LES DANSES DEL PATRIARCA

Dijous passat vaig assistir per primera vegada a la processó de la vuitava del Corpus al Col·legi-Seminari del mateix nom de la ciutat de València. Amb tot el ritual establert pel patriarca Ribera, des de l'any passat s'hi tornaven a interpretar les danses eucarístiques que amb música de Joan Baptista Comes, pareix ser les va manar fer el virrei Joan de Ribera al segle XVII. Encens, música, flors, enramada i una calor de vegades insuportable omlien la volta de l'esglèsia fins el moment de la processó en la qual prenien part cinc xiquets dansants. La recuperació havia estat realitzada l'any anterior, en 2010 i pareix ser que no hi van trobar cap documentació per tal de restaurar la dansa, ni la indumentària.

Sovint el que passa en el folklore, i ara voreu... L'any 1970 Na Vicenta Cueco i José M. Chavarri van muntar auquestes danses tot i basant-se en el seu propi gust (interpretant la música com Vicenta mateixa ha dit) i al piano el metre Chavarri. En aquell moment unes xiquetes, vestides d'angelet com si el misteri d'Elx fora, amb les albes blanques, perruca de tirabuixons i coronades amb flors i paperets daurats interpretaven les peces de Comes. Amb els anys aquestes peces es deixaren d'interpretar i eren dins del conjunt de les danses del Corpus de la ciutat de València les últimes per recuperar o reinterpretar.

En 2010 i amb la iniciativa de l'Institut Valencià de la Musica per tal de celebrar el 400 aniversari de la mort del sant fundador es va decidir a recuperar-les tot i no cercant exhaustivament aquella interpretació que va fer Cueco i Chavarri en els anys 70.

De totes formes, cal celebrar la reintroducció d'aquestes danses dins de l'extens ritual eucarístic de la institució, cal felicitar també la interpretació dels xiquets així com dels vestits a "l'antigua espanyola" si bé i com sempre passa haguera estat desitjable tindre en compte aquelles persones que si bé en eixe moment històric no tenien més medis o suficient informació s'hi van plantejar la restauració d'estes peces i la posterior interpretació en el bell claustre del carrer de la Nau.

LES FOLIES MARCA TENDÈNCIA?

Si bé fa alguns anys, no m'haguer aplantejat en cap moment aquesta pregunta que encapçala l'escrit, ara sí que em ronda pel cap (des de fa ja algun temps).

La primera vegada que vaig veure que ens seguien va ser quan en una de les danses populars de Carcaixent va aparèixer un dels directors d'una afamada agrupació de la capital. Tot i intentant no mostrar el que lia gradava la nostra indumentària va anar realitzant fotografies de tot allò que portàvem, i a l'any següent en la dansà de la plaça de la Mare de Déu de València la seua agrupació va reproduir els nostres vestits, reproduits, això sí, amb algunes transformacions. El temsp va anar passant i aquest seguidor, ens seguia. Després de l'actuació oferida al Monestir de Santa Maria de Valdigna per la recuperació de les danses i els balls populars de les poblacions de la Valldigna, ja no fou aquest mateix director si no un altre també qui van adaptar elements que tornavem a traure "com a novetat" ,i ara us explicaré este terme, en les seus pròpies actuacions. I per últim en presentar la recuperació de l'escola de José España "Corretja" d'Alzira, el dia 30 d'abril de 2010, no han estat una ni dues agrupacions la que ens segueixen si no tres ja, i de les més capdavanteres, la qual cosa ens plena d'orgull. I si solament fos la roba la que còpien, diriem que fem alguna cosa bé i altres de pitjor, però ja no és solament la roba, si no el ball, la música, la forma d'interpretar-los i les coreografies creades per a ocasions determinades.

La veritat és que em fan sentir molt pagat.

Ara parlaré sobre el terme "com a novetat". I en això em referisc a tornar als escenaris balls del segle XX, que havien estat abandonats i deixats de costat gràcies en part a la forta càrrega simbòlico-política que arrastraven, al igual que alguns elements de la seua indumentària: els caragols (tres monyos), la joieria de perles com els raïms, les borles en les sabates i postisses, els gipons de mànega de farola, les faldes amb menys vol, els colors clars, etc...

De tot açó crec que sí que podem dir que LES FOLIES marquen tendència, o no?

QUE PASSA EN AQUEST MÓN?

Què ens passa als grups folklòrics valencians, a tots i sense cap distinció ! Sempre ens queixem que si això no és així que si allò no val que si mal, que fatal, pitjor, roin, deprorable, malament, tots parlen mal dels demés....

A mí no em costa res veure sempre les coses bones que fan els demés, encara que jo tinc el meu gust, clar, i sempre es pot opinar entre les teues amistats i inclús amb diferents grups, però no de forma destructiva i per tal de fer mal.

Crec que molta gent d'aquest món es pensa que tè la raó absoluta de tot, que aboquen en el folklore tots els seus problemes, tot el seu odi irracional....i a mi tot això em dona llàstima i risa, literalment, doncs sovint per tal de desqualificar una persona es poden inventar vertaderes bestialitats i no solament dir-les si no també escriure-les...quina vergonya.

A vore si aprenem tots un poc i actuem més cordialment uns amb els altres, per què al cap i a la fí tots fem el mateix, ballar de valencians que si és més antic o menys, això ja es molt relatiu...

ELS QUADRES DE BALLS POPULARS, DE MODA NOVAMENT?

Des d'un temps ençà algunes agrupacions entre les quals estem Les Folies, treballem amb el material que han trasmés les "antigues" balladores de la sección femenina de les diverses localitats. Algunes d'aquestes dones, cas de Lola Pla a Carcaixent, Amparito Banyuls a Corbera, Lolín Peiró a Tavernes o Mercedes Alminyana a Simat de Valldigna van conèixer els mestres anteriors a aquest període tot i ensenyant-se amb aquells les danses, balls i coreografies que executaven.

Si bé està clar que a la Ribera i la Valldigna s'han transmés prou bé alguns balls d'aquests mestres (a través de la sección femenina, clar) altres han passat a l'oblit per diverses raons, entre elles la no comprensió d'algun d'aquests balls, cas dels balls de les valencianes amb les seues variants per la de l'u i dos i per la de l'u i dotze principalment.

La tasca que des de les Folies hemrealitzat a la nostra comarca, la Ribera del Xúquer, ha estat la recuperació, o si es vol millor, la tornada als escenaris dels antics balls que realitzaven els quadres populars de principi de segle XX a les poblacions de Carcaixent, Alzira, Corbera, Simat, Tavernes, Benifairó, Polinyà, Llaurí, Riola, Cullera, Xeresa, Xeraco i Gandia. Totes viles i ciutats connectades mitjançants mestres de balls com és el cas del mestre Corretja d'Alzira i en menor mesura els Pla de Carcaixent.

La meua sorpresa rau en el colp d'efecte que ha provocat l'estrena de l'espectacle Al mestre Corretja, José España Sifre, estrenat al gran teatre d'Alzira el dia 30 d'abril de 2010 i que va estar precedit d'una xarrada sobre el procés de'investigació realitzat en la qual va participar molt amablement la senyora Na Victoria Sousa Genoves Victorieta, i Amparo Banyuls Tornero, nomenada posteriorment a Corbera el dia 5 de setembre com a Mestra Honorífica de les Folies, doncs ha estat aquest l'últim grup que per dir-ho amb les seus pròpies paraules "els he ensenyat jo". Aquest espectacle que feia un recorregut per les diferents poblacions on s'han replegat materials d'aquest mestre mostrava també la indumentària, tópica i típica, usada pels balladors de l'época i que molt gratament posteriorment hem vist reproduir per diferents agrupacions.

La sorpresa no rau en la còpia o no d'aquest material, sino en com després de titllar aquest tipus de material i roba ,que també forma part de la nostra història, de no canònic, inclús de NO "tradicional" vers una roba sovint reinterpretada fins a la sacietat i copiada de pintures franceses, angleses, italianes i inclús ruses "del siglo dieciocho" del colp a repent canvia i és aceptada del dia al matí per tots i totes, i açó em porta a preguntar en veu alta:

Tan mal està el món folklòric valencià que un sol espectacle pot variar el gust d'alguns grups "capdavanters" en aquesta matèria?

HI ha una crisi en el món folklòric?

S'ha acabat la supremacia del segle XVIII, i acceptem ja també els tòpics?

Bé espere que algú em diga alguna cosa....

AMPARO I BASILIO BANYULS TORNERO

Demà diumenge 5 de setembre i dins les festivitats a la Mare de Déu del Castell de Corbera s'hi realitzarà el merescut homenatge a Amparo i Basilio Banyuls Tornero. Aquests dos corberans junt a sa mare Amparo Tornero Marrades "la Balança"i el fill d'aquesta i germà dels anteriors Bernardo van mantindre viu a Corbera durant el segle XX tots el repertori de José España Sifre, el mestre Corretja.

Ballarem a la plaça major de Corbera a les 20,30 tot el repertori que ens ha trasmés "Amparito", del seu mestre:

Rapsòdia Valenciana
Bolero canviat, o Corretja i final del bolero a la flamenca.
Xàquera vella del mestre Corretja
Xàquera d'escola (ensenyada a la seua acadèmia i conservada a Simat de Valldigna)
Jota de Simat
Bolero mallorquí de Simat, també conegut com a Bolero llis de Corretja.
Valencianes per la de l'u i dos de Tavernes de Valldigna, que té les seues passades mesurades pel mestre Corretja.
Jota Vallera, amb passades de valencianes.
Valencianes per la de l'u i dos de Corbera.
Jota estudiantina de Corbera
Bolero andalús
Malaguenya de Corbera
Valencianes per la de l'u i dotze de Corbera
Bolero Pla de Corbera.

AMPARO BANYULS TORNERO

Amparo Banyuls Torenero i Xavier Rausell

Des de fa ja prou anys visite regularment la casa d'Amparo Banyuls Tornero a Corbera. Aquesta vella dona guarda encara en la seua memòria els balls que executava amb el seu quadre de balls populars valencians de Corbera des de l'any 1942, quan per a unes festes del Santíssim Crist es van decidir a muntar un dels quadres de balls (que com el que havia existit a la localitat durant la primera i segona década del segle XX funcionava).

Amb l'ajuda del seu fill Rafael Pastor Banyuls, qui també fou ensenyat per sa mare, la pròpia mare d'Amparo, Amparo "la Balança" i els dos fills també d'aquesta Bernardo i Salvador Banyuls Tornero, aquesta familia de balladors que englobava també sonadors i cantadors han conservat fins els nostres dies la memòria dels seus balls.

Ara, el dia 30 d'abril de 2010, un segle després de la fundació del primer quadre de balls populars valencians de Corbera (que tenia com a mestre a José España "corretja") i 68 des de la segona refundació amb el mateix mestre, i posteriorment amb Amparo Tornero i Amparo Banyuls (mare i filla com a mestres de ball), les Folies, grup de balls populars de Carcaixent i el Quadre de balls populars valencians de la Ribera del Xúquer presentarem la recuperació de bona part del repertori que ensenyaven, juntament amb altres peces recuperades també en altres poblacions de la comarca i que van ser també part del repertori dels quadres de balls que ensenyava aquest mestre.

Us esperem a tots.

TROBADA A BARRANDA

Ací em teniu amb Antonio Moya després de ballar, parrandes, manxegues, malaguenyes, peretas i boleros als caminals de Barranda on s'hi va montar un bon canyaret folklòric

El cap de setmana passat a la pedania de Barranda (Caravaca-Múrcia) s'hi va realitzar el tan famós encuentro de cuadrillas. Des de feia un bon grapat d'anys desitjava anar per tal de poder veure amb els meus propis ulls una de les festes "folklòriques" més multitudinàries i a la qual s'apleguen balladors i sonadors murcians, manxegs, andalusos i enguany com a novetat valencians.

A més de tot aquesta gentada un altra idea en rondava el cap des de feia temps doncs ja coneixia l'existència de mestres boleros murcians que es dediquen a l'ensenyança dels balls de la zona, i entre ells en destaca Antonio Moya qui a més en crea de nous. Per la meua part em picava la curiositat per saber com treballa i com crea passades i balls, ja que a mí i encara que sé que sovint m'ho diuen amb una segona intenció també hi ha gent que m'anomena "mestre de balls de comptes valencians" la qual cosa és tot un reconeixement per a mí i pense que si m'ho diuen serà per qué ben pocs hi poden ser. La creació o recreació de balls antics basats en passades podeim dir "al l'antiga" per usar termes italianitzants usants sovint en la restauració de peces mobles és un fet provat que jo mateix i tots els "investigadors" o "folkloristes" que recuperen i/o "restauren" (terme al meu parer mal utilitzat) balls i cants antics fem quotidianament en el nostre hobby particular.

Des de fa molt de temps pense que ser mestre és un honor, i és també saber ensenyar i transmetre, es podrà fer d'una o altra forma, amb més o menys rigorositat (encara que cal saber qui i com pot assegurar que això que es fà és d'esta o d'aquella manera), i més o menys gràcia. Els germans Flores d'Alacant han vist al seu treball com la zona del sud valencià entra en contacte ja folklòricament parlant amb mestres boleros murcians (els quals tenien també més a prop), així que us deixe una foto que em van fer amb l'Antonio i així si d'ací unes décades algun friki li pega per cercar coses d'aquest món i encara s'hi troben coses per tal d'estuadiar-nos que tinguen almenys una foto per tal que puguen veure que si més no ens coneixíem.