QUE PASSA EN AQUEST MÓN?

Què ens passa als grups folklòrics valencians, a tots i sense cap distinció ! Sempre ens queixem que si això no és així que si allò no val que si mal, que fatal, pitjor, roin, deprorable, malament, tots parlen mal dels demés....

A mí no em costa res veure sempre les coses bones que fan els demés, encara que jo tinc el meu gust, clar, i sempre es pot opinar entre les teues amistats i inclús amb diferents grups, però no de forma destructiva i per tal de fer mal.

Crec que molta gent d'aquest món es pensa que tè la raó absoluta de tot, que aboquen en el folklore tots els seus problemes, tot el seu odi irracional....i a mi tot això em dona llàstima i risa, literalment, doncs sovint per tal de desqualificar una persona es poden inventar vertaderes bestialitats i no solament dir-les si no també escriure-les...quina vergonya.

A vore si aprenem tots un poc i actuem més cordialment uns amb els altres, per què al cap i a la fí tots fem el mateix, ballar de valencians que si és més antic o menys, això ja es molt relatiu...

ELS QUADRES DE BALLS POPULARS, DE MODA NOVAMENT?

Des d'un temps ençà algunes agrupacions entre les quals estem Les Folies, treballem amb el material que han trasmés les "antigues" balladores de la sección femenina de les diverses localitats. Algunes d'aquestes dones, cas de Lola Pla a Carcaixent, Amparito Banyuls a Corbera, Lolín Peiró a Tavernes o Mercedes Alminyana a Simat de Valldigna van conèixer els mestres anteriors a aquest període tot i ensenyant-se amb aquells les danses, balls i coreografies que executaven.

Si bé està clar que a la Ribera i la Valldigna s'han transmés prou bé alguns balls d'aquests mestres (a través de la sección femenina, clar) altres han passat a l'oblit per diverses raons, entre elles la no comprensió d'algun d'aquests balls, cas dels balls de les valencianes amb les seues variants per la de l'u i dos i per la de l'u i dotze principalment.

La tasca que des de les Folies hemrealitzat a la nostra comarca, la Ribera del Xúquer, ha estat la recuperació, o si es vol millor, la tornada als escenaris dels antics balls que realitzaven els quadres populars de principi de segle XX a les poblacions de Carcaixent, Alzira, Corbera, Simat, Tavernes, Benifairó, Polinyà, Llaurí, Riola, Cullera, Xeresa, Xeraco i Gandia. Totes viles i ciutats connectades mitjançants mestres de balls com és el cas del mestre Corretja d'Alzira i en menor mesura els Pla de Carcaixent.

La meua sorpresa rau en el colp d'efecte que ha provocat l'estrena de l'espectacle Al mestre Corretja, José España Sifre, estrenat al gran teatre d'Alzira el dia 30 d'abril de 2010 i que va estar precedit d'una xarrada sobre el procés de'investigació realitzat en la qual va participar molt amablement la senyora Na Victoria Sousa Genoves Victorieta, i Amparo Banyuls Tornero, nomenada posteriorment a Corbera el dia 5 de setembre com a Mestra Honorífica de les Folies, doncs ha estat aquest l'últim grup que per dir-ho amb les seus pròpies paraules "els he ensenyat jo". Aquest espectacle que feia un recorregut per les diferents poblacions on s'han replegat materials d'aquest mestre mostrava també la indumentària, tópica i típica, usada pels balladors de l'época i que molt gratament posteriorment hem vist reproduir per diferents agrupacions.

La sorpresa no rau en la còpia o no d'aquest material, sino en com després de titllar aquest tipus de material i roba ,que també forma part de la nostra història, de no canònic, inclús de NO "tradicional" vers una roba sovint reinterpretada fins a la sacietat i copiada de pintures franceses, angleses, italianes i inclús ruses "del siglo dieciocho" del colp a repent canvia i és aceptada del dia al matí per tots i totes, i açó em porta a preguntar en veu alta:

Tan mal està el món folklòric valencià que un sol espectacle pot variar el gust d'alguns grups "capdavanters" en aquesta matèria?

HI ha una crisi en el món folklòric?

S'ha acabat la supremacia del segle XVIII, i acceptem ja també els tòpics?

Bé espere que algú em diga alguna cosa....