi ha unes 20 peces que es repeteixen en unes i altres agrupacions.
L'altre gran bloc, és aquell on els directors o mestres viuen d'una manera més personalitzada i personalista el moviment folklòric. Cerquen als arxius, realitzen treballs de camp, parlen amb alguns i amb altres...però tots tenen un àura egoista, sovint massa personalista que porta a desqualificar el treball dels demés. Sovint a un caràcter potencialment complicat (els d'aquests mestres) es junta algun problema de tipus psicològic (en el millor terme de la paraula) que els porta sovint a no saber ni encaixar crítiques ni respesctar el treball dels demés.
Jo mateix he sigut objecte de crítiques, sovint banals i sense trellat, però d'altres positives i encoratjadores que fan que a poc a poc millore, que fan veure les coses des d'un altra perspectiva o si més no tindre en compte altres visions. També massa a sovint els zels o les ganes de figurar i "ser el primer" comporta un magre resultat.
Parlant l'atre dia a un folklorista reconegut i el qual sempre l'he tingut com a bona persona i millor treballador del nostre folklore, en ser preguntat sobre l'aparició de diferents versions d'un mateix ball o dansa em va contestar que quantes més millor. En un primer moment no vaig comprendre-ho però passat un prudencial temps de reflexió vaig entendre i comprende allò que m'havia dit, si bé observe llastimosament com gràcies a els enemisguismes-amiguismes no podia dur-se a efecte. La meua reflexió venia a detallar-se en la següent idea, si hi ha més versions, més possiblilitats de conservació es té, el problema és que ni es conta tota la veritat (que a alguns de nosaltres se'ns demana constantment mentre que altres poden fer el que vullguen saben i tot que inventen i recombinen peces) ni la gent està preparada per escoltar-la. per que ara penseu a gent d'una agrupacio qualsevol no sap d'on ve un ball o qui el va ensenyar, ni els importa ni ho volen saber...però i si ha algú que si...conec prou gent que li agrada saber el que fa, per què ho fa i quan. Però bé per tal de no extendrem més cal apuntar com aquests mestres o directors entre els quals em compte jo mateix ens hem de deixar de vanalitats, de polèmiques estèrils i de dogmes inquebrantables...cada u porten un camí per que cada ú som diferents, alguns tenen la sort de sempre fer-ho bé, altres com jo mateix d'ensenyar-me a poc a poc, sovint sol...
Caldria posar en comú algunes d'estes idees ací exposades, utilitzar una mateixa nomenclatura per tal de definir els processons recuperadors o restauradors d'allò que fem. Obrir noves vies com la de la creació de peces noves seguint la tradició, etc.
El món de folklore és complex però si el tractes bé al final vull creure que et tractaran bé a tu també... sobre això de les vesrions quantes més millor doncs també s'hauria de veure quines verisions... el que si és cert és que cada grup de persones és diferent i que encara que s'aprengua un ball de la mateixa font cadascú l'interpretarà d'una manera perquè el ball en definitiva és un poc això; un art que està continuament en moviment i en certa manera és un poc efímer depen de moltes circumstàncies fer-ho d'una manera o d'una altra i sempre evoluciona... o no? igual estic molt equivocat... jajajaj...
ResponderEliminarGràcies Àlex, jo pense que la dansa és fonamentalment un art efímer, i aquesta de caire popular o popularitzada més encara. No es pot saber mai con va ser un ball al seu origen, i això dona per bò totes les formes que s'interpreten inclús les més errònies. Tot fem interpretacions d'allò que pogué ser o que ens agradaria que hagués sigut, per tant....jajajajajaja....ningú es pot erigir en jutge.
ResponderEliminarEncara que si que pensem que segueixen uns patrons establerts, clar. Volia apuntar açó...a veure si es penseu que jo ara abogue pel "todo vale", jajajaajja....Però si vull apuntar que des de fa uns anys en el folklore i en la indumentària pense que sovint es perd el nord, ens anem a fer repristinacions (en el sentit de deixar una peça tal qual podia estar en origen, sense les desvirtuacions posteriors) revitalitzacions i restauracions(que si ja són difícils en altres arts en aquesta ni vos ho compte)al igual que passa amb la roba tradicional. Bé espere que a poc a pco i amb el treball de tots, i espere que amb les opinions de tots, pugam anar treballant i avançant, si no en el coneixement d'aquestes matèries en etapes passades si com a base d'un futur.
ResponderEliminar