jueves, 26 de noviembre de 2009

ELIMINACIÓ DE L'ENQUESTA

No sé ben bé com funciona realment aquest gadget del blogger, però el que sí tinc clar és que no funciona bé. Ja m'havieu dit que no comptava realment els vostres vots i que ahir dia 25 de novembre va estar tot el dia amb el mateix recompte de vots, tot i votant com ja sabeu. De totes formes i si puc solucionar el problema la tornaré a penjar.
Moltes gràcies a tots pels vostres vots ! !

martes, 17 de noviembre de 2009

SOBRE LA ROBA DELS GRUPS DE BALL

Actuació al concurs "Sona la Dipu". Algemesí 14 de Novembre de 2009. Les Folies , grup de balls populars obté la segona posició i es classifica per a la final que es realitzarà el proper dia 5 de desembre al Teatre Principal de la capital valenciana.

Des de fa un temps vinc observant el gran desconeixement que sobre la indumentària tradicional valenciana, aquella usada per a vestir-se en èpoques passades i aquelles altres que han estat utilitzades per a vestir-se posteriorment de valencians i valencianes.


Pareix ser que tot allò que està fora dels estàndars "oficials", o siga la seda i el cotó, és encara estrany per a bona part dels habitants d'esta terreta. La llana, molt utilitzada antigament i posteriorment per a vestir també la roba tradicional d'algunes comarques ha estat molt ben acollida pels grups de danses, això si, amb un fort recarregament en els adorns o en els dissenys cosits, estampats, pintats o retallats que porta a reproduir sanefes que decoren habitacions, goteres, cortines, etc...però no roba....i menys tradicional.


Del cotó que si ha estat més assumit com a roba "valenciana" (sempre per que ha estat present en la indumentària de l'horta i del cap i casal ) solament ha usat poca varietat : cretones, percals...però també madràs. I vosaltres direu: què és el madràs?


Aquest teixit que porta per nom la ciutat de l'Índia on va ser inventada o pareix ser que teixida principalment, va començar a exportar-se cap a Occident, mitjançant transport marítim del qual a les nostres terres entrava pel port de la ciutat d'Alacant i Barcelona que les redistribuïen a les principals ciutats valencianes i de la resta d'Espanya. Aquests teixits del qual es confeccionaven cortines, cobertors i altres elements per a la casa prompte es va utilitzar per a la confecció també de roba com faldes, mocadors, davantals, mantellines, bolcades, etc... i de les quals a quasi totes les col.leccions d'indumentària tradicional que es conserven per part d'indumentaristes i col.lecionistes privats, guarden zelosament peces antigues.


Especialment aquest material usat per a la confecció de faldes i amb un folre de color, també van ser usades posteriorment per a vestir-se de valencians i així es conserven utilitzades especialment per a la roba ritual de les danses tradicionals conservant-se fins l'actualitat en les danses del rei moro del poble d'Agost a Alacant on cada dia de les danses les balladores vesteixen un model d'indumentària. En fotografies de Laurent poden admirar-se unes parelles alacantines vestides també elles amb aquestes faldes, a les danses de Carcaixent fins l'any 1964 eren usades faldes de madràs antigues o ja sinagues amb teles fines i transparents com la batista que recordava ja les antigues faldilles utilitzades, a més a més de tota aquella roba que especialment a la Ribera del Xúquer ha estat utilitzada per a ballar les danses dels Arquets i de la Carxofa que també utilitzem com va utilitzar en una època determinada la Moma de la ciutat de València aquestes faldes blanques (podeu veure el rotllo del Corpus del segle XIX on s'observa clarament com va vestida aquest pesonatge o la gran quantitat de fotografies que d'aquesta dansa s'han publicat i on també va vestida amb madràs o el que pareixen sinagües).


He de reconèixer que el món folklòric està un poc boig, i per això generalment jo amb la meua agrupació fa temps que vam decidir de mostrar un sol model d'indumentària per actuació, doncs és l'única forma possible de que aquells que ens segueixen i els servim de model puguen aprendre realment les combinacions, els teixits i inclús la seua col.locació....que no sempre i segon la moda o la peça pot variar, i no barregen unes i altres peces sense cap trellat, solament cercant allò recarregat.


Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions, moltes d'elles per la indumentària tradicional de Carcaixent (el madràs és clar) que vam portar al concurs "Sona la Dipu" el passat dissabte.


domingo, 15 de noviembre de 2009

SONA LA DIPU-14 DE NOVEMBRE-ALGEMESÍ

Després de la segurament la semifinal més dura i amb més nivell de les realitzades fins els moment, els quatre grups participants van executar cadascun dues peces del seu repertori i van passar a la final que es celebrarà a València el proper 5 de desembre: 1er el grup de dansa de l'Alcúdia i en la segona posició i empatats amb els mateixos punts: el grup de balls populars Les Folies de Carcaixent i el grup de danses el Bolero de l'Alcúdia.

A tots tres les meues felicitacions, a músics i balladors !!!!! I espere encoradament que a la propera edició del concurs siguen més els participants de la nostra comarca presents així com també estiguen a la final el grup de danses d'Alzira, qui malhauradament va obtindre la menor puntuació.

Moltes gràcies a tots, a l'organització, als grups presents i a tots aquells que van omplir el teatre municipal d'Algemesí per tal de gaudir d'una vesprada on vam representar una vegada més el nostre folklore.

Felicitats als guanyadors!!!!!

viernes, 13 de noviembre de 2009

SOBRE LA MÚSICA DEL BOLERO DE L'ALCÚDIA

Amb aquest títol vull comentar la gran quantiat de variants que s'hi troben d'aquesta bella melodia que ha donat fama al pobla riberenc de l'Alcúdia. Ja sabiem des de l'existència d'una variant a Albal (l'Horta) i també a Catarroja (on sota el nom de Boleres) ballen també una variant d'aquesta melodia. A més està el conegut com a Bolero del Raval de Carlet, la música del qual és la mateixa ara ballada amb les passades de balls de comptes de l'important escola de balls populars de la ciutat del Magre, i de la que és hereva l'Alcúdia, de la mateixa forma que l'escola carcaixentina ho és de la de Xàtiva en passar (de la mateixa forma) un dels seus integrants a erigir-se coma a mestre de la nova escola creada, a Carcaixent a meitat del segle XIX i als pobles del Magre segurament a les acaballes del mateix segle.

Aquesta entrada aporta com a novetat la trobada d'una altra variant ara a Carcaixent. Maria "la Barraleta" també va cantar aquesta melodia i ens va informar de les passades de balls de comptes que s'hi ballaven: el toll, i les "escarramplaes" (que no sé qué són) en total 5, i d'estructura pareguda a les boleres de Catarroja....no sé quan apareixen doncs aquesta dona no es va involucrar (per raons polítiques amb el grup de Falange local i tenim clar que la seua familia va estar molt relacionada amb els músics i balladors del quadre de Juliàn Martínes) però serà una variant local?, serà una còpia de principis de segle? es ballaria també pel quadre de balls populars de la familia Pla? (esta última pareix que no, doncs no apareix reflectida en el llistat de balls de 1865 i 1875...)

Tot preguntes obertes...., però clar...tot pot ser una de les últimes cabòries d'una pobra dona major....Ja us aniré contant segons es desenvolupen els fets.

L'ESTIL DE JOTA A LA RIBERA

Fa anys, algun "erudit" del món del folklore i la dansa va dir en altaveu que a la Ribera del Xúquer no hi havia cap peça de jota. Si descomptem les que aquesta persona coneixeria llavors: jota d'Alfarb, jota de l'Alcúdia i jota redona o u i dotze de l'Alcúdia...anava ja prou errat al seu camí.

Amb els anys i amb les diferents campanyes que han realitzat les diverses agrupacions riberenques han aparagut més variants a Alfarb, l'Alcúdia, Carcaixent, Algemesí, Guadassuar, Corbera, Fortaleny, Riola.... si més no a vegades és millor callar i no dir res.

Jo també ho faré er si de cas....

jueves, 12 de noviembre de 2009

EL CONCURS DE FOLKLORE III



Fotografia: Assaig de la presentació de la Recuperació dels balls populars de l'escola de José Pla Penalba a l'Auditori de les Dominiques de Carcaixent. 2 de desembre de 2005. En la fotografia balladors sèniors de l'Alcúdia interpretant el Bolero de l'Alcúdia. En la presentació van estar representades les escoles de Carlet, Algemesí i l'Alcúdia, interpretant la peça més representativa de cada escola.


Ja finalment i per acabar la trilogia del concurs abans de la realització de la semifinal de la Ribera Alta, exposaré algunes de les meues idees per tal de fer més gran i important el concurs, deixar la por de costat i seguir endavant.

Cal anotar com aquest concurs ha estat un revulsiu per a les nostres associacions, s'han realitzat més assatjos, les rondalles s'han posat "les piles", alguna gent s'ha confeccionat roba tradicional, etc, etc... tot molt positiu donada la passivitat que els nostres grups de balls estaven passant des de fa alguns anys. Per que algú recorda alguna temporada tan animada com aquesta?, la veritat que com a Folies l'any 2009 ha estat massa, actuacions, viatges, un octubre que ha fet coincidir quasi totes les festes de Carcaixent en dos caps de setmana consecutius i que ha fet que des del dia 8 d'octubre i fins el 25 no hem parat d'actuar... i ara per rematar el concurs "Sona la Dipu", en el qual també anem a presentar-nos.

No sé si l'any vinent es tornarà a realitzar la tercera edició d'aquest concurs, (ha de ser força cansat organitzar-ho tot )però esperem que sí, i per això mateix ací us pose algunes idees al voltant d'ell a veure que penseu, i espere que em contesteu (com així feu alguns):

1-estaria molt bé i com que la federació de folklore és de tota la Comunitat Valenciana que entrasen també a concurs els grups de danses de tota la Comunitat. Que penseu, estaria bé? seria massa quantitat de grups?...

2-que les actuacions que reberen els grups guanyadors també es pogueren realitzar en les ciutats de Castelló, València i Alacant. Així els grups guanyadors també actuarien a estes poblacions valencianes i podien fer-se més nom, etc...

3-Que amb un mínim de punts aconseguits en les votacions es passés directament a la final, sense marcar-ne quants de cada comarca han de passar segons els inscrits (cosa que realment la veig dificultosa també, doncs l'opció triada pot no ser del gust de tots). Així si alguna comarca té molts grups bons o amb una qualitat a tindre en compte podrien passar tots a la final, pujant el nivell del concurs, etc... En aquest cas la comarca més beneficiada seria per eixemple i enguany la Ribera Alta on els 4 grups presentats segur que estan millor (i no és per despreciar a cap altre grup) però les coses són com són.

4-Que per altra banda, les comarques amb menor representació, o menor nivell, s'asegurarien un lloc, o els que feren falta també a la final, així estarien també representades i no sempre estarien els mateixos en la dita final. Seria una final amb un bon nivell però també amb la representació de totes les comarques participants, er què el que interessa és que els grups més "pobrets" puguen aprendre i pujar també, i això s'aconsegueix juntant-se tots al mateix escenari, actuant uns davant i altres darrere.

Tot açó són idees que m'han vingut al cap, que pense que poden funcionar i fer més gran el concurs. Ja sabeu, si voleu, escribiu-me i em digueu...

miércoles, 11 de noviembre de 2009

SOBRE EL CONCURSOS DE FOLKLORE II

Si bé en l'anterior entrada em feia ressó d'algunes de les moltes preguntes sense resposta que alguns membres de diferents agrupacions comarcanes s'hi feien o fan, i de les quals jo les vaig agafar i explicitar en una entrada sobre el concurs de folklore que ha organitzat la Diputació de València i la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana. Esta vesprada i després d'una xarrada amb un molt bon amic, pense que també he de posar ací els seus raonaments i dels meus propis ja que fins el moment i sobre el tema tot eren preguntes obertes que poden induir a pensar que jo mateix vull decantar-me entre aquells que no els agrada el concurs, quan jo no he dit ni que si ni que no.... ara vorem....
Punt per punt anirem veient allò que feia referència en l'anterior entrada. En ella una qüestió de les més principals i de les quals amb tots i cadascun dels membres de les agrupacions riberenques que he tingut el gust de parlar estes setmanes enrere, tots i vull dir la totalitat no estèveu a favor d'un concurs "al uso", com el que es realitza, però si sobre una mena de concurs d'idees, projectes o activitats a realitzar el propi grup. NO és açó un concurs igual?, No hi ha un jurat el qual ha de decidir quin és el grup al que se li concedeix l'ajuda per realitzar l'activitat? Tindrà la capacitat per a decidir o ho farà per "amiguisme", "enemiguisme" tan de moda? Hi haurà interessos ocults?
Totes les preguntes es poden fer en un sentit i en l'altre. Ja sé que sovint i per la meua manera "particular" d'escriure molts no enteneu realment allò que vull dir, nogensmenys lleva per que s'adoneu que sovint parle així per què ho faig des de la distància, sense entrar en confrontació directa.
De totes maneres, i ara si que parlaré i donaré la meua opinió com a X.Rausell la idea d'un concurs per a mí és tan bona com un altra, em pareix perfecte, aixó si i no vull que alguns pensen que escric açó des de la força que em dona la meua agrupació ara per ara una de les capdavanteres. Siga triar uns projectes o realitzar una actuació sota la mirada d'un jurat, tot és el mateix, el que realment importa és que està fent-se alguna cosa pel folklore, es mou, ara es fan semifinals, ara la final, apareix als diaris, tot això és importantíssim per què és notícia i com a notícia es tracta i circula per uns medis que sovint obliden el folklore, si no el desprècien directament o el veuen com a una cosa carca, antiga i vella la qual s'ha d'arraconar per tal de morir.
Sobre les preguntes del jurat, què els jurats d'una sala penal, dels que donen els premis Jaume I, els d'alguna acadèmia de cinema o els dels mateixos premis nobel no són persones amb les seues bones intencions o podem dir que inclús alguns tenen de males, que més dona, afinitats, interessos, etc..., i què? És un jurat i com a tal actua, triant allò que li agrada més d'allò que li agrada menys.Totes aquestes reflecxions les quals estava esperant a escriure poc després d'acabada la semifinal que es realitzarà dissabte vinent a Algemesí, les he avançades per açó mateix, per a aquells que em llegiu d'altres comarques o ciutats pogueu entendre'm un poc millor. Deixar ja de banda el tema comarcal i tindre en consideració que algunes afirmacions us puguen pareixer si més no prou "atrevides".
Els anys m'han donat també l'experiència en alguns grups o altres, he estat com a membre i ballador de les agruapcions de Meliana, Alimara, Alfara de la Baronia i he anat a ballar amb aquell que m'ho ha demanat com el grup de Puçol, El Puig, Nàquera, Silla..., i tots s'han comportat de la mateixa manera, amb lluites internes de caràcter caïnita, els uns contra els altres o a per tot allò que es bellugue. Una llàstima! per què estan més pendent d'allò que fa este o l'altre del que realment pot aconseguir el grup. Per a mí açó és l'etern desgavell, i parle amb el poder que em dona haver estat també mestre de l'escola d'Alimara, ja fa anys, o l'ensenyança d'uns i altres balls en aquells grups que així m'ho han demanat i jo voluntàriament ho he fet.
No hi ha dos sense tres, així que en acabar el Concurs el dissabte intentaré escriure-vos una entrada sobre la realització d'aquest, i com ja vaig dir: molta sort per a tots!!!!

DESPRECI DE FORA O DE DINS? QUÈ PREFERIU?

Quina pregunta més oberta, i vosaltres que preferiu? El despreci de la majoria d'habitants d'estes terres conegudes actualment(oficialment, vull dir) com a Comunitat Valenciana, vers els seu propi folklore i en parell a la cultura, llengua, història, etc, etc... o als vostres propis companys d'altres agrupacions que fan el mateix que tú, (es pareteixen la cara per actuar, assatgen, es fan roba intentant reproduir models antics...etc) Què us agrada més contesteu, contesteu...

Jo ara diré unes quantes i sé que serà difícil d'engolir per alguns, però va anem allà:

Si sempre als balladors homes ens han dit maricons, algunes vegades certament, altres no tan acertadament, què passa... a les altures que estem encara anem jugant amb eixos romanços... aqui volen despreciar usant eixes paraules? Que si som rojos és l'altra pregunta, doncs ni roig, ni blau, ni groc, ni cap coloret.... el que fem no té cap partit si bé i hem de fer esta reflexió en veu alta, conteu quins ajuntaments (vull dir de quin partit) són els més nobrosos per programar actuacios de valencians, el psoe...NO!!!, el bloc NO!!!! el PP SÍIIIIIII !!!! Mira per on.... cada ú que pense el que vullga, jo ho tinc molt clar....
El pitjor és ser responsable d'un grup, si es pot dir responsable, i no diré qui, espere que ho llegeixca i es done per al.ludit, tinga la cara d'anar a parlar amb un gestor cultural per tal de llevar una actuació a un grup que no és d'eixa ciutat amb el motiu de no deixar presentar un material recuperat que ja volgueren ells tindre....
Cada ú ha de ser responsable de les seues acccions, per a mí el responsable d'aquesta agrupació riberenca em pareix un idiota, que és capaç de no aprofitar el material que nosaltres mateix li oferiem i que podia després usar en les seues pròpies actuacions....

Bé amb uns o altres, sovint nadem en un mar de desgavells, però qui tindrà la serenitat de posar les coses al seu lloc?....

SOBRE ELS GRUPS DE DANSES I LES SEUES INQUIETUDS


Fa temps que amb algunes persones ja vinc parlant sobre el tema dels grups de danses o de balls populars (denominació al meu parèixer mes correcta, doncs les nostres agrupacions el que realment fan són interpretar els balls populars i no les danses rituals o processionals dels nostres pobles), i per a la qual cosa intentaré ser el més explícit i clar possible.

Primer, la situació actual dels grups no és des de fa ja algun temps la més idònia. Per a cap agrupació, cada grup careix d'unes o altres coses, hi ha qui funciona molt bé dins el terme municipal, i aquells que funcionen millor a l'inrevés. Alguns són pocs els que tenen membres del poble o ciutat en qüestió i altres solament acepten als "locals".

Segon, les contractacions han minvant considerablement, i no és per la temuda "crisi", més bé per una saturació del mercat, una quantitat exagerada de grupets i grupúsculs que actuen ara en lloc dels grups que anteriorment es contractaven.

És per això i per algunes coses més que l'actual situació dels nostres grups no és millor que la de fa uns anys, quan començà el declivi, gràcies als programadors culturals (que sovint cerquen altres coses més "modernes": pseudo-ballets, play-backs fallers, teatre en anglés, concerts de tota classe...)

A la nostra comarca, la situació dels grups no difereix massa de la tònica general valenciana, si bé també cal dir que és en aquesta comarca on també subsisteixen les agrupacions més punteres, però és també patent aquest declivi.

Cal cercar noves solucions, els grups ja no han d'esser únicament localistes i s'ha d'obrir a la participació d'altra gent. A més no hem d'entrar, com no ho hem fet fins el moment en la lluita caïnita d'uns contra els altres, i fer el que els grups de la ciutat de València fan. Hem de ballar, i deixar ballar als demés, doncs tots representem el mateix, al nostre benvolgut país del Xúquer.

lunes, 2 de noviembre de 2009

SOBRE ELS BOLEROS

Des de fa ja un temps la majoria de grups folklòrics valencians han anat a poc a poc fent cada vegada més lents els boleros. Si bé no pareix un estil massa ràpid no tots es regeixen amb les mateixes normes. Així trobem com, encara que modernament, els boleros de Carlet i l'anomenat Bolero Popular de Tavernes de la Valldigna són peces més alegres i ràpides que la pràctica generalitat dels boleros valencians. Revisant els videos de la Sección Femenina que estan penjants pel Ministeri de Cultura a la seua pàgina web i que podeu instal.lar juntament amb el google earth es pot veure un bolero de l'Alcúdia que res té que veure amb la lentitud, per a mí desesperant, que s'interpreta per les agrupacions actuals.
La molt afamada escola de Xàtiva i la seua ombra allargada, ja des d'antic, a la qual li devem, i hem de donar gràcies, tota o quasi tota l'escola carcaixentina, ha tractat sempre els boleros de manera reposada i amb un caire que hom anomena "elegant", "senyorívol", etc... i de "palasio" que si bé en aquesta ciutat podien, encara que jo i disculpeu puga discrepar, haver-se interpretat en les velles cassones del carrer de Montcada i altres, han anat "contagiant" altres boleros i grups de danses en la seua manera de fer. Quasi tots solament instrumentals, quan en un principi eren cantats, i interpretant-se de manera lenta, la qual cosa m'agrada en els boleros xativins, que quede clar, però no tant ja en els riberencs o en els escasos conservats a l'Horta, cas de les boleres de Catarroja o el d'Albal.
Un altre tema a tractar seria la infinitat de variants que trobem d'una mateixa música, així en conegut com a bolero de l'Alcúdia es troba també a part de les anteriors poblacions de l'Horta citades a Carlet (Bolero del Raval) i a Carcaixent on sota el nom de "boleret" s'interpreta de la mateixa manera que a Catarroja (segurament ja com a còpia del bolero que interpretava el quadre de Juan G. Romero quan actuava a la nostra ciutat). El bolero de Carlet tampoc està sol, també s'hi recullen variants a altres poblacions riberenques o de la mateixa manera com e Bolero Pla (la Llosa de Ranes, Carcaixent, Corbera, Tavernes de la Valldigna)... Tot un munt de variants que històricament s'han interpretat a la nostra comarca i que fa de vagades molt dificil saber de quina escola o de quin mestre és el bolero en questió.

EL MÓN DEL FOLKLORE

REFLEXIONS PERSONALS AL VOLTANT DE LA MÚSICA I EL BALL TRADICIONAL VALENCIÀ I EL SEU ESTAT ACTUAL

Aquest no és un blog per a criticar ni defensar ningú. És un blog on exposar les meues pròpies idees al voltant d'allò que hom coneix com a folklore. Sempre i baix el meu punt de vista parle d'allò que sé, he vist o ha succeït davant meu.