Si bé en aquest món de la dansa popular, o més o menys popular, s'hi poden trobar diferents sensibilitats vers la recuperació i/o restauració de peces de balls més o menys oblidades (punt al qual faré referència més avant) des de les acaballes de la década dels noranta un nou concepte com és el "revisionisme" va apararèixer en les tasques "recuperadores" d'alguns dels nostres grups i/o folkloristes -o persones que es dediquen a aquestes tasques-. Cal anotar seguidament ja com segons qui i quan el treball tindrà un reconeixement diferent o diferenciat dels de la resta, sovint basat en allò que jo mateix vaig batejar com a "amiquisme-enemiguisme" (no cal esplaiar-se molt més en el concepte que es resumeix conceptualment com a el que fa un mateix és allò desitjable, correcte i "antic" i el que fa el contrari és totalment abominable, siga el que siga)
Des de la meua perspectiva, i amb el pas del temps quan un apren dels seus propis errors -però també dels demés- acaba per extraure unes senzilles conclussions que si bé i segurament molts dels que em llegiu penseu igual no crec que fins ara ningú ha gosat dir-les (si bé sempre es parla en àmbits on un mateix és el cap i per tant no cal apuntar cap nota dissonant) i menys escriure-les. El que cal és posar unes idees bàsiques sobre els conceptes restauradors, recuperadors, etc...
Si bé agafem l'art de la dansa com una de les altres arts efímeres, la recuepració de peces que ja no s'interpreten tindran més d'interpretació actual basant-se en el gustos, les modes (incloent ací també historiogràfiques) i capacitat o gust per a la posada en escena, que aantiguitat pròpiament dita.
Aquests conceptes que aniré enumerant un a un i del qual intentaré ser el més explícit possible, sé ja de bestreta que alguns de vosaltres no hi estareu d'acord, però segurament altres veureu reflectits alguns pensaments que si bé també canvien amb el temps, ara per ara és la meua base per a la ·recuperació, restauració, repristinació o revitalització" d'allò que hom coneix com a balls folklòrics.
El terme més emprat actualment és el de RESTAURACIÓ, si bé entenen aquest per tornar un ball que suposadament no es ballava des de feia temps. Aquestes restauracions sovint enganyoses són en realitat interpretacions de balls i cants enregistrats o muntatges amb fragments varis de peces, com és el cas de la Jota de Nadal de Carcaixent, interpretada per dues dones diferents, sense cap tipus de relació que jo conega en aquest moment. Ésta és sovint l'opció més emprada i si bé parlem de restauració caldria anomenar-se d'altra manera -la qual jo actualment no sé quina- i per tant deixar ben calar que es tractaria d'una suposada interpretació d'un material que ha estat muntat per l'entens tal en el moment qual. Aquestes restauracions sovint acaben "mutant" amb el temps, canvien amb el temps, segons la informació obtinguda després, noves revisions, etc...i en aquest apartat podriem també incloure un terme nou com és el REVISIONISME fet que actualment esdevé a les agrupacions i que té per objectiu la revisió dels muntatges anteriors (décades dels 80 i 90 especialment) fet que si bé remarca sovint les presses i corregudes amb que es va treballar aquest material en temps passats. Per no ofendre a ningú i venint-me al cap molts molts exemples parlaré sobre les danses processionals de Carcaixent les quals les tinc ben estudiades: als anys 90 i després d'errònies interpretacions (fet qe també esdevé a altres poblacions) s'adopten models i patrons d'Algemesí....ara des de fa un temps aquest revisionisme també afecta les danses processionals.
Un terme poc emprat és el de REPRISTINACIÓ: "recuepació d'un element en el seu estat o forma, original i primitiva de l'obra d'art mitjançant el qual s'eliminen els afegits i distorssions estratificats al llarg del temps si bé aquests són també part de la història i aporten molta informació sobre la vivència de les peces en qüestió". Mai amb aquest nom, clar i precís, alguns folkloristes s'encaboten en deixar peces tal qual han de ser, mesurades i exactes, segons els patrons musicals (estètics no per que cap agrupació pot representar-ho gràcies a les poques referències trobades). Algunes peces i posaré per cas les Seguidilles de Carcaixent, són ballades amb amb errades musicals, mesures allargades, etc... en aquest exemple s'utilitzen unes cobles que mesuren 9 sil.labes quan les seguidilles utilitzen 7. Què hem de fer? Castrar la informació que obtenim per tal de deixar les cobles en 7 sil.labes o respectar allò que trobem si bé sabem que no és correcte i les interpretem amb les de 9. Jo mateix després de repensar-ho bastant vaig adoptar ser respectuós amb la peça i amb la seua trajectòria que ens fa pensar que és una peça de començament de segle XX, quan ja les seguidilles són peces anacròniques i per tant desfassades, muntades per a l'agrupació de balls i com a que no sabiem res més de la peça trobe més coherent respectar el que tenim, fent els acoblaments justos que sabem (igual si puguerem averiguar quelcom més canviaria i adaptariem allò de nou que apareguera, ah! i tambe podriem presentar algun dia la versió més divuitesca, per què no?)
El tema de parlar de RECUPERACIÓ per a mí és més complicat, què es recupera? alguna cosa perduda, però ha estat perduda de veritat? o solament adormida en qualsevol calaix....això és recuperar?. Sovint els grups ens omplim la boca parlant de recueperacions quan solament fem versions d'allò conegut. L'any passat un grup que conec parlava que havien recuperat l'U d'Ador, quan el que volien dir és que l'havien aprés eixe any....però això van dir davant la sorpresa del públic assistent...i segueix passant....es recuperen valencianes i balls escolaritzats que mai han estat perduts i que alguna agrupació encara els té en repertori. Caldrà ara que algu recupere la Messinessa, la dansa del quadre de València o per què no la Xaquera dels Porta...jjajjajaajaja...ara que ja casi ninguna agrupció ho porta en el seu repertori.....
i l'últim terme del qual vull parlar-vos és el de REVITALITZACIÓ, concepte més ampli i que algun estudiós que em mereix la meua total afecció i respecte l'utilitza. En ell es pot incloure molts aspectes de l'anterior doncs en ell caben parts d'altres conceptes com és el cas de la repristinació, la restauració o recuepració si bé en aquest cas l'usariem més per tal d'incloure les peces creades noves, o reutilitzades per tal d'incloure-les en festivitats. El cas més paradigmàtic seria el de les danses, o la dansà com agrada utilitzar molta gent, estructures noves que combinen passades antigues i també de més noves, amb melodies d'aci i d'allà ocupen un lloc dins d'un determinat acte festiu. Però com a revitalització també podem incloure peces muntades sobre referències pobres, cas del Bolero Llis de Carcaixent del qual teniem la musica i una lleu descripció, o aquells balls que recombinen passades d'altres per tal de formar-ne de nous.
Bé per tald e no fer-ho més llarg ja em direu, sé que em llegiu i podrieu escriure alguna cosa per tal d'explicar-me més o si de cas de recriminar-me algun detall.
Xavier Rausell
No hay comentarios:
Publicar un comentario